Internet va néixer a finals dels anys 90 com a eina perquè els experts publiquessin continguts a la xarxa de manera que tots els usuaris poguessin accedir aquesta informació. Amb el temps la xarxa ha permès que tot tipus d’usuari, pugui publicar a la xarxa, per aquesta raó van néixer els drets digitals.

Els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès fer a les persones, d’acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica. (Creus, Ortola, 2015)

Per tant, els drets digitals són tots aquells drets que tenim els éssers humans a l’hora de realitzar accions amb qualssevol dispositiu electrònic connectat a Internet com pot ser l’ordinador, el telèfon mòbil, entre altres.

nota_e_derechos_220811

 

LES XARXES SOCIALS

Cada dia som més els que utilitzem amb l’ajuda d’Internet, les xarxes socials, però, ens em parat a pensar quin és el nivell de protecció que aquestes ens donen a nosaltres els usuaris?

Estem influenciats per tot el que es diu a les xarxes socials i publiquem tot el que ens passa per el cap sense pensar en qui podrà accedir aquella informació.

Una pàgina que gestiona molta informació dels usuaris és la coneguda xarxa social Facebook. Aquesta permet contactar i interactuar amb amics i penjar tot tipus de dades personals, com ara el que estem fent en aquell precís moment, perquè altres usuaris puguin veure-ho.

Recentment, Facebook ha comprat el programa de missatgeria instantània WhatsApp. Amb aquesta compra, es converteix en l’empresa que més informació privada posseeixi dels usuaris d’Internet. Però quin ús pot donar-li a Facebook aquest accés i de quina manera? Podria ser útil per a la detecció i posterior recerca de delictes? Seguretat ciutadana… O intimitat? (Cano, 2015).

Hem de vigilar molt el que publiquem a les xarxes.

pic012

Els drets dels usuaris digitals, malauradament estan poc controlats a la Web. Diàriament hi trobem il·legalitats com per exemple: “Apple retira de su tienda online 256 aplicaciones que robaban datos de usuarios.”

Captura de pantalla 2015-10-20 a las 17.35.25 copy

“Los desarrolladores del programa malicioso de una empresa China Recopilaba informaciones e iban directamente a sus servidores, correos electrónicos, números de series, contraseñas y otros.” “Estaba preparado para que el usuario no se enterara de qué su información estaba siendo compartida con otro”

Qui ha respectat en aquest cas la intimitat i privadesa dels usuaris digitals? Milions d’usuaris són enganyats diàriament a les xarxes i no ho saben.

 

LA PRIVACITAT

Conforme ens desemboliquem en entorns digitals, la nostra activitat va deixant rastres, traces o pistes pels llocs en els quals ens movem. (Ochoa, 2015).

Actualment a través d’Internet fàcilment podem seguir els moviments de tots els usuaris gràcies a tota la informació que emmagatzema el nostre ordinador.

A més, molts usuaris cometen l’error de penjar i “regalar” informació personal als llocs web que visita.

La privacitat és un dret regulat a la Llei orgànica 15/1999  que defensa el dret a que totes les dades de caràcter personal siguin respectades a la xarxa.

S’ha de prendre consciència que hem d’exercir la nostra privacitat per així començar a protegir la nostra intimitat. Això però, no li convé a molts proveïdors de serveis d’Internet perquè justament lucren amb les nostres dades.

“Quan va ser l’última vegada que vas revisar la política de confidencialitat quan vas lliurar les teves dades personals a un lloc web? Tens la certesa que aquesta organització donarà un bon ús, o almenys acceptable, a la teva informació sensible?” (Ochoa, 2015)

 

Els drets digitals:

  • El dret de la intimitat i el dret de la protecció de dades

Un dels drets més importants d’un usuari digital és el dret de la intimitat. Segons l’article 18 de la Constitució Espanyola tothom té dret a entrar en la xarxa sense que cap altre usuari envaeixi la seva intimitat.

Dins d’aquest punt de la constitució trobem el dret de la protecció de dades. Aquest dret fonamental permet que l’individu pugui conèixer qui té les teves dades personals, i quina finalitat i ús li donarà a aquestes. També pot oposar-se a aquesta possessió o ús de les teves pròpies dades.

censor

 

  • Dret de la propietat intel·lectual/dret d’autor

 La xarxa a permès que molts usuaris puguin publicar les seves obres i els seus treballs a l’abast de tothom. Però com ja sabem, a vegades els drets d’autors no es respecten i és fa ús d’aquests treballs sense menció, es superen els límits de la propietat intel·lectual i es fa ús del plagi.

Per aquesta raó neix el dret a la propietat intel·lectual o drets d’autor. Aquest diu que són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur.

 

  • Dret a la llibertat d’Expressió i informació

Totes les persones tenen dret a expressar-se lliurement a través dels mitjans digitals sense por a patir represàlies o ser perseguits. Tot i això, existeixen uns paràmetres que són importants controlar. Una persona podrà dir el que vulgui sempre i que no inciti a l’odi, no vagi en contra dels drets dels altres usuaris o faci “mal” a altres persones.

Per altra banda, tots els usuaris han de tenir accés a una informació adequada. La llibertat d’informació planteja dues limitacions importants: la veracitat i la rellevància pública. És a dir, cada publicació que es realitzi d’una altra persona haurà de ser contrastada prèviament i haurà de tenir rellevància i interès general. Però la xarxa no depura, ni filtra els continguts abans de ser publicats. I l’interès de cada informació és relatiu. (Ontañon, 2014)

 

ANONIMAT

L’anonimat a la xarxa és inevitable. Aquest permet l’usuari ocultar-se de la seva identitat, però això provoca certa desconfiança al no saber si ens hem de fiar d’aquella informació. El problema està quan apareixen individus que utilitzen l’oportunitat d’ocultar-se per insultar i burlar-se de gent i/o entitats.

Per aquesta raó l’única cosa que podem fer com a ciutadans és organitzar-nos i conscienciar en el nostre entorn perquè l’anonimat sigui alguna cosa que utilitzem amb responsabilitat, respectant i demanant respecte, i no per a finalitats que no són “correctes” ni que ajuden a construir una societat millor per garantir així la veritable essència de l’anonimat i així donar-los cabuda a les nostres xarxes. (Pullas, 2015).

redes-sociales2

 

BIBLIOGRAFIA

  • Véronica Cano. (2014). WhatsApp y Facebook: ¿Derecho a la Intimidad… O la Seguridad?. 19 de octubre del 2015, de Blog Sitio web: http://vcanoalarcon.wix.com/veronicacano#!WhatsApp-y-Facebook-¿Derecho-a-la-Intimidad-O-la-Seguridad-/c7aq/A91593A6-1116-4EFC-AE8F-4CF504923055