En el segle XXI és difícil pensar que algú no posseeixi un perfil a una xarxa personal o professional, ja sigui a Facebook, Twitter, Linkedin o qualsevol altra d’entre el munt d’opcions que existeixen. En plena evolució tecnològica, aquests portals web s’han convertit en la nostra personificació de cara a un públic incomptable i incontrolable, que no ens veu però ens pot arribar a conèixer en poc temps com algú altre des de fa molts anys. En altres paraules, tot el procés d’exposició i coneixença succeeix a través d’una pantalla d’ordinador o dispositiu mòbil amb connexió a internet.
Així doncs, les xarxes personals o professionals, també conegudes com xarxes socials per la seva funció de connectar persones, “connectar la societat” si fem una traducció literària, han esdevingut espais els quals la seva funcionalitat inicial es va difuminant cada cop més. Per exemple, Facebook va néixer com una web per a que els estudiants de la Universitat de Harvard es coneguessin entre ells i avui en dia arriba a permetre a tothom emetre vídeos en directe des de qualsevol lloc del món i els pot veure qui vulgui.
Una mirada al passat
És difícil establir una data exacta en l’aparició de les xarxes socials, però no ho és establir una època en la que sorgeix l’interès per estar connectats amb altres persones mitjançant la xarxa. A mitjans dels anys 90 neixen els portals www.classmates.com i www.theglobe.com. El primer tenia l’objectiu d’unir estudiants que havien estat a la mateixa classe i s’havien perdut la pista, mentre que el segon permetia crear-se un perfil, publicar experiències pròpies i conèixer gent amb interessos semblants.
Més tard va aparèixer la web ‘Six degrees’, fent referència a la Teoria dels 6 graus, la qual explica que ens podem connectar amb qualsevol persona del món mitjançant 6 persones. Tot i així, no va tenir massa èxit i va desaparèixer l’any 2000. En aquesta època, el negoci de les xarxes socials es va anar incrementant a diversos punts del món i es creaven xarxes amb petites variants però amb un objectiu similar: estar connectat amb altres persones.
En aquest increment de portals on es pogués mantenir una connexió amb altra gent sense la necessitat d’estar presents, es van crear llocs de caire més seriós i professional. Ens referim a l’aparició de xarxes com Ryze o Linkedin. Aquesta última encara es manté activa a dia d’avui i s’ha convertit en una de les principals fonts que utilitzen les empreses per contractar empleats.
L’any 2003 va crear-se MySpace, una altra xarxa social però destinada a un públic adolescent. MySpace va aconseguir èxit de forma ràpida ja que el contingut que oferia era d’interès pels joves, els quals començaven a connectar-se a internet. Sobretot la música va ser una de les temàtiques principals, ja que permetia que els grups es creessin perfils i els joves podien seguir la seva activitat. Tot i així, Facebook va donar un fort cop a la taula en la seva aparició l’any 2004 i va eclipsar per complet MySpace, la qual va haver de convertir-se en una web d’entreteniment.
La xarxa social creada per Mark Zuckerberg va captivar a la societat universitària per la senzillesa i la privacitat, posada en dubte avui en dia, que oferia la creació de perfils. Des de llavors, s’ha convertit en la xarxa social per excel·lència.
Diferència entre xarxes personals i professionals
Tot i que en termes generals, la principal diferència entre les xarxes personals i les professionals és que les primeres són per oci i entreteniment i les altres per buscar feina o oferir-te a les empreses, cada vegada més tenen molts aspectes en comú.
Tot el que publiquem en cada una d’elles pertany a la marca personal de la persona que ho escriu, el que s’acaba convertint en la nostra petjada digital. I ja sigui a una xarxa personal o professional, és important tenir una bona imatge de cara a un públic que no podem personificar ni quantificar.
Segons la web de formació IEFE[1], existeixen uns paràmetres que cal conèixer per a diferenciar les xarxes personals i les xarxes professionals.
- Xarxa social adequada: hem de tenir clar que cada xarxa té una funció principal, encara que la seva constant evolució fan difícil determinar-la. Per tant, a Twitter no hauríem de publicar el mateix que a la xarxa professional Xing.
- Filtres en les publicacions: la majoria de xarxes permeten escollir qui volem que vegi el que publiquem, per tant s’hauria de tenir en compte aquesta eina.
- Duplicació de perfils: si no volem establir un filtre que ens coarti la llibertat de publicar el que volem, podem tenir un perfil diferent a una xarxa personal del que tenim a una xarxa professional. No obstant, en el cas de que una empresa vulgui conèixer a fons a la persona, també buscarà el perfil a la xarxa personal.
- Activitat constant: mentre que les xarxes professionals requereixen mantenir el perfil al dia, les xarxes socials no tenen aquesta obligació, tot i que sí és recomanable produir una certa activitat. Al cap i a la fi, el que condiciona les visites als perfils és el que es publica en ells.
Xarxes personals
Facebook s’ha convertit en la xarxa personal més important de la història i serà difícil que alguna altra li tregui la primera posició. Un dels motius de la seva importància va ser la seva aparició de la mà de Mark Zuckerberg quan no existia res que oferís el mateix que ells l’any 2004. Un any després de la seva creació ja comptava amb 1 milió d’usuaris i a dia d’avui en té 1800 milions.
Un altre fet diferencial és que Facebook sorgeix com un lloc que depèn completament de les persones i les seves ganes de compartir el que fan, per tant és una web que creix exponencialment sense la necessitat de buscar a la gent, sinó que ells són partícips de la xarxa.
Un dels lemes extra-oficials de l’empresa és ‘Mou-te ràpid i innova’. Això explica la evolució que ha fet Facebook fins el dia d’avui. Des d’una xarxa per connectar estudiants universitaris fins a la creació de perfils públics arreu del món i de forma gratuïta. També s’ha convertit en un espai publicitari per moltes marques, el que ha permès el finançament de la web, un portal on compartir noticies, el que es tradueix en una font d’informació principal per a molta gent, i fins i tot una eina d’investigació social.
El 2006 naixia Twitter, considerada per alguns una xarxa de microblogging i per altres una xarxa social. El seu creador, Jack Dorsey, volia que la gent pogués comunicar-se amb altres persones amb tan sols 140 caràcters. Això, present fins a dia d’avui, va ser el factor diferencial i principal motiu d’atracció per als usuaris. En una societat en constant moviment, la brevetat s’ha imposat com a aspecte necessari.
La innovació de la xarxa de l’ocell blau també passava per la concentració dels temes més parlats, els anomenats ‘Trending Topics’ o els simples hashtags per parlar de qualsevol temàtica. D’aquesta manera, s’aconsegueix que els usuaris arribin amb facilitat als temes que els interessen.
Avui en dia, Twitter també és una font informativa molt important, sinó la primera, ja que tant els mitjans de comunicació com qualsevol usuari publiquen a l’instant i de forma breu les noticies que succeeixen.
Google+
Google+ va néixer l’any 2011. Es tracta de la unió de diferents eines de la companyia Google que ja existien, com Gmail i YouTube, amb l’afegiment d’un perfil on publicar el que es vulgui. També permet ordenar l’agenda, realitzar videotrucades, interaccionar amb els contactes que tinguis i penjar fotos.
D’alguna manera, s’entén com una introducció forçada de Google a les xarxes socials. Tan sols la creació d’un compte a Google t’inclou el perfil a Google+, motiu pel qual els números d’usuaris que realment utilitza l’eina és difícil de determinar.
Xarxes professionals
És la xarxa professional més coneguda i utilitzada a tot el món. Permet pujar el currículum al perfil i d’aquesta manera es fa visible la trajectòria professional per què les empreses contactin amb els usuaris. També permet establir contacte amb persones del sector que l’interessi a l’usuari o d’altres sectors per tal d’establir una relació professional. D’aquesta manera, moltes empreses comencen la cerca de treballadors en aquesta xarxa i s’ha convertit en una eina de captació molt important en els últims anys.
Xing també és una xarxa professional que permet establir relacions laborals amb altres usuaris. Com a novetat, inclou fòrums per facilitar la missatgeria entre les persones que comptin amb un perfil. No obstant, és un espai utilitzat majoritàriament als països escandinaus.
Periodisme i xarxes socials
En els últims anys, els mitjans de comunicació han vist una oportunitat en les xarxes socials pel que fa a la difusió de noticies. És la forma més ràpida i gratuïta per arribar a totes aquelles persones que tinguin interès en el teu contingut. I, encara que no li tinguin, el simple fet d’estar a la xarxa social permet l’expansió del contingut a alts nivells. De la mateixa manera, les xarxes han passat de ser un espai d’entreteniment a un espai també informatiu.
A més, la facilitat en l’accés a la xarxes socials per part de qualsevol ha incentivat una millora dels mitjans en aquest apartat, ja que, d’alguna manera, qualsevol podia fer de periodista. Recordem els casos dels atemptats de París o Brusel·les, en els quals les xarxes van jugar un paper molt important.
Un dels casos més recents en relació als mitjans i les xarxes socials és l’acord que ha establert el diari El País amb Twitter[2]. Es tracta d’un robot que envia noticies personalitzades segons els interessos de cadascú mitjançant els missatges directes de la xarxa social. El software permet establir una conversa amb el robot i, a partir d’aquí, analitza quines noticies de la pàgina web del diari vols llegir. La revista The Economist i el diari alemany Die Welt també s’han sumat a la iniciativa, la qual es considera la última innovació en la manera de informar.
En resum, l’evolució de les xarxes socials ha permès que el periodisme digital prengui un nou camí i es pugui considerar una nova forma de comunicació.
Llocs externs consultats
[1] IEFE (2016). L’equilibri entre marca personal i profesional a les xarxes socials. IEFE (Blog). Recuperat des de http://www.iefe.es/general/lequilibri-entre-marca-personal-i-professional-a-les-xarxes-socials/
[2]El País. (2016). EL PAÍS y Twitter se unen para lanzar un sistema inteligente de alertas informativas. El País. Recuperat des de http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2016/11/01/actualidad/1478012098_336553.html
Diari de Girona. (2011). Aprèn a gestionar la teva marca personal a les xarxes socials. Diari de Girona. Recuperat des de http://www.diaridegirona.cat/tecnologia/2013/11/06/apren-gestionar-teva-marca-personal/642572.html
Miguel, J. (2011). Historia de Twitter. Hipertextual (Blog). Recuperat des de https://hipertextual.com/archivo/2011/03/historia-twitter/
Webespacio. (2016). Linkedin. Webespacio (Blog). Recuperat des de http://www.webespacio.com/linkedin/
Sedano, G. (2016). Historia de las redes sociales. Webespacio (Blog). Recuperat des de http://www.webespacio.com/historia-redes-sociales/
Canal Odisea. (2011). Mark Zuckerberg: Dentro de Facebook. (Vídeo). Recuperat des de http://www.dailymotion.com/video/x1xmscm_mark-zuckerberg-dentro-de-facebook-documental-c-odisea-bbc-hdtv-2011-spanish_shortfilms
Punset, E. (2011). El poder de las redes sociales y desde cuando existen. YouTube (Vídeo). Recuperat des de https://www.youtube.com/watch?v=gtJiCqAshkw
Greenslade, R. (2016). Why Facebook is public enemy number one for newspapers and journalism. The Guardian. Recuperat des de https://www.theguardian.com/media/greenslade/2016/sep/20/why-facebook-is-public-enemy-number-one-for-newspapers-and-journalism
Kiss, J. (2016). A Giant that may eat us. British Journalism Review. Recuperat des de http://www.bjr.org.uk/current-edition+a_giant_that_may_eat_us
Pozzi, S. (2016). Facebook dispara su beneficio: gana un 166% más gracias a la publicidad. El País. Recuperat des de http://economia.elpais.com/economia/2016/11/02/actualidad/1478081401_062663.html?id_externo_rsoc=TW_CM
Imatge destacada: Twitter FEVAP (Federación Venezolana de Agencias de Publicidad)