La societat transmèdia. El cas de les plataformes de comunicació interpersonal

Jan Mompin

Treball d’anàlisi sobre els exemples de xats, fòrums i el correu electrònic. Les plataformes de comunicació interpersonal són aquelles eines que ens permeten establir connexions en línia amb persones de qualsevol lloc del món.

Introducció. Ningú hagués pronosticat com ens comuniquem

Per començar, ha de quedar clar que vivim en una era absolutament volàtil: aviat aquestes línies seran obsoletes. Queda dit.

La comunicació, començo per l’arrel de la qüestió, és aquell fenomen d’origen prehistòric que es basa en l’intercanvi d’estímuls entre dos o més éssers animats. La comunicació sorgeix per cobrir la necessitat de relació dels éssers humans. No obstant, les persones no som les úniques partícips de la comunicació, també els animals es comuniquen entre ells, i fins i tot els vegetals, que segreguen unes substàncies per les arrels per alertar als seus veïns quan algun perill s’apropa.

Per entendre quins son els inicis de l’aparició i desenvolupament d’aquesta necessitat bàsica que és la comunicació, que té el seu lloc al costat de la nutrició i la reproducció, ens hem de remuntar a la època prehistòrica, on vivien els homes i dones de les cavernes. Fa més de dos mil anys, els humans ja exercien la comunicació entre si. Tots coneixem els grans murals que feien a les parets -les pintures rupestres- per deixar constància del seu llegat i explicar les seves històries de cacera a futures generacions. Allò tot just eren els inicis d’una societat que començava a establir les seves bases, però -ni llavors ni fa cinquanta anys- ningú hagués pronosticat com ens comuniquem avui en dia amb el món que ens envolta.

Fig 1.- Les primeres formes de comunicació eren pintures rupestres | Font: CiEsencia

Fent un salt temporal als nostres dies, és adient assenyalar que encara mantenim certs trets característics de les pintures rupestres, per molt que pugui semblar estrany. Si mirem amb una mica de perspectiva ens adonarem de que aquesta necessitat d’explicar històries de forma gràfica, senzilla i simplificada s’acosta molt al que avui son les emoticones que tot sovint fem servir. Aquestes emoticones no són altra cosa que els jeroglífics del segle XXI: símbols minimalistes que representen animals, senyals, objectes, persones o estats d’ànim.

Estem connectats, el món s’ha fet petit

Com anuncia el títol d’aquest apartat, sí, estem connectats. Quina novetat. Seguim connectats. D’una manera intrínseca vivim en contacte permanent amb el món a través de les plataformes digitals. Ho tenim tan integrat a les nostres vides que es podria dir que ho portem a dins i segurament no sabríem viure d’una altra manera. Hem après que La Xarxa és la forma de mantenir-nos en contacte amb allò que ens importa, i no parlo només de persones, sinó de l’entreteniment o la informació d’actualitat.

Parèntesi. Escric La Xarxa així en majúscules perquè en aquest treball tindrà el tractament d’una espècie d’ésser superior que ens controla, vigila i domina. Quelcom superior a nosaltres que ni sabem què és, ni quin abast té i molt menys sabem com serà demà passat. Fa una mica de por, si pensem en tot plegat.

Segueixo. La Xarxa, com deia, és allò que ens manté en contacte amb tot allò rellevant per a nosaltres. Diferenciem, però, de quines dues maneres estem connectats.

  • La primera forma de connexió usuari-xarxa son les relacions no-personals, aquelles relacions unidireccionals que ens permeten consumir un contingut online inesgotable, com l’actualitat o l’entreteniment. Aquesta modalitat ens converteix en consumidors, a diferència de la següent, en que ens convertim en usuaris interactius.
  • La segona forma de connexió són les relacions interpersonals, aquelles que tenen lloc en unes plataformes específiques de naturalesa bidireccional i recíproca, cada vegada més optimitzades, com són els xats i vídeo-xats, els fòrums o el correu electrònic.
Fig 2.- Les eines de comunicació interpersonal han evolucionat amb la tecnologia | Font: Freepik

En aquest segon concepte se centrarà aquest treball. Concretament, posarem la mira en les plataformes que originen aquesta manera de relacionar-nos: les plataformes digitals orientades a la comunicació interpersonal. Veurem la història que tenen i d’on surten aquestes plataformes; veurem també quina ha estat la seva evolució al llarg dels anys; i per acabar veurem quina relació té amb el Periodisme i quines utilitats ofereixen aquestes plataformes o eines a la nostra professió.

Metodologia. Les eines de treball

Abans d’entrar en matèria pura i dura, no obstant, hem d’entendre què són les plataformes orientades a la comunicació interpersonal. Les plataformes esmentades són espais de La Xarxa que tenen com a objectiu posar en contacte, de forma instantània o gairebé instantània, a dues o més persones de qualsevol part del món. Hi ha tres grans grups d’eines en línia que tenen la capacitat d’oferir les prestacions necessàries per establir contacte amb qualsevol punt del planeta.

  • Els fòrums. Aquests espais, normalment delimitats per un tema central, pensats com un espai de debat o discussió, han servit al llarg dels anys per apropar persones amb interessos similars.
  • El correu electrònic. La digitalització del correu ordinari-convencional va suposar la creació d’una de les eines -sobretot de treball- més utilitzades avui en dia.
  • Els xats i vídeo-xats. Amb la capacitat de comunicació instantània com a pal de paller, els xats i vídeo-xats han sigut una de les revolucions més grans que han patit les relacions humanes al llarg de la història.

Les plataformes de comunicació interpersonal són espais de La Xarxa creats per connectar dues o més persones de qualsevol part del món.

Potser us heu cregut que només hi ha tres grans grups d’eines que ens posen en contacte amb altres usuaris. Però no. La veritat és que hi ha un quart grup, que son el conjunt de les xarxes socials -per exemple Facebook, Twitter o Instagram-, que com el seu nom indica estan pensades per connectar-nos i necessiten de la interacció humana per existir.

Malgrat això, aquesta publicació té l’objectiu d’analitzar aquelles eines pensades exclusivament per a la comunicació recíproca, i per això deixarem de banda les grans xarxes socials, exceptuant WhatsApp, que si que en parlarem extensament. El mètode d’estudi d’aquest article és a partir de diverses publicacions acadèmiques, una llarga llista de pàgines web consultades i de pàgines que recullen estadística.

Història i evolució. L’ou i la gallina

Molts us preguntareu: què va ser abans: els fòrums, els xats i vídeo-xats o el correu electrònic?

Els xats i videoxats

El terme xat és la traducció del mot anglès chat, que significa conversa, xerrada, parlar. Un xat és mètode de comunicació en el qual dues o més persones es comuniquen alhora. Els inicis dels xats informàtics daten de la dècada dels anys 60, inclús abans del desenvolupament del que avui coneixem com Internet. Llavors, dos usuaris -o més- connectats a una mateixa computadora podien intercanviar missatges instantanis, això si, complexitat mínima.

La naturalesa dels xats, segons Torres (1999) «equidista de la conversa i de la comunicació escrita fins al punt de que podem parlar de conversa escrita».

Va ser l’any 1988, quan l’informàtic J.Oikarinen (Finlàndia, 1967) va dissenyar, a través d’Internet, el primer sistema multixat que permetia interacció a temps real, anomenat Internet Relay Chat (IRC). Anys més tard, un gran salt en el món del xat va ser el 1995 amb l’aparició del mIRC, una versió millorada i desenvolupada del sistema IRC que permetia l’enviament d’arxius.

Saltant només dos anys endavant, com a resposta al llançament de la plataforma America-OnLine Instant Messenger (AOL, 1997), va aparèixer MSN Messenger (MSN, 1999) un sistema integrat amb Hotmail amb encara més funcionalitats que tots els anteriors. MSN es va establir àmpliament en la població amb un total de 330 milions d’usuaris actius el 2009, després de canviar la nomenclatura el 2005 per dir-se Windows Live Messenger.

Fig 3.- L’antiga pàgina d’entrada a Messenger | Font: Publímetro

Al cap de pocs anys, el creixement exponencial de Facebook es va menjar gairebé tot el mercat de MSN, que després de viure el moment àlgid el 2009 va haver de tancar definitivament el 2014 per donar lloc a Skype. Una mostra de la capacitat de monopoli de les grans corporacions.

Ens aturem un moment. Faig un parèntesi -una mica gran- per parlar ara dels vídeo-xats. Recordeu que ens hem quedat el 2014 amb la irrupció global de Skype. Ara hi tornem.

Parèntesi. La història dels vídeo-xats és molt anterior a la dels xats, per molt que sembli una paradoxa. El terme vídeo-xat té connotacions recreatives, però està íntimament lligat a les vídeo-trucades i vídeo-conferències. Els primers vídeo-xats van aparèixer en forma de vídeo-trucades a principis del sXX, amb una inversió estratosfèrica de l’empresa AT&T que va superar els 500 milions de dòlars. Transmetien a tres fotogrames per segon i ocupaven quatre línies telefòniques, un cost elevadíssim per la poca qualitat que oferia. Evidentment no va prosperar entre la població, tot i que hi havia algunes cabines de vídeo-xat on es podia trucar pagant una quantitat.

Tornem a 2014. Després de més de 75 anys d’investigació en el camp de les vídeo-trucades apareix Skype al gran mercat de les aplicacions. La revolució, pensareu. Però no ens enganyem, a partir del 2000 ja havien sortit grans plataformes -com per exemple Omegle- que tenien la capacitat de connectar vídeo-xats de tot el món. El gran èxit de Skype va ser establir-se com la millor plataforma de vídeo-xats i vídeo-trucades del món. La que transmetia amb més qualitat, la més fiable, la més fàcil i la més intuïtiva. Així va arribar al cim.

Ara bé, tot això que us acabo d’explicar, avui on ha quedat? Fàcil. En el passat. En aquests camp, sis anys enrere son el passat passadíssim. Actualment, la millora de la tecnologia smartphone ha capgirat tots els avenços que s’havien fet fins ara. En l’àmbit dels xats, WhatsApp -propietat de Facebook- i WeChat -que a més concentra moltíssimes altres funcionalitats- són les aplicacions reines.

Fig 4.- Facebook és la companyia reina de les xarxes socials (2019) | Font: Hootsuite

WhatsApp és la tercera xarxa social amb més usuaris del món, amb entre 1.600 milionsi 2.000 milions d’usuaris actius, mentre que WeChat és la cinquena amb 1.151 milions d’usuaris a gener de 2020. Fixeu-vos que parlo d’aquestes aplicacions com a xarxes socials, és perquè avui en dia son molt més que un simple xat, per molt que fossin concebudes com a tal.

Pel que fa a les aplicacions pensades exclusivament per al vídeo-xat, la més estesa és Skype amb 40 milions d’usuaris, segons la pròpia companyia. Altres aplicacions no especialitzades en vídeo-xat, com la pròpia WhatsApp, inclouen també la funcionalitat de fer vídeo-trucades i per tant el mercat està cada vegada més diversificat.

No em vull avançar en els continguts, però si que trobo que cal destacar que l’ús d’aplicacions de vídeo-conferències ha crescut exponencialment arran del confinament per la pandèmia de Covid-19, en que molta gent s’ha vist obligada a treballar des de casa i a tenir reunions virtuals, tan laborals com personals. Per exemple Skype, sense anar més lluny, ha crescut un 220% en nombre d’usuaris actius.

El correu electrònic

Per conèixer d’on ve la informatització del correu convencional ens hem de situar en l’any 1971, quan el programador informàtic R.Tomlinson (EUA, 1941) va enviar el primer correu electrònic de la història a través de la xarxa Arpanet. No obstant, el 1962 el Massachusetts Institute of Technology (MIT) ja havia enviat el primer correu electrònic a través d’un ordinador de temps compartit. Va ser a partir del 1965 que es va començar a desenvolupar el sistema de missatgeria electrònica MAIL, fins que Tomlinson va poder enviar el primer correu de la història a un altre dispositiu sis anys després. I quin creieu que era el text d’una fita tan històrica com el primer correu electrònic? Doncs simplement “QWERTYUIOP”.

Malgrat això, no va ser fins el 1982 que es va començar a popularitzar el terme e-mail. Un gran pas per aquest sistema va ser el 1988, quan es va comercialitzar el primer software de correu electrònic per Mac. Això va fer que aquell mateix any s’arribés a la xifra de 500.000 direccions de correu electrònic registrades al món. Després de crear els primers correus HTML i l’aparició de Microsoft Outlook (1992), el 2003 la xifra de correus enviats és de 623 milions.

Fig 5.- Nombre de correus electrònics rebuts i enviats al dia entre 2014-19 | Font: Statista

Aquestes dades es van disparar amb l’arribada de Gmail, segurament la plataforma més instaurada de missatgeria electrònica, creada i llançada al mercat per Google el 2007. L’any 2019, segons recull Statista, es van rebre i enviar més de 235.000 milions de correus.

Els fòrums

Hem arribat a l’invent més recent, tot i que potser pugui semblar que és el que està més antiquat. Els fòrums son aquelles plataformes pensades per al debat o la discussió, en que un usuari plateja un dubte o qüestió inicial, i espera resposta per part d’altres usuaris del mateix fòrum. Aquest sistema és el que permet més interacció amb persones desconegudes de tots els que estem tractant, doncs moltes vegades l’usuari desconeix qui hi ha a l’altra banda de la pantalla.

Els fòrums són l’invent més recent, per molt que puguin semblar els que han quedat més antiquats

Tan és així que, segons Núñez (2001), una de les claus per entendre la motivació que porta a la participació en els fòrums és la llibertat que suposa la  possibilitat d’una presentació artificiosa d’un mateix i la falta de context inicial en la relació.

Els fòrums, tal i com els coneixem avui en dia, van aparèixer com a descendents moderns dels Bulletin Board System (BBS), que eren plataformes que permetien a usuaris connectar-se i anunciar coses o enviar-se missatges. Aquestes plataformes van ser molt populars en les dècades dels 80 i 90. No s’ha trobat documentació del primer fòrum, però el més antic que podem trobar a La Xarxa és aquest fil de l’any 1999, en que un usuari pregunta a la comunitat quant costa un bitllet de l’històric avió transatlàntic Concorde, per anar de Londres o París a Nova York.

Fig 6.- El primer post de la història en un fòrum públic | Font: Airliners

En l’actualitat, el sistema dels fòrums ha quedat una mica antiquat, potser perquè no saps quan rebràs resposta i quina és la fiabilitat de la resposta, però no s’han extingit del tot. La prova d’això és Forocoches.com, el fòrum espanyol més gran, que té 1.400.000 usuaris registrats i una mitjana de 230.000 visites al dia, amb uns ingressos de publicitat que ronden els 600.000 euros anuals.

Aplicacions al Periodisme. Adaptar-se o morir

La veloç evolució de les noves tecnologies, que ha quedat palesa i demostrada en aquesta publicació, ha fet que el Periodisme s’hagi hagut d’adaptar a una nova manera de concebre les relacions humanes, i per tant, d’entendre el món.

L’aparició de noves plataformes i tecnologies ha obligat els periodistes a desenvolupar d’una forma diferent l’exercici de la seva professió. A continuació veurem de quina manera s’ha aprofitat el Periodisme per evolucionar agafat a la mà de les noves eines que té a la seva disposició, però també veurem que no sempre han sigut tot avantatges i que tot té el seu costat negatiu.

El Periodisme s’ha hagut de reinventar per fer front a la nova realitat de les comunicacions i relacions humanes

En el cas dels xats, aquesta eina és clau avui en dia. Implementada pels periodistes com a facilitadora del contacte amb les fonts, perquè ajuda a mantenir activa una xarxa de contactes directes mitjançant una missatgeria fàcil i ràpida. La gran peculiaritat dels xats -i més àmpliament, de les xarxes socials- és que han originat el que coneixem com a periodisme ciutadà, que és, segons Quiroz (2015), «una versió del periodisme desenvolupada per aquelles persones, comunicadores socials o no, que elaboren continguts periodístics amb un sentit objectiu i crític, i que aprofiten les noves tecnologies de la informació i comunicació per al procés i difusió».

Així doncs, amb el periodisme ciutadà instaurat, els xats han servit d’eina com a facilitadora també per a la organització ciutadana. Sense anar més lluny, durant els episodis de protesta civil durant la Primavera Àrab (2010-2011) o l’organització del referèndum d’autodeterminació a Catalunya (2017), la organització de la població en diversos grups de xat va esdevenir clau per a dur a terme una protesta organitzada que va ser molt difícil de rastrejar per part de les autoritats. I va ser així perquè és impossible controlar totes les informacions que corren pels xats.

Fig 7.- El periodisme ciutadà fa que tothom pugui explicar què passa | Font: Buena Vibra

Sobre aquest aspecte, trobem el gran punt negatiu dels xats quan parlem de les famoses fake news, notícies falses o sens verificar que corren com l’aigua en una cadena sense control.  Aquestes han representat un dels pilars més grans de la irrupció de l’extrema dreta al poder en països com els Estats Units (Trump 2017) o el Brasil (Bolsonaro 2019). Uns EUA on, el 2012, les xarxes socials ja eren el canal d’informació de més del 50% de la població amb una freqüència de tres cops per setmana.

Fig 7 i 8.- Vox i Trump tenen més semblances de les que sembla | Font: El Periódico

D’aquesta manera, es fa molt difícil imaginar quin camí agafaran, a partir d’ara, les futures campanyes polítiques o la gestió de la informació en general. Al nostre país, cal destacar que ja hem tingut un tast de l’efecte que tenen les fake news i la desinformació, amb l’entrada del grup polític VOX al Congreso de los Diputados l’abril de 2019 després de fer una campanya electoral basada en notícies falses, l’odi, el patriotisme, la xenofòbia i el masclisme.

En el cas dels vídeo-xats, en aquest apartat mereixen un tractament especial. Si hagués escrit aquestes línies abans del març de 2020, el contingut seria molt diferent. Ara veureu per què.

Els vídeo-xats son, i han sigut, l’autèntica revelació de l’any 2020. Si el país ha pogut seguir funcionant (educació, empreses, etc.) ha sigut gràcies a plataformes com Microsoft Teams o Zoom Vídeo, que han mantingut connectada a la gent durant el confinament, que va tenir lloc entre els mesos de març i juny -a l’estat espanyol-, i això ha fet que no s’agreugés encara més la crisi sociosanitària que hem viscut a causa del coronavirus.

Fig 9.- Les plataformes de videoconferències han salvat el país amb el teletreball | Font: Bit Life Media

Més específicament, i aplicat al món periodístic, aquestes plataformes han permès a molts periodistes a poder seguir treballant des de casa, fent reunions professionals, i emetent per televisió i ràdio en directe des dels seus ordinadors o telèfons mòbils. Les connexions en línia eren un fenomen que ja s’utilitzava amb freqüència anteriorment, però no hi ha punt de comparació amb l’ús que tenen ara.

La normalització que ha suposat veure per televisió periodistes treballant des de casa ha sigut un avenç perquè, a part de que ajuda a que no es propagui més el virus, s’optimitza el temps i els recursos. Si bé la qualitat d’imatge i àudio no és la mateixa que la que ofereixen les càmeres de televisió i els micròfons de ràdio, estem en deute amb aquestes plataformes que ens han fet sobreviure.

En el cas del correu electrònic, l’àmbit periodístic ha implementat aquesta eina com a merament professional. El correu electrònic ajuda als periodistes amb la comunicació interna dins les redaccions i amb la comunicació externa amb altres redaccions o mitjans. En les pròpies redaccions de diaris en paper, les cartes al director també son enviades -per part dels lectors, òbviament- per via correu electrònic. De la mateixa manera, la participació en els apartats  de comentaris de les notícies requereixen d’un registre que els lectors fan amb el seu correu electrònic personal.

Fig 10.- El periodisme tradicional s’ha aprofitat de la tecnologia | Font: El Montonero

Si anem una mica més enllà, hi ha una eina molt comuna, utilitzada per molts periodistes encara que no tingui massa notorietat pública, que son els correus encriptats, en que no es pot rastrejar la sortida i enviament d’arxius o documents. Aquest sistema s’utilitza entre les fonts d’informació i els periodistes per a la revelació d’arxius, documents o notícies sensibles.

El correu electrònic ha contribuït a la professionalització de la professió periodística i ajuda, dia rere dia,  a comunicació interna, externa, amb els lectors i amb les fonts.

Per últim en aquest apartat, esmentarem que els fòrums han quedat en segon -o tercer- terme arran de l’aparició de les noves tecnologies que han revolucionat els mercats. El sistema dels fòrums és el menys optimitzat per a la societat de la immediatesa, i això ha passat factura en termes de connexions diàries a fòrums i a nombre de participant i fòrums actius.

És veritat que segueixen havent-hi fòrums importants, amb afició i seguiment, però aquest fenomen està reservat ja a la recreació. Actualment serveixen per entretenir-se i divertir-se, conèixer gent amb gustos similars i passar una bona estona, però lluny queden els temps en que es generaven grans debats i la gent demanava consell i ajuda. Ara surt molt més a compte buscar-ho tot a un cercador com Google perquè és més ràpid.

Conclusions. Encara tenim feina

Vivim en la societat de la immediatesa. On l’ahir ja és massa lluny. On només mirem endavant però no sabem on anem. Els canvis en els darrers deu anys, en el món de la tecnologia, han sigut àgils i ferotges. El que ahir era tendència avui ha desaparegut perquè una empresa més gran s’ha menjat el seu mercat.

El periodisme ha viscut temps moguts, de canvis, de regeneració i de retrobament. Però aquest àmbit tampoc ha perdonat: els que no han estat actualitzats s’han quedat enrere. El que sí esta clar és que ens hem aprofitat de totes les eines que hem tingut per facilitar-nos la vida, i així ho seguirem fent.

Les plataformes de comunicació interpersonal ens han donat la capacitat d’estar connectats tot el dia a totes hores. Ara bé, és possible que  el resultat d’aquesta capacitat sigui viure “més a prop dels que estan lluny i més lluny dels que estan a prop” (Serrano, 2017).

L’amor a La Xarxa

Per finalitzar el treball, esmentarem que la forma de concebre l’amor a La Xarxa ha patit una evolució constant al llarg dels anys. La insensibilització de la població i la facilitat de l’anonimat han portat les mentides i enganys a l’ordre del dia. Aneu en compte, a Internet.

L’enquesta

Després de veure el vídeo, creus que hem normalitzat les mentides a Internet?

Hem normalitzat les mentides a internet?(necessari)

Autor: Jan Mompín

Referències bibliogràfiques

Articles i publicacions acadèmiques

  • Gerez, P. (2006). ”L’amor de lluny”, de Jaume Rudel, i l’amor distant als xats; una aproximació metafòrica. Digithum. https://www.raco.cat/index.php/Digithum/article/view/39461/39335
  • Núñez, F. (2001). Internet, fàbrica de somnis. Claus per a la comprensió de la participació en fòrums i xats. Digithum. https://www.raco.cat/index.php/Digithum/article/view/373106/466738
  • Quiroz, Y. (2015). Aplicación del WhatsApp en el periodisme digital y ciudadano. Revista Hamut’ay 2(1). Pàg. 71-83.
  • Renó, D. i Flores, J. (2018). Periodismo Transmedia. Ria editorial.
  • Torres, M. (1999). Els xats: Entre l’oralitat i l’escriptura. Revista Els marges 65. Pàg 113-126.

Recerca en línia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.