“El futur del Periodisme és digital”, afirmen molts dels experts i, així és. Les visualitzacions, les plataformes per publicar, les xarxes socials, etc. són alguns dels temes que fan més ressò en l’àmbit del periodisme de l’actualitat.
Els blogs
Any 2007: més de 70 milions de blogs. El blog apareix a la xarxa provocant un fenomen social degut al seu impacte en la dinàmica dels mitjans d’informació a través d’Internet. La blogosfera ha esdevingut un rival pels mitjans de comunicació degut al seu alt nivell de seguidors i l’influencia que s’exerceix sobre el usuaris. A més, aquest fenomen comporta diversos aspectes com és la creació de blogs, la cultura com a blogger, és a dir, fer referència als autors dels blogs i a les interaccions entre emissors i receptors.
Debatimos en @NonStopPeopleES sobre el fenómeno "blogger", ¿es un oficio?#ElDebate en la @ufvmadrid pic.twitter.com/a3MAfNKuTn
— Pablo Soler (@PabloSoler_) December 21, 2016
La principal essència d’un blog envers a un mitja de comunicació habitual és “centrar-se en un tema concret i oferir informació”. A més, l’objectivitat que es necessita en el món periodístic, a l’hora d’escriure un blog es necessària, ja que cadascú pot escriure en funció dels seus ideals i tenir els seguidors amb els mateixos gustos i pensaments. Una de les funcionalitats que comparteixen els blogs amb el món periodístic són els articles periodístics d’opinió. Aquest fet, és el que provoca “l’impacte” dins del seu públic, ja que la forma d’actuar com a mitjà de comunicació permet l’intercanvi d’opinions mitjançant conversacions, és a dir, permet la interacció de l’usuari i l’emissor.
Dins la blogosfera, té lloc el fenomen “blogger” i sovint, tendeixen a definir-los ” com a “periodistes”, però són molt diversos els paràmetres que els separen. La majoria dels blogs, no es dediquen a crear “periodisme”, és a dir, no presenten les seves narracions al seu blog com una mena de “periodisme”, ja que els bloggers no tenen les mateixes intencions, paràmetres ètics o recursos estilístics. Aquest fet, ofereixen una llibertat al “blogger” que es distingeix de tots els gèneres i mitjans literaris. Només l’autor del blog esdevé editor, cap de redacció, revisor, fotògraf, etc. Això permet una llibertat d’expressió que dins del món periodístic no existeix.
Els temes més tractats pels bloggers dins del fenomen “blogosfera” són innumerables. No obstant, hi ha continguts que tendeixen a tenir més ressò que d’altres. La meva vida, experiències personal i viatges són un dels temes amb més ressò. Hobbies, esports i tecnologia són també, un dels temes més seguits pels usuaris dels blogs.
Les 5 bloggers espanyoles més influents aquest 2016 i els seus blogs són:
- El blog de Blanca Suárez (Blanca Suárez)
- Tras la pista de Paula (Paula Echevarría)
- Lovely Pepa (Alexandra Pereira)
- Collage Vintage (Sara Escudero)
- Dulceida (Aida Domenech)
La blogosfera a diferència del Periodisme són narracions personals. D’altra banda, el blog és un mitja de publicació personal. No obstant, és cert que diversos blogs estan fent “periodisme”, ja que part del que publiquen s’adapta als recursos estilístics, tècniques, etc. que requereix la professió. Els autors de blogs, en canvi, no han d’aplicar els coneixements periodístics a l’hora d’escriure una entrada al seu blog.
En definitiva, la majoria dels periodistes afirmen que els blogs no afecten a la qualitat de les notícies tradicionals. No obstant, la notorietat de la blogosfera, genera més impacte social que un mitja de comunicació tradicional, ja que el fet d’estar connectats a la xarxa constantment genera un canvi de perfil d’usuari. També, el “feedback” que es genera entre emissor i receptor crea un gran dinamisme i la possibilitat d’interactuar provocant que la figura del periodista es reinventi i es consolidi.
La comunitat “blogger” i la publicitat
La popularitat dels blogs ha arribat a crear la figura del “blogger”. Una comunitat amb molta notorietat dins la societat actual fins a marcar un període a la web. Aquesta comunitat ha creat “la rutina del blog” provocant que sigui més habitual llegir un blog diàriament en comptes d’un diari. Els mateixos “readers” han extès aquesta pràctica portant-la a terme.
El sector que es va veure més afectat per aquesta comunitat va ser el de la moda. Milers de bloggers van trencar la jerarquia tradicional d’aquest sector a través de la democratització d’aquest sector. Després d’una dècada del seu naixement, podem afirmar que els blogs de moda estan canviant.
Els mateixos mitjans de comunicació periodístics com són les revistes, acollien aquestes figures de la moda per crear més ressò i tenir més audiència com és el cas de la Revista Vogue o Elle. Com a exemple, la revista Vogue té una secció destinada a blogs de personatges famosos com és el cas de Sara Carbonero, periodista i dissenyadora.
L’any 2010 sorgeix la figura de la blogger-celebrity, noies amb una gran influència a la xarxa i capaces de protagonitzar campanyes de publicitat a nivell d’un actriu de Hollywood. La blogger Aida Domènech va firmar un contracte amb la marca de maquillatge Rimmel London per tal de que la seva imatge aparegui dins la seva campanya tardor-hivern.
Enrere ha quedat la figura aquella blogger que portava roba del Zara i roba del “mercadillo”. Actualment, són titelles de la publicitat. Del concepte “realitat”, que formava part del seu començament, fins arribar a passar “límits”. La pèrdua d’autenticitat i la falta d’aproximació al públic, que és una de les característiques essencials del blog, són una de les critiques més comuns que es fan a la comunitat blogger.
La competència és molt gran dins d’aquest sector. Per superar aquests reptes les “blogger” comencen a introduir altres tipus de continguts com posts de decoració, salut, benestar, etc. El format també evoluciona fins crear blogs efímers, és a dir, blogs dedicats a un fenomen o tema concret, els qual després desapareixen quan s’ha finalitzat la lectura.
Bibliografia
Albornoz Espiñeira, L. A. (2004). Los diarios online de información general. El caso de los grandes periódicos en español. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Enrique Bustamante Ramírez. Facultat de Ciències de la Informació, Universitat Complutense de Madrid.
Armentia, J. I.; Caminos Marcet, J. I.; Elexgaray Arias, J.; Marín Murillo, F.; Merchán Mota, I. (2000) El diario digital. Análisis de los contenidos textuales aspectos formales y publicitarios. Barcelona: Bosch.
Caldevilla Domínguez, D. (2013). «Efectos actuales de la “sobreinformación” y la “infoxicación” a través de la experiencia de las bitácoras y del proyecto I+D avanza “radiofriends”». Revista de la SEECI. Núm. 30. Madrid: www.seeci.net/revista/hemeroteca/Numeros/Numero%2030/N30-2.pdf
Slideshare (2007-2008). Mitjans col·laboratius. Recuperat de http:// http://es.slideshare.net/Hernanyfede/medios-colaborativos-13974629?next_slideshow=1
La Vanguardia (2010). Periodismo con wikis. Recuperat de http:// http://blogs.lavanguardia.com/elcuartobit/periodismo-con-wikis
Presentació Prezi
https://prezi.com/fqgj6dv9fsr1/present/?auth_key=svitj4b&follow=ep5x5a-qgwvu