Internet de les coses o IoT (Internet of Things) és un concepte que fa referència a la interconnexió d’objectes en una xarxa que ofereix dades a temps real. Els objectes són identificats per ràdio freqüència i a partir de la incorporació d’un xip transmeten i processen informació en tot moment.
Fins ara, Internet era una xarxa que permetia l’accés d’aplicacions, serveis o portals en la qual l’usuari entrava i navegava per infinites possibilitats. A mesura que la tecnologia es va anar desenvolupant, màquines, dispositius i tota mena d’objectes es van anar introduint en el món de les xarxes. Amb aquest sistema, els objectes estan en constant connexió amb les persones o ordinadors, a través dels quals donen avisos i informació. Aquesta nova tecnologia s’ha expandit de tal manera que, avui dia ja existeixen moltes persones que utilitzen aquest sistema. A mesura d’utilitzar-lo, s’ha pogut comprovar que aporta molts avantatges tant en l’àmbit personal, social o empresarial.
Història
L’any 1999 Kevin Ashton va fer la primera proposta en una conferencia sobre “Internet of Things” que va convocar a l’AUTO-ID Center del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts), on ja investigaven en el camp de la identificació per radiofreqüència en xarxa. Durant aquests primers anys, el terme va ser esmentat en algunes publicacions de vanguàrdia.
El concepte es va començar a manifestar entre els anys 2008 i 2009, moment en el qual existien més coses connectades a Internet que persones. Un grup d’empreses es van unir per crear la organització de IPSO Alliance amb la intenció de promoure el protocol d’Internet (IP) per les comunicacions d’objectes intel·ligents.
A l’any 2011 es va llançar el nou protocol IPV6 (Internet Protocol Version 6) en el qual varis fabricants van anunciar els seus projectes NFC (Near Field Communication). L’objectiu era promoure els estàndards de “Internet de les coses” a escala global. Des de llavors, les connexions s’han anat expandint formant una xarxa dinàmica de xarxes que ara anomenem “Internet de les coses”.
Actualment, el sistema està en procés d’afinar les seves propostes per poder reproduir una composició coherent que ofereixi solucions per les empreses i els consumidors. Ara mateix el sistema encara està molt desordenat, doncs conté molts protocols i plataformes que el fragmenten i el fan complex. Això comporta un retràs en la decisió del consumidor per la por de córrer el risc d’utilitzar-lo.
Es preveu que al voltant de 50.000 milions de dispositius estiguin connectats per l’any 2020. Segons s’ha analitzat, aquesta indústria dels dispositius connectats tindrà un impacte en activitats de la majoria d’entitats, com empreses, autoritats locals, hospitals, consumidors, etc.
Els analistes asseguren que hi haurà una gran extensió de sistemes intel·ligents, equips de xarxes, aplicacions i serveis que esdevindran estratègies pels actors que busquen noves oportunitats dins el mercat. Molts creuen que serà una missió difícil la de crear un model de negoci sòlid que es basi en una connexió entre els productes físics i el software.
M2M i Internet de les coses
M2M (Machine to Machine) és un concepte que fa referència a l’intercanvi d’informació o comunicació en format de dades entre dues màquines remotes. Diferents dispositius poden comunicar-se entre sí, sense necessitat d’interacció humana, utilitzant com a base d’una targeta SIM. Les màquines a gestionar poden ser vàries, com per exemple alarmes domèstiques, panells informatius, comptadors d’aigua, gas o electricitat, etc.
Tot i aquestes qualitats, el M2M es limita a la transmissió de pocs Mbytes entre dispositius, així que es considera que Internet de les coses és el seu substitut; li porta molt avantatge. Aquest ofereix la oportunitat massiva de relacionar-ho tot, a tot arreu i en tots els sentits, extraient de la targeta SIM com a factor clau i actuant amb una identificació per IPv6.
Són termes molt similars, només que Internet de les coses ho enfoca des de la perspectiva d’un servei en un mercat, normalment global, mentre que el M2M ho fa des d’un punt de vista tècnic de les comunicacions. El concepte que ha llançat Cisco (IoT) engloba persones, processos, dades i coses que es transformen la informació en accions.
Internet de les coses i la comunicació audiovisual
La comunicació audiovisual és un sector que s’ha utilitzat sempre en els mitjans tradicionals com la televisió, la ràdio i el cine. Actualment però, i des de fa uns anys, va prenent un paper cada cop més important en l’àmbit d’Internet.
Cada cop van sorgint noves maneres de transmetre els mitjans audiovisuals. Internet i les noves tecnologies han ajudat molt en la creació d’aquests nous sistemes. Diàriament, l’individu rep una gran quantitat d’impactes audiovisuals.
Internet s’ha convertit en un nou mitjà audiovisual, de manera que existeix una relació directa en l’àmbit de la comunicació audiovisual. Si Internet forma part d’aquest sector, és indiscutible que el concepte de “Internet de les coses” també ho és, sobretot amb el tema de la comunicació. Actualment, els individus ens comuniquem en gran part a través d’objectes (el mòbil, l’ordinador…). Internet de les coses és, per dir-ho d’alguna manera, una nova forma de comunicació: els individus es comuniquen amb els objectes i viceversa. Ja no és que s’utilitzin una sèrie d’estris per comunicar-nos, sinó que directament podem comunicar amb ells.
Malgrat que avui dia ja fem ús de la majoria de les noves tecnologies, molta gent no és conscient de com pot arribar a canviar el nostre futur Internet de les coses. Aquest fenomen, que encara s’està desenvolupant, marcarà una nova era en la comunicació.
Bibliografia
Anònim. (2014): “El Internet de las cosas: todo lo que necesitas saber sobre la gran tendencia del 2015”. Tecnología de tu a tu. Disponible a: <http://www.tecnologiadetuatu.elcorteingles.es/accesorios_y_perifericos/internet-de-las-cosas/>
Anònim (2014): “Previsiones de un futuro dominado por el Internet de las cosas”. Ticbeat. Disponible a: <http://www.ticbeat.com/tecnologias/previsiones-de-futuro-dominado-por-el-internet-de-las-cosas/>
CISCO (2014): “Internet de las cosas y la evolución de Internet”. Cisco. Disponible a: <http://www.cisco.com/web/ES/campaigns/internet-de-las-cosas/index.html>.
HEREDIA VARGAS, C. (2014): “Internet de las cosas”. WordPress. Disponible a: <https://estefan345.wordpress.com/2014/03/>.
MARAS, M. (2015): “A look at the ‘Internet of Things’. Blog. Disponible a: <http://blog.oup.com/2015/07/internet-of-things-law/>.
MAROTO, P. (2014): “Introducción a la Internet de las cosas”. WordPress. Disponible a: <https://pacomaroto.wordpress.com/about/introduccion-a-la-internet-de-las-cosas/>.
PABLOS LAMAS, Á. (2015): “¿Cuál es la diferencia entre M2M e IoT?”. Catedral telefónica. Disponible a: < http://catedratelefonica.unex.es/?p=5317>
SIGNES PALOP, J. (2013): “Internet de las cosas. Un duro competidor para el M2M”. Blogthinkbig. Disponible a <http://blogthinkbig.com/internet-de-las-cosas-vs-m2m/>.
TERUEL, A. (2015): “Internet de las cosas como evolución de M2M”. Edriel. Disponible a: <http://edriel.com/internet-de-las-cosas-como-evolucion-de-m2m/>.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.