Presentació i definició

En aquesta entrada veurem tota la història i evolució d’Internet, des d’els seus origens (ARPANET) fins a l’actualitat. Observarem tots els passos i els autors els quals n’han tingut repercussió i el per què de tot això.

Introducció

Des del seu naixement, es podria dir que Internet ha passat per varies fases. De fet, la seva incorporació als nous dispositius possiblement estigui obrint les portes d’un nou salt evolutiu a la seva intensa trajectòria.

Ha creat un impacte social molt profund en tots els àmbits i de coneixement a nivell mundial i ha aconseguit trencar amb les barreres físiques entre regions pel fet que gràcies a la web, milions de persones d’arreu del món tenen accés fàcil i immediat a una quantitat extensa i diversa d’informació en línia.

Si comparem aquest nou mitjà de comunicació amb les enciclopèdies i biblioteques podem veure clarament una descentralització extrema de la informació i de les dades.

 

Abans d’Internet

 Internet ha marcat un abans i un després molt brusc. Abans de la seva creació la vida era molt diferent a la que tenim ara. No teníem internet, però utilitzàvem altres recursos, com per exemple: si necessitaves obtenir informació de qualsevol tipus, havies d’anar a una biblioteca o bé consultar una enciclopèdia; per comunicar-te amb persones llunyanes, els havies d’enviar cartes ja que encara no existia el correu electrònic; també es feia molta més vida al carrer ja que era la manera més fàcil de trobar-te amb els teus.

Tot i això, s’ha de dir que Internet va ser el primer mitjà de comunicació interactiva, però n’existien d’altres encara que no fossin interactius.

Primer de tot, la única manera de comunicar-se de forma digital era a través del telègraf, aparell que es va inventar el 1840, i funcionava emetent senyals elèctriques, les quals viatjaven per cables connectats entre un origen i un destí. S’utilitzava el codi Morse per interpretar la informació.

Més endavant va aparèixer el telèfon l’any 1876 de les mans d’Alexander Graham Bell i poc després la ràdio als anys 90. Mica en mica també s’hi anava incorporant la televisió fins que el 1928 ja s’emetien imatges en color.

 

ARPANET

El naixement d’Internet no es pot determinar en un moment puntual exacte, sinó que es tracte més aviat d’una evolució.

Tot va començar amb l’ARPA (Advanced Researchs Projects Agency), la qual va ser fundada l’any 1958 als Estats Units. Es dedicava a crear comunicacions directes entre ordinadors per poder comunicar les diferents bases d’investigació. El 1962, ARPA va crear un programa d’investigació computacional sota la direcció de John Licklider, un científic del MIT (Massachusetts Institute of Technology).

Els 1967 ja s’havia avançat suficient com perquè ARPA publiques el pla per crear una xarxa d’ordinadors anomenada ARPANET.

ARPANET es tracta d’unes quantes computadores unides entre sí mitjançant connexions telefòniques i quatre processadores de missatges, que va néixer finalment l’any 1969 a causa de l’encàrrec del Departament de Defensa d’Estats Units. Demanaven el disseny d’una xarxa fiable que unís els seus centres de dades. Encara que la raó d’aquest encàrrec va ser que el Departament de Defensa considerava que el sistema que hi havia en aquell moment (línies telefòniques llogades) no era gaire fiable i hi ha bibliografia on diu que el vertader motiu va ser oferir fiabilitat i confiança a les comunicacions en cas de guerra nuclear, que en un hipotètic cas d’un atac rus, es pogués tenir accés a la informació militar des de qualsevol punt del país, ja que tot aquest procés succeïa en plena Guerra Freda.

La xarxa va anar creixent i el 1971 ARPANET ja tenia 23 punts connectats. El 1972 ARPANET es va presentar a la First International Conference on Computers and Communication a Washington DC. Allà van demostrar que el sistema era operatiu creant una xarxa de cerca en aquest camp i es van crear altres xarxes. Entre el 1974 i el 1982 es van crear moltes altres xarxes de les quals van destacar: Telenet, Usenet, Bitnet, Eunet.

Aquets van ser els primers passos, però tot i així encara no es pot parlar d’Internet fins a l’arribada de NSFNET.

 

NSFNET

NSFNET va ser creada per la NSF (National Science Foundation) el 1985. L’organisme estava ubicat a Michigan i la seva idea principal era interconnectar totes les universitats americanes i així poder compartir dades i resultats d’investigacions, marcant un caràcter acadèmic i investigador, és a dir, sense ànim de lucre. En aquest projecte va comptar amb l’ajuda d’algunes empreses com IBM i MCI, entre altres. Utilitzava la mateixa tecnologia i protocols que l’ARPANET i va tenir un èxit immediat. ARPANET va deixar de ser operatiu el 1990 i a partir d’aquell moment, va augmentar a alts nivells el número de connectats a NSFNET, que va estar operativa fins el 1995, ja que es varen crear nombroses companyies a nivell regional que proporcionaven connexió a Internet. En aquell moment estaven connectades a Internet més de 100.000 xarxes. També s’ha de dir que durant aquell projecte, la infraestructura i velocitat de la xarxa es van anar expandint, i en aquells moments era capaç de transmetre 1,5 milions de bits per segon i el 1993 ja en transmetia 45 milions/s.

 

WEB

Paral·lelament a tots aquests moviments importants, es produïa un altre fet fonamental a l’evolució d’Internet. El 1989, Tim Berners-Lee va proposar un projecte per a la creació d’un sistema de gestió de la informació. I el 1992 ja va néixer el Word Wide Web (www), els primers serveis per a compartir informació a traves de la xarxa. Es
tracten de documents que inclouen un arxiu
HTMML amb text, imatges, vídeos, animacions Flash, etc. Al conjunt de pàgines
webs que solen formar part del mateix domini o subdomini d’Internet s’anomenen lloc web i dins seu, totes les pàgines guarden alguna relació entre sí i estan vinculades creant així els hipervincles o links. Va tenir un gran èxit pel fet que permetia publicar documents a Internet amb la possibilitat de crear hipertext, és a dir,  d’incloure-hi enllaços a altres documents allotjats a altres servidors.

Internet oferia diferents serveis basats tots en arquitectura, correu electrònic, transferència de fitxers, cerca d’informació, etc. I el Web donava un plus d’explotar definitivament el potencial de
la xarxa a nivell comercial.
El primer navegador que es va executar en un entorn gràfic va ser Mosaic, l’any1993 i va tenir una gran acceptació ja que era gratuït. Pocs anys més tard, Microsoft desenvolupa el seu propi navegador Web gratuït anomenat Internet Explorer. Mosaic va convertir-se en Netscape i eren dues forces molt competents. Actualment Microsoft segueix oferint el seu navegador webjuntament amb els sistemes operatius Windows, mentre que Netscape ha evolucionat a Mozilla Firefox.

El servei web és el servei més utilitzat d’Internet sobre tot pels grans avenços tècnics aconseguits en la tecnologia de navegació que permet la visualització de nombrosos formats multimèdia i és capaç de proporcionar als documents web un alt grau de dinamisme.

 

Descentralització

La NSF decideix cedir el control del backbone d’Internet a les empreses proveïdores dels serveis de connexió. Aquesta decisió implica que el control d’Internet deixava d’estar en mans d’un sol país, per a ser una xarxa descentralitzada. Aquest fet ha sigut fonamental en el desenvolupament posterior de la xarxa.

El 1995, la NSF transfereix el control d’Internet de forma provisional a quatre operadores nord-americanes: MFS Datanet, Sprint, Ameritech i Pacific Bell. Aquestes empreses constitueixen els anomenats NAP (Network Access Point) o punts d’accés a la xarxa, que proporcionen connectivitat a la resta d’empreses que ofereixen serveis de connexió a Internet (ISP- Intenet Service Provider).

Tanmateix, durant els següents anys el procés de descentralització de la xarxa segueix avançant desapareixent aquests primers NAP per a establir l’arquitectura definitiva i que es mantingui a l’actualitat. A partir d’aquest moment, multitud d’empreses comencen a implantar les seves xarxes de dades, on es comença a imposar la fibra òptica amb les seves altes capacitats.

A finals dels anys 90 es comencen a utilitzar els estàndards xDSL que possibiliten l’accés de connexions d’alta velocitat a un gran nombre de nous usuaris, tant residencials com petites empreses.

D’aquesta manera, el paper de NSFNET coma “columna vertebral” d’Internet va acabar i actualment aquets “pilars” o “columnes vertebrals” estan situades a Canadà, Japó, Europa i s’estan desenvolupant a altres llocs com Sud-Amèrica.

 

3G i WEB 2.0

El 2001 comença a operar al Japó la primera xarxa 3G. Durant els següents anys, la proliferació de dispositius mòbils amb grans capacitats de connectivitat fa augmentar encara més el ritme de creixement d’Internet.

Quant als serveis, el predominant és el servei web, el qual està tenint una quantitat d’avenços molt importants per tal que l’experiència del seu usuari sigui cada vegada més satisfactòria.

Gràcies a aquest avenç en el disseny dels llocs web, el 2004 apareix el terme Web 2.0 formada per plataformes per la publicació de continguts com Blogger, les xarxes socials com Facebook, els serveis coneguts com “wikis” (Viquipèdia) i els portals d’allotjament de fotos, àudios i vídeos com Youtube o Flickr. L’essència d’aquestes eines és la possibilitat d’interactuar amb la resta d’usuaris o aportar contingut que enriqueixi l’experiència de navegació.

Fins a llavors, Internet era un univers de dades majoritàriament estàtiques i és en aquest moment on canviem d’Era i es produeix un fenomen social que canvia per sempre la nostra relació amb la informació, principalment perquè en passem a formem part d’ella gràcies a aquesta interactivitat tant accentuada. La web 2.0 ha impactat seriosament als mitjans de comunicació tradicionals, principalment a aquells que no han sabut adaptar-se a aquesta onada de llibertats.

 

ACTUALITAT

 Evoluciona notablement la transferència d’informació multimèdia, tant àudio, com imatges o vídeos que naveguen per la xarxa cada vegada amb més força. De fet, es calcula que un 40% del transit global d’Internet és de transmissió de vídeos. El 2011 ja hi havien 2.100 milions d’usuaris d’Internet en tot el món i el 2012 va augmentar a 2.400 usuaris. El 2013 sorgeix un nou concepte anomenat Internet of Everything o Internet de totes les coses. La idea és dotar de connectivitat no només als dispositius utilitzats per a les persones com els ordinadors, els smartphones, tablets, etc, sinó a qualsevol objecte per a el qual aquesta connectivitat suposi un valor afegit.

La automatització de les bases de dades i la possibilitat de convertir qualsevol aparell digitalitzat en una terminar per a accedir a elles, ha portat a la digitalització de diversos tràmits, transaccions bancàries o consultes de qualsevol tipus. Fent aquest procediment, estalvies temps i costos administratius. Avui en dia les organitzacions comercials intenten està totes digitalitzades i amb més informació a les xarxes possible per tal que els seus clients hi accedeixin més fàcilment. Molta gent paga directament amb el mòbil ja que tenen l’aplicació (app) del seu banc descarregada al seu telèfon mòbil.

Internet ha nascut i evolucionat molt ràpidament, i gràcies a la tecnologia cada vegada és més ràpid el canvi. No sabem fins on arribarem ja que cada vegada tot és més digital. El que si sabem és que l’evolució continua, això només és el principi.

 

Presentació prezi:

https://prezi.com/_0ebcdk21rr9/historia-i-evolucio-d039internet/

 

WEBGRAFIA