El periodisme de dades és l’especialitat dins el món periodístic que utilitza les dades com a matèria primera enlloc d’altres fonts per tal de crear productes informatius. Aquesta modalitat té el seu origen en el periodisme assistit per ordinador, que es va utilitzar per primera vegada a la cadena CBS l’any 1952 per predir els resultats de les eleccions presidencials nord-americanes.
Va ser durant la dècada següent, però, amb la consolidació del Nou Periodisme als Estats Units, que els redactors van deixar de conformar-se amb les versions oficials i es van tornar més escèptics, fet que va beneficiar a la investigació i la cerca de dades en aquest àmbit i va començar a consolidar aquest nou model de periodisme.
En el següent vídeo els periodistes Mar Cabra, João Alegria i Ricardo Corredor fan una reflexió sobre el periodisme de dades i com està canviant la manera d’informar:
El primer Pulitzer per les dades
L’any 1989 el periodista Bill Dedman va analitzar grans volums de dades relacionades amb els préstecs concedits per diverses institucions bancàries a Atlanta (Geòrgia, EUA), demostrant que als afroamericans se’ls exigia el doble d’ingressos per concedir-los un préstec. L’article, titulat The Color of Money, va portar al seu autor a guanyar el Premi Pulitzer al Periodisme d’Investigació l’any 1989. Aquesta va ser la primera vegada que es premiava un reportatge que havia estat pensat, creat i desenvolupat a partir de fonts primàries consistents en dades, quelcom que posava de relleu la importància que arribaria a tenir en un futur l’anàlisi de les xifres i les dades.
Tot i això, no podem dir que abans no existís el periodisme de dades. De fet, hi ha textos que daten de 1821 (Escoles i despeses, The Guardian) on es recullen les despeses d’un alumne d’una escola de Manchester. Un altre exemple de periodisme de dades el trobem en l’article publicat per John Snow l’any 1854 en el qual es feia ressò del brot de colera que es va donar a Londres acompanyant el text amb un dibuix dels carrers de la ciutat anglesa i dels punts on s’havien donat més casos. Com aquests dos exemples, potser els més rellevants perquè van ser els primers, en trobem d’altres: Florence Nightingale, La mortalitat de l’exèrcit britànic (1858); Charles Minard, Les tropes de Napoleó a Rússia (1869); P. Meyer, Disturbis a Detroit (1967); entre d’altres.
El Periodisme de Dades als mitjans
Tot i la constant evolució i transformació d’aquesta especialitat de periodisme, hi ha diversos països que la tenen molt arrelada. A Estats Units, per exemple, diversos mitjans de comunicació (la majoria diaris) posseeixen un espai específic destinat al periodisme de dades al seu web. Els més importants són:
- The New York Times: l’espai dedicat a les dades s’anomena Open. En l’actualitat està molt utilitzada en l’estadística de l’àmbit esportiu, sobretot en el futbol.
- The Washington Post: el seu espai, DataPost, posseeix gran quantitat de dades, sobretot relacionades amb l’estadística aplicada a la criminalitat (degut a que l’extraradi de Washington és una de les zones més conflictives de la costa est dels EUA). El DataPost és àmpliament reconegut per la generació de mapes, àudio i vídeos en els seus continguts.
- Los Angeles Times: l’apartat destinat al tractament de grans quantitats de dades d’aquest mitjà és el Datadesk. Aquest és el mitjà de comunicació amb millor espai de dades de la costa oest dels Estats Units.
- Financial Times: el FT Data és àmpliament reconegut per tractar i gestionar grans volums de dades econòmiques i financeres.
A Europa el referent és el The Guardian amb el Datablog, un espai que neix amb l’objectiu de servir per publicar un petit bloc on s’oferís conjunts de dades completes per donar suport a les notícies del mitjà. Va ser gràcies a la gran acollida per part dels lectors que s’ha acabat convertint en una de les pàgines més visitades del diari. Encara al Regne Unit, la BBC també posseeix una gran infraestructura de tractament i gestió de dades amb un servei que permet al lector consultar les estadístiques de la seva ciutat: si es troba a la mitjà nacional pel que fa, per exemple, a la qualitat del sistema de salut i a diferents serveis públics, fent palesa la seva voluntat de servei públic.
Pel que fa a Espanya, tot i que el periodisme de dades encara no està al nivell dels països anglosaxons, hi ha organitzacions del grup Open Knowledge Foundation que busquen fer-se un lloc en aquest món. Va ser aquesta fundació la que va organitzar a Barcelona, Madrid, Donostia i Sevilla les primeres jornades de periodisme de dades i open data. Per altra banda, hi ha altres organitzacions que també estan elaborant projectes i iniciatives que estan tenint èxit. És el cas de la Fundació Civio, una organització sense ànim de lucre que busca aconseguir una millor transparència i un millor accés a les dades públiques.
Quines aplicacions té?
Com a resultat de l’anàlisi i l’elaboració d’un conjunt de dades, el periodista pot crear diferents tipus de productes. En funció del format (text, multimèdia o dades en brut) en podem destacar tres:
- Articles amb dades: són articles periodístics que presenten les conclusions sobre l’anàlisi de grans volums de dades que han resultat d’un procés de cerca o investigació per part d’una agència especialitzada, del mateix periodista o d’un grup de periodistes. Un exemple d’aquest tipus de productes serien els articles que analitzen les enquestes publicades sobre la intenció dels votants en unes eleccions.
- Infografies i dissenys gràfics: representa dades a partir de diagrames, il·lustracions i dibuixos amb l’objectiu de facilitar la comprensió dels fets narrats substituint el text informatiu clàssic. Són els productes més coneguts i més característics alhora que són els més senzills d’interpretar. Son presents a la majoria de mitjans de comunicació (sobretot en premsa, però també en televisió i ràdio, així com en premsa online). Aquesta modalitat de presentar la informació té a Estats Units com a punt de partida i sorgiment de la discipina i a Espanya com a porta d’entrada a Europa.
- Dades en obert: consisteix en la publicació completa de les dades obtingudes amb la finalitat que els usuaris puguin llegir i visualitzar-les i, a més, també les puguin utilitzar, tractar i manipular.
Bibliografia
Bonnie Berkowitz, Emily Chow, Dan Keating i James Smallwood – The Washington Post. (2013). Shots heard around the District. Consultat 29 de març 2016, des de http://www.washingtonpost.com/wp-srv/special/local/dc-shot-spotter/
Concha Catalán – Universitat Autònoma de Barcelona. (2015). Periodismo de datos. Consultat 29 de març 2016, des de http://es.slideshare.net/conchacatalan/uab-150120-43699219
Jairo Mejia. (2014). 5 Ejemplos de periodismo de datos que dan alas a una nueva narrativa. Consultat 29 de març 2016, des de http://blogs.iadb.org/abierto-al-publico/2014/12/09/5-ejemplos-de-periodismo-de-datos-que-dan-alas-una-nueva-narrativa/
Lucia Calderón Portugal. (2016). 10 Herramientas para trabajar con periodismo de datos. Consultat 29 de març 2016, des de http://www.clasesdeperiodismo.com/2013/10/20/10-herramientas-para-trabajar-con-periodismo-de-datos/
Michael Sandberg. (2013). DataViz History: The Ghost Map: Myth-Making and Evolution of the Ghost Map. Consultat 29 de març 2016, des de http://datavizblog.com/category/john-snow/
Paul Bradshaw. (2015). ¿Qué es el periodismo de datos? Consultat 29 de març 2016, des de http://interactivos.lanacion.com.ar/manual-data/introducción_0.html
Periodisme de dades. (2015). Consultat 30 de març de 2016, des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Periodisme_de_dades
Periodismo de datos: narrar con números. (2013). Consultat 30 de març 2016, des de http://pissedoffreaders.com/es/noticias/periodismo-de-datos-historias-con-numeros/
Simon Rogers – The Guardian (2011). The first Guardian data journalism: May 5, 1821. Consultat 29 de març 2016, des de http://www.theguardian.com/news/datablog/2011/sep/26/data-journalism-guardian