L’educació digital és un conjunt de valors, pautes, consells i bones pràctiques
associats a l’ús adequat, controlat, sostenible, adient, pertinent i pedagògic de les tecnologies de la informació i la comunicació.

La necessitat de millorar la qualitat de l’educació implica passar d’un model
d’adquisició del coneixement a un model d’aprofundiment i creació de coneixement.

L’impacte que ha tingut la tecnologia a la vida de les persones no s’esperava, per tant les reaccions tant positives (ús i acceptació) com negatives (rebuig i ignorància) han sigut un problema al no saber com afrontar-les. Es necessita una ciutadania crítica i reflexiva digitalment, que controli adequadament les seves eines. Per això actualment el desafiament més important és desenvolupar noves formes d’educació, d’aquesta manera s’obtindria un gran coneixement de les tecnologies i per tant la societat estaria preparada per pensar el pitjor, però també seria capaç d’imaginar el millor.

Diferents autors han estudiat els nous processos sorgits de l’ús de la xarxa i els seus efectes principals. Cal tenir en compte el punts següents:

El seu ús esdevé una pràctica estesa: una majoria social es connecta regularment en el seu dia a dia (The Cocktail Analysis, 2012) independentment dels motius associats al seu ús (professional, oci, etc.). Aquest ús és aplicable als diferents grups d’edat.

S’estan produint canvis importants en la forma de relació entre les persones, en el sentit ampli del terme (Reig, 2011; Castells, 2007). Es plantegen noves maneres de relació i exposició de les persones, alhora que es modifiquen processos molt bàsics de les maneres de fer d’aquestes: en el processament i filtratge d’informació, de memorització, dels processos d’aprenentatge i fins i tot dels mecanismes clàssics de participació, i del que s’entén per privacitat i intimitat. Diferents estudis estan investigant els efectes d’aquests nous mecanismes de funcionament.

Hi pot haver usos problemàtics que estan en període d’estudi (per la seva novetat o bé de transformació) redimensionant problemes ja coneguts. A la comunitat professional de l’atenció social, educativa, psicològica i sanitària li preocupen, principalment, tres tipus de problemes: els vinculats a la sobreutilització i/o possible dependència Carbonell, Fúster, Chamarro i Oberst, 2012); els relatius a la qüestió relacional (ciberassetjaments i derivats) (Avilés, 2013), i els relatius a l’existència de conseqüències al voltant de l’ús simultani i convergent de diferents pantalles (Jenkins, 2008).

En el desenvolupament de la tasca preventiva s’utilitzen estratègies validades de prevenció i atenció d’aquests usos. Cal aprofundir en aquesta qüestió, i plantejar quins han de ser els canals i les metodologies de treball, i també el sentit de referència i utilitat dels professionals que treballen amb adolescents i joves (Funes, 2010).

Utilitzar mitjans en l’aula constitueix una eina de molta utilitat per als professors, garantitzant un aprenentatge atractiu, interessant i proper a la realitat de l’alumne. Establir un vincle entre educació i mitjans permet un anàlisis crític, ja sigui de premsa, radio, TV o Internet per part dels estudiants, també es pot posar en pràctica el que s’anomena “periodisme escolar” (ex: crear una revista digital), utilitzar això com a eina es molt enriquidor i accessible per als professors per a la evolució i les noves possibilitats que ofereix el món digital, també afavoreix el creixement intel·lectual.
A més a més permet als estudiants desenvolupar habilitats bàsiques, com per exemple la organització dels seus pensaments, la expressió més adequada de les seves idees en forma d’escrits, fomentar la comunicació fora de l’aula reforçant així la motivació, la autoestima, la auto-expressió… Fomentar la utilització d’Internet com a mètode periodístic els fa ser conscients del què en un futur es convertirà el paper (diari, revista…), en digital.
Per tant, el tenir consciencia del Periodisme actual, permetrà moure’s per la xarxa de manera crítica i tenir un concepte clar de les coses que són reals i falses a la xarxa. Què no tot el què es diu és cert i s’ha d’anar amb peus de plom i llegir, tornar a llegir i buscar referències.

https://twitter.com/iesalzina/status/969168563411013632

https://twitter.com/estelsimo/status/1020761618156843010

En quant als periodistes, penso personalment que les xarxes porten més aspectes negatius que positius. Al món digital tot és pot manipular i tothom té accés a qualsevol cosa, per tant tothom pot aportar contingut ja sigui amb coherència i coneixement pel contrari no. Per tant aquí no es valora la diferència entre un professional o una persona que parla sense saber o perquè s’ha trobar en un moment determinat en un succés important, en aquest món es valora la informació instantània i el estar connectat les 24h amb el que està passant al voltant del món.

Webgrafia 

http://lab.cccb.org/ca/educacio-digital-no-es-alfabetitzacio-digital/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Educaci%C3%B3_digital

http://lab.cccb.org/ca/laprenentatge-a-la-xarxa-1-usos-i-dilemes/

http://www.senderi.org/cat/articles/122/el-futur-de-leducacio-digital-entre-utopies-i-distopies

http://lab.cccb.org/ca/laprenentatge-a-la-xarxa-2-entre-laccio-preventiva-i-educativa/