L’home és l’únic ésser viu capaç d’inventar. La seva capacitat per enginyar i la innovació l’han portat a fer descobriments que han canviat radicalment el món i que l’han revolucionat amb el pas del temps. Inversemblants fins i tot en aquell moment, però que ara no podríem viure sense ells. En aquest sentit, Internet ha marcat un abans i un després en les nostres vides.

Què és Internet i com funciona

En primer lloc i abans de submergir-nos en matèria seria interessant conèixer què és Internet. Potser és una qüestió que no ens hem fet mai i que segurament no sabríem ben bé definir perquè mai ens ho hem plantejat malgrat que sigui una eina gairebé indispensable. Que faríem sense Internet? Canviaria el nostre model de vida substancialment.

Si mirem a la RAE (Real Academia de la Lengua Española), per exemple, defineix Internet com “la xarxa informàtica mundial, descentralitzada, formada per la connexió directa entre computadores mitjançant un protocol especial de comunicació“. És una opció. Per la seva banda, la Gran Enciclopèdia Catalana l’estableix com “la xarxa informàtica mundial, descentralitzada, formada per la connexió directa entre computadores mitjançant un protocol especial de comunicació”. El sociòleg català, Manuel Castells, la valora com “un mitjà de comunicació, d’interacció i organització social”.

És en aquest espai on es comparteix un mateix protocol per a poder establir connexió. És a dir, els ordinadors han de compartir un mateix “idioma”, un protocol comú perquè la comunicació es pugui fer possible aquesta comunicació. Que vull dir, prèviament es defineix aquest protocol, que actualment és el TCP/IP, el qual estableix les normes que ens diuen com han de viatjar les dades per la xarxa. Avui en dia, són els routers inal·làmbrics el que s’encarreguen de codificar els missatges i d’enviar-los a través del cable o les ones. Després aprofundirem més en aquestes qüestions.

Estats Units creà l’embrió

En primer lloc, cal entendre que l’aparició d’Internet és fruït de la Guerra de freda. La Unió Soviètica el 1957 va llençar a l’espai l’Sputnik i com a resposta, els Estats Units va formar un any desprès l’ARPA (l’Advanced Research Projects Agency) per a esdevenir el referent mundial en el camp de la ciència i la tecnologia aplicada en el món militar. Era part del Departament de Defensa nord-amaericà.

Aquell mateix 1958, l’empresa Bell va portar a terme els primers experiments de connexió a través de la xarxa telefònica, però no va ser fins 1965 quan es va aconseguir que dos ordinadors poguessin enviar entre sí paquets, és a dir, conjunts de dades amb línea telefònica.

No obstant això, no va ser fins el 1969 quan l’ARPA va posar sobre la taula l’embrió del que avui coneixem com a Internet. La finalitat era clara. Defensa volia tenir units en una xarxa fiable els seus centres de dades i pretenia que en cas d’atac soviètic es tingués un accés immediat a la informació des de qualsevol punt del país. Van ser les universitats les que van materialitzar l’encàrrec i les de Utah, Los Àngeles, Standford i UCLA es van connectar entre sí com deia el principi amb un mateix protocol. Dos anys més tard, eren ja 40 les computadores les que estaven connectades a la xarxa de l’ARPA, que en un primer moment la van anomenar ARPANET.

ARPANET 1969-1977 | Font Wikipedia

Canvis de protocols

Al començament, ARPANET funcionava amb el protocol NCP (Network Control Pogramme), però desrpés es va implantar el model FTP, que va permetre la transmissió de fitxers amb independència del seu sistema operatiu. Una dècada desprès es va substituir per un nou disseny: el TCP/IP. En aquell moment es va considerar oportú que era més fàcil recordar pel nom que no pas amb números. Alhora, també va permetre una comunicació molt més segura. Per entendre millor com funciona aquest protocol, aquesta nova manera de comunicar a través de la xarxa els arxius, el portal Sintaxisweb.es explica de la següent manera:

Imaginemos una empresa de mensajería que tiene que llevar un paquete con un juguete desde un almacén a casa de un niño que lo espera ansioso. La empresa recoge el paquete, comprueba la dirección a dónde lo tiene que enviar, lo lleva a su central y desde allí lo transporta hasta la casa de ese niño, en cuya puerta se encuentran sus padres que comprueban que realmente ese es el paquete que han pedido para su hijo. Una vez hecha la comprobación, se lo entregan para que juegue feliz. Pues más o menos así funciona TCP/IP.

Imatge de: Diseño de redes

Porsteriorment, es desenvolupa, alhora, al principi dels 80, el protocol DNS utilitzat encara en l’actualitat i la principal funció de la qual és proporcionar l’adreça IP d’un equip connectat a la xarxa a partir del seu nom de domini

Aquest nou sistema d’arquitectura de la xarxa oferia també la possibilitat d’enviar correus, buscar informació, transmissió d’arxius.. però va ser el servei Web el que va provocar el boom comercial. Es van implantar als ’90 els primers Navgador Web (aquell programari que permet entrar a Internet i que s’encarrega de visualitzar la informació i llocs webs), que es discuteix encara si va ser ViolaWWW o Mosaic, que es va acabar convertint en Netscape i ja posteriorment els navegadors que utilitzem avui en dia: Internet Explorer, Chrome, Opera, Mozilla Firefox… Tota una guerra entre les companyies.

Un nou món, el World Wide Web

És en aquesta mateixa dècada quan ARPANET acaba desapareixent com a tal. L’embrió del que avui és Internet va quedar obsolet i el mateix Internet el va absorbir per entendre’ns perquè Tim Berners-Lee va desenvolupar el món de les tres ve dobles. El World Wilde Web es d’un parell, tres anys abans que la majoria dels aquí presents haguéssim nascut. Tot un èxit, un pas més enllà per la connexió intel·ligent perquè les webs es van començar a construir a partir d’hipervincles. És a dir, en la meva pàgina es va poder començar a publicar documents que incloguessin enllaços a altres documents. Amb un clic d’un lloc a un altre. El significat de HTTP és per aquest motiu. Funciona la xarxa amb hipertext, que s’ha acabat transformant en HTTPS per dotar de major seguretat. Ara és impossible de desxifrar la informació d’unes pàgines webs que silicifiquen a través d’un sistema universal per referenciar els recursos (URL).

Ara bé, des del seu naixement a la dècada dels 60, Internet no ha parat de créixer. Actualment s’estima que més del 40% de la població quan el 1995 no s’arribava al mig miler de milió d’usuaris. És imparable a partir del moment en el qual es produeix una comercialització de l’eina.

En el nou mil·lenni, els mòbils també s’hi van afegir a la connexió a Internet, però el 2004 es produeix un abans i un desprès doncs s’encunya el terme web 2.0 en el qual s’hi porta a terme un nou model de pàgines webs destacat per una interacció molt més activa amb el usuaris on s’hi torben blogs i xarxes socials.

Internet de les coses, el present i el futur

Internet no ha parat d’ampliar la seva oferta i seria quasi bé impossible de comptabilitzar el nombre d’equips connectats. A més, amb la inclusió dels dispositius mòbils— que lògicament han introduït canvis— se’n va cada dia un pas més enllà. Ara podem engegar un negoci tan sols amb un ordinador o fins i tot poder viure sense la necessitat de desempallegar-se de la pantalla perquè es pot er tot: comprar, estudiar, entretenir-se… Només cal un router WiFi amb connexió a Internet, una torre i una pantalla. Res més.

Amb aquesta ampliació de l’oferta també hi ha hagut una una evolució més que notable en la transferència de dades, d’arxius multimèdia… Tot circula per la xarxa i la digitalització és més que evident. És l’anomenat Internet de les coses, per el qual  no només els dispositius com mòbils, ordinadors, tablets, etc. estiguin dotats de connexió amb Internet. Es crea un nou valor afegit que facilita encara més la vida de les persones.

Imatg: APSER

Les perspectives de futur, per la seva banda, són inimaginables. Fins a quin punt pot arribar Internet no ho coneix ningú. Serà la mateixa eina que va sorgir del no-res la que es marcarà el seu propi sostre, però ja fa preveure que deixarà el món sense fronteres en un espai virtual on té cabuda tothom. D’altres, per exemple, com el creador de Facebook, Mark Zuckerberg, el volen redefinir cap a “un servei bàsic i gratuït” per a totes aquelles persones que visquin en zones més desfaborables. Una altra opció que, de fet, ja s’està començant a plantejar i probar.

És el principi d’un camí que encara és curt, que amb 50 anys d’existència ha permès arribar a llocs impensables en aquell temps, encara que hi ha valents com un dels pares d’Internet (Vinton Cerf) que considera que “quan tot el món estigui connectat, l’aprenentatge automàtic serà import”. Una nova eina plena de possibilitats que ha marcat un abans i un després.

Incidència en el món del periodisme

Els canvis en el món del periodisme, així com en altres matèries, després de la invenció d’Internet ha set brutal. Canvis que han afectat en gran mesura a la professió, encara que també al professional. Tot canvia en funció dels avenços tcnològics i ara el periodisme sense Internet no s’entendria. Per a les noves generacions supondria un gran problema, però seria una manera de retornar als orígens més purs del periodisme. Aquell d’aixecar telèfons i buscar-se la vida com un podia al carrer en busca de la informació.

Aquest Internet ha suposat segons el Doctor Jesús Canga, Catedràtic en Periodisme per la Universitat del País Basc, la generació de “nous mitjans de comunicació”, encara que també valora que la mateixa eina ja és un mitjà que “obliga a fer una reflexió sobre els canvis”.

Per a Canga aquesta incidència en forma de nous mitjans es centra en quatre punts:

  1. La premsa escrita s’ha tingut que adaptar ràpidament a la competència que existeix a la xarxa. Això no implica la desaparició de l’altre suport, ja que el negoci no és el suport sino la informació
  2. Cal entendre que el periodista no és pas un informàtic ni tècnic en telecomunicacions. Internet i els ordinadors són només eines per realitzar la feina periodística, no l’esència.
  3. L’aparició del “nou mitjà” fa sorgir noves “sinergies” informatives i laborals que afecten tant a les empreses com al treball dels professionals que passen a convertir-se en “proveïdors de contingut”
  4. La informació a la xarxa ha de ser introduïda per professionals que garanteixin qualitat, objectivitat, veracitat, credibilitat

Aquesta adaptació a la xarxa també ha modificat les formes de producció,  el temps, canvis en la redacció… Per exemple, no és la mateixa estructura la que s’utilitza per escriure una peça a Internet que una altra destinada per a la premsa escrita de paper.

No obstant això, tots aquestes modificaciones han permès que els mitjan tradicionals puguessin ampliar les seves quotes de mercat i de difussió més grans de la història i tinguessin la possibilitat de millorar un servei que cada cop de major qualitat. Creure que Internet suposa una passada enrere es una possibilitat, però ha suposat una ampliació de suports i continguts impressionant.

A més, els temps s’ha reduït de forma dràstica. En l’actualitat el periodisme s’ha convertit en una tasca de màxima inmediatesa. Quan abans ho tinguem millor. Ara passa qualsevol cosa a l’altra punta del món i gràcies a Internet en qüestió de minuts ja podem conèixer el què ha passat. Un canvi important i que també obliga als periodistes a saber moure’s amb agilitat davant del cronòmetre. Ignacio Ramonet (Bullón, 1999) considera que” Internet estableix definitivament el temps real, la instantaneidad, com a ritme normal de la informació”. Ara, Internet ha provocat que “el paper ja neixi vell” perquè han passat ja numeroses coses i potser cal plantejar la possibilitat d’actualitzar els continguts.

Com la producció ha canviat ara totes les peces contenen contingut multimèdia. Vídeo, àudio o imatge to junt. És aquest nou mitjà, Internet, que sosté Cangas en el qual es reuneixen les caratcerístques de tots els mitjans tradicionals. Alhora, ho cmbina amb noves formes tecnològiques i incorpora amb conceptes com l’hipertext, interactivitat, multimèdia, etc. que redefineixen les formes de fer periodisme.

Per això, aquest nou mitjà, però feina vella, també comporta una adaptació per al professional de la informació. Internet ha obligat als periodistes reinventar-se. La professió s’adapta als nous temps, però també ho han de fer aquelles persones que fan que circuli la informació. Els obliga a comprendre com és la xarxa, però també a adquirir noves habilitats. Internet i totes les possibilitats que ofereix han convertit al periodista en una persona multitasca capaç de defensar-se en qualsevol àmbit perquè és a Internet on resideix el futur i on, dins d’aquest món, resideixen tots els tipus de periodisme de caire més tradicional.

Presentació feta a l’aula
Recursos utilitzats de font pròpia
1958 L’empresa Bell, dels Estats Units, porta a terme les primeres probes en la transmissió de dades a través de la xarxa convencional de telefonia.

 

Aquell mateix any, USA forma l’Advanced Research Projects Agency (ARPA), una agència dedicada a la ciència i la tecnologia aplicada a les necessitats militars del moment
1968 Es connecta el primer ordinador a la xarxa d’ARPANET, de manera que els científics es podien connectar de manera remota a les bases de dades en cas d’atac soviètic.
1969 Quatre ordinadors situats a les universitats de UCLA, Standford, Los Àngeles i Utah es connecten entre ells
1971 Ray Tomlinson envia el primer correu electrònic i patenta l’ús de l’arrova º
1971 Es revoluciona la manera de transferir arxius. El model TCP/IP entrà en vigor
1987 Es crea el DNS (Sistema de nombres de domini)
1991 Tim Berners Lee estableix les bases de l’actual Internet amb el llançament ‘al mercat’ de les 3 famoses ve dobles (World Wide Web), les webs es constitueixen a través d’hipervincles que transmeten la informació
1991 ARPANET queda absolet i queda integrat dins d’Internet
1992 ViolaWWW és el primer navegador de la història
1993 Mosaic és el primer navegador en ser publicat
2013 Internet ja està a les vides de més 2.800 milions de persones en tot el món. Suposa un 40% de la població mundial
2014 El creixement d’usuaris d’Internet des d’ordinadors s’estanca, encara que la xarxa de mòbil permet que els usuaris connectats augmenti
Bibliografia i webgrafia

Ángel Calzado (2016). Historia de Internet. Desde 1982 a la actualidad. El navegador web. Consultat 11 octubre de 2016 des de http://sintaxisweb.es/historia-navegador-web/

Ángel Calzado (2016). Historia de Internet. El poder de la comunicación. Consultat 5 octubre des de http://sintaxisweb.es/historia-internet-comunicacion/

Ángel Calzado (2016). Historia de Internet: Desde sus inicios a 1979. ARPANET. Consultat 8 octubre des de http://sintaxisweb.es/historia-internet-arpanet/

Aparicio, D. (2016). El futuro de Internet: conexión para todos y en todas partes, desde la ropa hasta la nevera. Consultat 11 octubre des de http://www.20minutos.es/noticia/2457696/0/dia-de-internet/futuro-de-la-red/internet-de-las-cosas/

Bitacoras.com (2016). El controvertido plan de Facebook para ofrecer Internet gratis. Consultat 10 octubre des de http://www.abc.es/tecnologia/redes/abci-controvertido-plan-facebook-para-ofrecer-internet-gratis-201610101056_noticia.html

Canga, J. (2001). Periodismo e Internet: nuevo medio, vieja profesión. Estudios del Mensaje Periodístico (7). Consultat el 25 de febrer de 2017 des de http://pendientedemigracion.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-3-Pone/7-3-02.htm#articulo

Castells, M. (2001). La galaxia Internet (1ª ed.). Barcelona: Plaza & Janes Editores

CCM (2016). Historia de Internet. Consultat 6 octubre de 2016 des de http://es.ccm.net/contents/229-historia-de-internet

Facultat d’Informàtica de Barcelona (2016). Historia de Internet. Consultat 4 octubre des de http://www.fib.upc.edu/retro-informatica/historia/internet.html

GolpeVisual (2012,  juny 12). La historia de la Internet – El futuro digital [Vídeo]. Consultat 8 octubre des de https://www.youtube.com/watch?v=i4RE6dBAjH4

Hernáiz Blázquez, J. (2007). Historia de la comunicación : del tintero a Internet. Madrid: Universitas, DL

Historia de Internet (n.d.). Consultat 9 octubre de 2016 des de http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1239136955718_1163871558_10281/historia%20internet.pdf

Intersociety.org (2016). Breve historia de internet. Consultat 8 octubre de 2016 des de http://www.internetsociety.org/es/breve-historia-de-internet

Raya, A. (2015). El padre de Internet explica cómo será el futuro: Internet Interplanetario y aprendizaje automático. Consultat 11 octubre des de http://www.omicrono.com/2015/08/vint-cerf-futuro-de-internet/

Real Academia Española. (2014). Diccionario de la lengua española (23.aed.). Consultat 8 octubre des de http://dle.rae.es/?id=LvskgUG