Presentació i concepte
Els jocs digitals offline són tots aquells jocs que es poden jugar des de diferents plataformes com: un ordinador, una videoconsola, uns dispositius portàtils o màquines recreatives i que no requereixen de connexió a Internet. Al no tenir connexió online resulta impossible comunicar-te amb altres jugadors que juguin des d’un altre dispositiu digital o bé es trobin en una altra localització.
Tot i no estar en línia i no tenir aquesta interacció mencionada, molts jocs tenen la opció multi-jugador sempre i quan aquests utilitzin el mateix teclat o ordinador per participar-hi. Alguns exemples d’aquest tipus de jocs offline són: el TETRIS, el PINBALL o el BUSCAMINES.
També podem considerar offline tot tipus de joc de consola o PlayStation el qual requereixi de dos comandaments i no necessiti Internet per jugar-hi. Tot i que la majoria actualment estan creats per jugar en línia, molts donen la possibilitat de desactivar l’opció de navegar i utilitzar únicament els comandaments d’una mateixa consola, d’aquesta manera es converteix immediatament en un joc offline. Un exemple d’aquest tipus de jocs és el tant conegut FIFA.
Encara que aquests jocs sense Internet semblin una antiquada, cal dir que actualment es mantenen vius i moltes marques com és Android en treuen de nous constantment per als seus sistemes mòbils.
És cert que un joc en línia on pots interactuar amb gent que té els mateixos interessos que tu pot arribar a ser molt atractiu, però també té els seus desavantatges que són:
- Gran consum de dades.
- L’exposició de la informació més personal davant de qualsevol usuari.
En el cas dels jocs fora de línia, aquests desavantatges desapareixen i és llavors quan guanyen valor afegit i es col·loquen per davant dels altres.
Història i desenvolupament
És clar que per parlar de la història dels videojocs offline és necessari recordar la història del videojoc ja que està clarament lligat el naixement d’un i de l’altre.
Els videojocs o jocs digitals tenen el seu origen a la dècada els anys 50 a Nord-Amèrica, període en el que es van començar a implementar els jocs o programes de caràcter lúdic. Després de l’avanç de la Segona Guerra Mundial amb la creació dels primers ordinadors electrònics, van aparèixer els primers jocs també electrònics els quals van significar un gran pas en la investigació d’aquest àmbit.
Als anys 70, van produir-se les primeres màquines recreatives nord-americanes que funcionaven amb monedes i l’empresa Atari va crear els primers videojocs dirigits per a un gran públic, un d’ells va ser l’anomenat Pong (1972), que va ser considerat com l’origen dels jocs offline. Pong era un videojoc inspirat en el tenis i consistia en jugar al tenis taula contra altres oponents des d’una mateixa màquina, evidentment sense connexió a la xarxa.
Pocs anys després, Atari ja no era l’única empresa dedicada a aquest sector industrial nord-americà, Nintendo i Sega van arribar de Japó amb les mateixes intencions; créixer i estendre’s arreu. Amb el desenvolupament cada vegada més important del joc digital, van néixer molts dels gèneres que actualment encara estan vigents (conducció, estratègia, aventura…) i, com no podia faltar, es va intentar obrir aquest món a un públic cada vegada més extens amb la creació de les «consoles de butxaca».
Aquesta innovació va aconseguir una gran popularitat entre els joves, però no va ser fins l’aparició de la Game Boy (1989) que les noves consoles van poder incorporar més d’un joc i, per tant, van agafar pes dins del mercat. Cada vegada era més important el fet d’acostar-se al client i aconseguir una quota de mercat més àmplia.
Els anys 90 van significar l’avanç tecnològic que la indústria del videojoc necessitava i amb això es van aconseguir millores tant gràfiques com tecnològiques. Va entrar a formar part del mercat la gran PlayStation (1994) juntament amb les noves Nintendo que anaven millorant constantment a la dècada del 2000, com ara la Wii. Poc després, també es va unir a la indústria l’empresa Microsoft creant la Xbox.
Pel que fa el món PC, aquest es va començar a fer un lloc dins dels videojocs i, finalment, amb la instauració d’Internet va donar lloc als jocs online i multijugador. No va ser fins aquesta dècada quan els videojocs van incorporar la connexió en xarxa, així doncs, podem considerar offline tots els jocs i consoles anteriors les quals van donar el naixement d’aquesta indústria.
Per fer un repàs més visual de la història dels videojocs…
Fig.3- Vídeo. “Historia de los videojuegos”: https://www.youtube.com/watch?v=vabtrjyPqK4
Relació amb la publicitat
Actualment s’utilitzen molts tipus de suport a l’hora d’anunciar un producte/marca/servei i cada vegada es busca innovar més en aquest àmbit. Els videojocs són un suport molt útil perquè les marques s’anunciïn i puguin arribar de manera gairebé personalitzada als diferents usuaris.
Aquests tipus de jocs cada vegada tenen més presència a la societat i en diferents edats, això fa que les empreses vegin la oportunitat d’ampliar el seu target o, simplement, d’augmentar la seva presència a les ments dels seus consumidors. És cert que la publicitat en el món del joc digital és un àmbit en el que encara queda molt per descobrir i innovar, però ara per ara ja hi han moltes marques que han optat per tenir presència en alguns dels videojocs més populars. Tant els jocs online com els offline són una bona opció per a la publicitat digital.
D’altra banda, els videojocs offline tot i no ser els més utilitzats, hi ha marques que els utilitzen per promocionar-se. Tot i això, aquest tipus de jocs funcionen menys perquè han de fer front a més limitacions. L’inconvenient principal que els col·loca com a segona o tercera opció és:
- Falta de connexió a la xarxa; això provoca que les marques no tinguin la possibilitat de fer publicitat a temps real o in-game. Per aquest problema, la publicitat en jocs offline no funcionen per a empreses que volen transmetre un missatge dinàmic i personalitzat al seu target.
La publicitat en videojocs es divideix en diferents tipus, però la que s’utilitza pels jocs offline és l’anomenada publicitat estàtica. Aquests anuncis es caracteritzen per estar situats en localitzacions específiques del joc i mai formen part directe de la història, simplement serveixen de decoració per donar un toc de realisme. Poden ser tanques publicitaries, cartells… qualsevol tipus de suport que puguem trobar a la vida real, sobretot exterior. La publicitat estàtica és utilitzada sobretot pels jocs offline perquè no necessita Internet ja que no s’actualitza ni es canvia l’anunci.
Alguns exemples són els següents:
Tot i tenir grans avantatges com:
- Arribar al públic de manera ràpid i senzilla.
- Aconseguir uns impactes més prolongats.
La publicitat en videojocs, en aquest cas offline, també està rebent una sèrie d’inconvenients que encara s’han d’estudiar i resoldre, que són:
- El mal ús; ja que la publicitat, a vegades, arriba a ser intrusiva i pot crear un rebuig al joc per part de l’usuari.
- La limitació d’aquestes tècniques publicitàries ja que només es poden aplicar en jocs ambientats al present perquè sinó els anuncis deixen d’estar en consonància amb el joc i perden credibilitat.
Així doncs, com a marca, és important tenir en compte aquest mitjà per anunciar els teus productes o serveis perquè cada vegada s’instaura més a la societat i podria arribar a ser un suport tant o més important que la televisió. Tot i les limitacions que tenen els jocs offline per la seva manca d’Internet, cal investigar aquest àmbit per augmentar la seva importància en el món publicitari. Pot resultar un mitjà molt útil per a marques que no tenen actualitzacions o bé, marques que ja estan en una etapa de maduresa en la qual tota la societat coneix el seu producte. Per a elles, no seria necessari Internet per dirigir-se de manera més personalitzada ni tampoc els caldria anar variant l’anunci per donar-se a conèixer, és per això que un videojoc offline seria un bon lloc on promocionar-se.
La presència de publicitat als escenaris virtuals d’aquest tipus de jocs, pot fer augmentar el posicionament de la marca en la ment de l’usuari i, gràcies a la repetició del mateix anunci, s’augmentarà el recordatori d’aquest fins i tot quan l’individu no estigui jugant.
Conclusions
Així doncs, després d’aquest petit anàlisi, queda clar que els jocs offline no són la primera opció ni per als usuaris ni tampoc per a les marques que busquen publicitat o promoció. La raó principal és la falta de connexió a Internet que no possibilita l’actualització dels continguts ni tampoc la personalització per a cada tipus de target.
Tot i aquests indubtables impediments, també cal remarcar els seus avantatges respecte qualsevol altre tipus de jocs digital en línia, com per exemple la privatització de les dades personals ja que no entren en xarxa i els usuaris poden tenir més intimitat en la transferència de dades personals.
Pel que fa en relació l’àmbit de la publicitat, els jocs digitals offline també poden ser una bona opció a l’hora de promocionar una marca o producte. La falta de connexió no permet algunes de les opcions que els jocs online permetrien, però igualment poden resultar molt útils i rentables si es col·loquen en bon lloc. L’ús d’aquests jocs fora de línia en el món de la publicitat i el màrqueting són adients per a situacions en les que la marca només vol recordar la seva presència al mercat perquè ja es troben en una etapa de maduresa clara.
Després d’aquest tastet, si tens curiositat per saber com era jugar en el primer joc offline de la història, entra en el següent link i prova’l!
Presentació del tema: Prezi
Webgrafia/Bibliografia
ANDROID BASICO (2016). “Los mejores juegos sin Internet”. [en línia]. Disponible a:
http://androidbasico.com/los-mejores-juegos-sin-internet-los-juegos-que-no-necesitan-conexion.html
[Consulta: 5-10-16]
PUROM ARKETING (2011). “La publicidad en videojuegos facturará 7.200 millones de dólares en 2016”. [en línia]. Disponible a:
http://www.puromarketing.com/30/10855/publicidad-videojuegos-facturara-millones-dolares-2016.html
[Consulta: 8-10-16]
TILOMOTION (2016). “Publicidad y márketing en los videjuegos”. [en línia]. Disponible a:
http://www.tilomotion.com/blog/publicidad-y-marketing-en-los-videojuegos/
[Consulta: 8-10-16]
VANDAL (2009). “La opinión del jugón”. [en línia]. Disponible a:
http://www.vandal.net/laopiniondeljugon/online-u-offline
[Consulta: 5-10-16]
WIKIPEDIA (2016). “Pong”. [en línia]. Disponible a:
https://es.wikipedia.org/wiki/Pong
[Consulta: 9-10-16]
WIKIPEDIA (2016). “Industria de los videojuegos”. [en línia]. Disponible a:
https://es.wikipedia.org/wiki/Industria_de_los_videojuegos#Videojuegos_e_Internet
[Consulta:4-10-16]
WIKIPEDIA (2016). “Videojuego”. [en línia]. Disponible a:
https://es.wikipedia.org/wiki/Videojuego#G.C3.A9neros
[Consulta: 4-10-16]
ANNA TAÑÀ SOLÉ (2016). “Treball individual: jocs digitals offline”. Comunicació digital interactiva, UVIC.