L’usabilitat i l’accessibilitat són dos conceptes tan aplicables al món real que al món virtual. Ens permeten optimitzar el treball i fer que la vida sigui més fàcil, optimitzar l’accés i la utilització d’objectes o de la xarxa. L’usabilitat d’una pàgina web és la seva capacitat a ser utilitzada de manera simple, eficaç i intuïtiva. L’accessibilitat és un aspecte de l’usabilitat, que pren en compte els visitadors de les pàgines web, i que té com a objectiu primer de fer que la web sigui accessible a tothom, i en particular a les persones discapacitades, perquè la seva experiència virtual sigui òptima i adaptada a la seva condició.
Aquests conceptes es poden relacionar amb el Benchmarking, que més o menys té el mateix objectiu que l’usabilitat, és a dir identificar els bons mètodes per arribar a millorar i optimitzar un producte, en aquest cas precís, un sistema, una aplicació o una pàgina web. En aquest estudi veurem en quin context es posicionen aquests conceptes, com s’han desenvolupat i com continuen evolucionant en el temps, adaptant-se a la tecnologia de la nostra època. També veurem quines són les qüestions de la usabilitat i l’accessibilitat i a quin punt poden ser importants en una època on el món virtual es confon amb el món real.
Usabilitat i accessibilitat al cor de l’Experiència Utilitzador:
La usabilitat i l’accessibilitat són dos components de l’experiència utilitzador, més correntment anomenada UX (User Experience). L’UX es defineix de manera general com “el conjunt de percepcions i intercanvis que resulten de l’utilització d’un producte o d’una font informàtica”. L’experiència utilitzador també representa la qualitat de l’experiència viscuda pels utilitzadors en l’àmbit numèric o físic. El terme és inventat en els anys 1990 per Donald Norman, professor de ciències cognitives de la universitat de califòrnia a San Diego. En el seu llibre “The Design of Everyday Things” desenvolupa la idea de concepció centrada en l’utilitzador, que consisteix a considerar totes les característiques i les necessitats dels utilitzadors a l’hora de desenvolupar un producte, i fer-los participar activament a la seva concepció. L’UX pot designar tant l’experiència utilitzador personal, com els dispositius de concepció que aspiren a aconseguir una experiència òptima.
L’experiència utilitzador se centra sobre l’experiència d’un individu, les seves preferències, les seves percepcions i emocions abans, durant i després de l’utilització.
L’UX es troba al centre de la concepció d’interfícies web i sovint està oposada a l’UI (interfície utilitzador) que té objectius més estètics. Tot i així, la clau d’una interfície web exitosa combina aquests dos conceptes, que han de ser utilitzats de manera complementària amb l’accessibilitat i la usabilitat per aconseguir una experiència òptima.
Definició de la usabilitat:
- Definició general:
En un sentit ampli, la usabilitat es pot definir com l’aptitud d’un objecte o servei a ser utilitzat fàcilment per una persona, conforma al perquè ha estat concebut. En l’àmbit de la web, la noció d’usabilitat defineix l’adequació de l’eina amb les necessitats de l’utilitzador. Aquesta noció d’usabilitat abasta la performance amb la qual es realitza una tasca, la satisfacció que ens procura l’utilització de l’objecte i la facilitat amb la qual aprenem a utilitzar-lo. Sovint relacionem l’usabilitat a l’utilitat. Això vol dir que l’interfície home-màquina s’ha d’adaptar a la seva utilització. Un producte doncs, tindrà èxit a condició que sigui utilitzable. L’usabilitat de la web té com a objectiu de fer que les pàgines web siguin més fàcils d’utilitzar pels consumidors. L’utilitzador ha de poder fer acostaments de manera intuïtiva entre les accions que efectua en una pàgina web. Aquesta noció d’usabilitat és molt propera al concepte d’ergonomia.
- Usabilitat i ergonomia:
Entenem que l’ergonomia és l’utilització de coneixements científics vinculat a l’ésser humà com la psicologia o la medicina, amb l’objectiu de millorar les seves condicions de treball. La noció d’ergonomia aplicada al domini de la web es pot definir per la seva capacitat a respondre eficaçment a les expectatives de l’utilitzador i a oferir-li comoditat en la navegació. La definició del concepte d’usabilitat es pot comparar a la definició moderna de l’ergonomia, proposada el 2000 per l’International Ergonomics Association, una federació que comptabilitza 42 organitzacions d’ergonomia a través el món, i que té com a objectiu d’elaborar i fer progressar la ciència i la pràctica de l’ergonomia. L’IEA defineix l’ergonomia com: “la disciplina científica que té com a objectiu la comprensió fonamental de les interaccions entre els humans i les altres components d’un sistema, i el fet d’aplicar principis teòrics, dades i mètodes amb l’objectiu d’optimitzar el ben estar de les persones i la performance global dels sistemes”. Tot i així, l’ergonomia resulta principalment de la preocupació de millorar les condicions de treball, quan l’usabilitat és més propera als enfocaments de qualitat.
- Criteris i característiques de l’usabilitat:
La norma ISO 9241-11 defineix 3 criteris de l’usabilitat:
- L’eficàcia, que significa que el producte permet als seus utilitzadors d’aconseguir el resultat previst.
- L’eficiència, que és el fet d’arribar a aquest resultat amb el mínim d’esforç i el mínim de temps.
- La satisfacció, que és la comoditat i l’avaluació subjectiva de l’interacció per l’utilitzador.
El professor Jakob Nielsen, ha definit les cinc característiques imprescindibles perquè un sistema sigui utilitzable. Dues d’entre elles són l’eficiència i la satisfacció que ja estan definides per la norma ISO 9241-11. Aquestes característiques porten el nom de “5 principis de Nielsen” i són les següents:
- L’eficiència
- La satisfacció
- La facilitat d’aprenentatge a l’hora de descobrir la pàgina web
- La facilitat d’apropiació i de memorització d’aquesta pàgina web
- La fiabilitat, que significa que hi hagi un feble percentatge d’errors.
Història de l’usabilitat:
Originalment, l’usabilitat troba els seus orígens en el concepte de l’ergonomia, que des del segle XX pretén estudiar l’adaptació de l’home al treball. A causa de la diversitat de les situacions que podem trobar en el treball, l’ergonomia s’ha convertit en una matèria pluridisciplinària. Al principi del segle 20, el camp d’intervenció de l’ergonomia era principalment vinculat a les competències dels metges i dels fisiològistes, ja que la majoria de treballs eren físics i repetitius. Amb l’arribada del treball en cadena, de l’automatització dels processos i de la robòtica, el treball s’ha tornat més mental. Tot i que la càrrega física va ser alleugerida, aquest canvi en la manera de treballar ha portat nous problemes, entre ells els problemes d’atenció, de percepció o de concentració. L’usabilitat sorgeix en aquest context de canvi i de difusió de les eines informàtiques al gran públic, recolzant-se sobre els treballs fets en ergonomia. Tot i així, l’usabilitat se separa de la dimensió de treball de l’ergonomia, que implica aspectes de salut o de seguretat, per centrar-se a crear interfícies en adequació amb les capacitats perceptives, motrius i emocionals dels individus. El terme “usabilitat” apareix en els anys 1980, abans es parlava de “convivialitat de les interfícies”.
- La norma ISO 9241-11
L’usabilitat és definida primer el 1998 per la norma ISO 9241-11:1998, aquesta norma, desenvolupada per l’Organització Internacional de la Normalització (ISO), tractava de les exigències ergonòmiques pel treball d’oficina amb pantalles de visualització (ordinadors), però ha sigut revisada i redefinida recentment el 2018 com “Ergonomia de l’interacció homesistema – Part 11: Usabilitat – Definicions i conceptes”. Aquesta norma defineix el concepte d’usabilitat de la següent manera:
«L’usabilitat és el grau segons el qual un producte pot ser utilitzat, per utilitzadors identificats, per aconseguir objectius definits amb eficàcia, eficiència i satisfacció, dins d’un context d’utilització especificat»
També esmenta com aplicar aquest concepte a l’hora d’utilitzar sistemes interactius, o altres tipus de sistemes que poden ser no virtuals com els productes industrials o els serveis tècnics o personals. Explica com identificar les informacions necessàries per avaluar l’usabilitat, en funció de la performance i de la satisfacció de l’utilitzador. La norma ISO 9241-11 s’adreça a creadors de sistemes, professionals de l’usabilitat, organitzacions de consumidors o compradors del sector públic o privat entre altres.
- Les aportacions dels científics:
El professor danès Jakob Nielsen és una de les personalitats més importants pel desenvolupament de l’usabilitat. Nielsen és un expert en l’àmbit de l’ergonomia informàtica, en l’usabilitat de les pàgines web, i el fundador de Nielsen Norman Group, una companyia d’expertesa en usabilitat. Les seves aportacions han permès augmentar l’usabilitat pels internautes. És ell qui és a l’origen de la “llei Nielsen” sobre l’augment de la rapidesa de connexió a la xarxa. El 1994 Nielsen defineix el concepte d’acceptabilitat d’un sistema, que es divideix en acceptabilitat pràctica i social. Aquesta acceptabilitat pràctica abasta diverses característiques, entre les quals trobem la fiabilitat, la performance i la utilitat. A partir d’aquí, Nielsen divideix aquesta utilitat en “utilitat i usabilitat”. Aquesta aportació ha demostrat la importància de la usabilitat per l’acceptació i l’èxit d’un sistema. També ha demostrat que un sistema pot respectar tots els criteris d’usabilitat tot sent completament inútil, i que és solament l’adequació entre l’activitat i l’eina que faran que aquesta eina sigui útil.
Definició de l’accessibilitat:
- Definició general:
L’accessibilitat de la web representa l’accés als continguts i serveis web per les persones en situació de discapacitat (deficiència visual, auditiva…) i més generalment per tots els utilitzadors i per qualsevol dispositiu (mòbil, ordinador…) o les seves condicions ambientals (sons, llum…). L’accessibilitat busca reduir o suprimir els obstacles que impedeixen els utilitzadors d’accedir a continguts o interactuar amb serveis. L’accessibilitat correspon a les normes que permeten una utilització òptima d’una pàgina web. Aquestes normes fan referència a la llegibilitat, la navegació i el conjunt de les funcionalitats desenvolupades per la web. D’aquesta manera, també designa l’optimització d’una pàgina web per les persones que pateixen una discapacitat visual o auditiva. L’accessibilitat de la web significa que un sistema d’informació pugui ser utilitzat per tots els tipus d’utilitzadors.
- Definició per la norma ISO:
La norma ISO 9241-210, relativa a l’ergonomia dels sistemes informàtics, defineix el concepte d’accessibilitat com:
“la capacitat d’un sistema a ser utilitzat per tota classe d’utilitzador.”
Això suposa una concepció centrada en el factor humà, tenint en compte les seves necessitats.
- Els beneficis de l’accessibilitat:
Encara que l’accessibilitat sigui estretament vinculada a la discapacitat, apunta una gran varietat de casos, entre els quals podem trobar:
- La diversitat de discapacitat susceptible d’afectar la capacitat a accedir a un contingut o un servei en línia. Poden ser visual, com la ceguesa, el daltonisme o els trastorns de la vista, auditius, motors, cognitius, neurològics o lligats a l’envelliment.
- La varietat de perifèrics d’entrada i sortida, i les tecnologies d’assistència com els teclats alternatius, els dispositius “braille”, les eines de síntesis vocal, els dispositius d’interacció vocal i molts altres.
- Normes de l’accessibilitat:
Perquè una pàgina web sigui accessible, ha de respectar un conjunt de normes internacionals. L’accessibilitat de la web depèn d’una varietat de components que són les següents:
- El contingut de la web, que és el conjunt d’informació i d’experiència sensorial que és transmesa a l’utilitzador.
- Els utilitzadors que exploten el contingut i el restitueixen als internautes (navegadors, connectors…).
- Les tecnologies d’assistència programària (llegidors de pantalla) i material (teclats adaptats).
- Les eines d’edició de contingut.
- Les eines d’avaluació de l’accessibilitat de la web.
- Els desenvolupadors de continguts, de tecnologies d’assistència, d’eines d’avaluació i d’edició.
Més enllà dels beneficis aconseguits pels utilitzadors amb discapacitats, l’accessibilitat de la web beneficia a tots els utilitzadors i actors de la xarxa.
Història de l’accessibilitat:
El que anomenen avui accessibilitat era a l’origen una iniciativa anomenada “Web Accessibility Initiative”, creada el 1997 pel World Wide Web Consortium (W3C), sota l’impulsió del seu director Tim Berners-Lee. El W3C és un organisme d’estandardització de les pàgines web, encarregat de promoure la compatibilitat de les tecnologies del World Wide Web (la xarxa mundial “www”). D’aquesta manera, el departament d’iniciativa d’accessibilitat de la web (WAI) ha desenvolupat les normes d’accessibilitat a la web perquè aquesta sigui consultable per persones discapacitades. Una primera versió d’aquestes normes va ser publicada el 1999 i tractava de l’accessibilitat dels continguts Web, dels navegadors i de les eines de creació Web.
El 1996 ja es comptabilitzen més de 36 000 000 d’ordinadors connectats a la xarxa. És per això que es fa urgent la necessitat de trobar una solució perquè tothom pugui accedir a la web, en particular les persones en situació de discapacitat, però també per totes les persones sense requisit previ d’equipament o de localització. La iniciativa de l’accessibilitat de la web, finançada pels governs i els productors industrials, neix d’aquesta urgència el 1997.
L’història de l’accessibilitat de la web es pot dividir en tres èpoques:
- La primera és la que hem esmentat anteriorment, que tracta de la creació de les normes de l’accessibilitat.
- La segona època va del 1999 al 2008, que és quan l’accessibilitat de la web es transforma en obligació legal pel sector públic. Es vota la llei de la secció 508 el 1998 a Estats-Units. Aquesta llei, obliga totes les pàgines web publiques a ser accessibles seguint els criteris definits dins la llei. Europa s’associa al moviment el 2001, reconeixent les normes d’accessibilitat del W3C. EL 2003 es demana al Parlament Europeu que totes les pàgines web europees respectin almenys el segon nivell d’aquestes normes. EL 2008, l’ONU publica la “Convenció relativa als drets de les persones discapacitades”, en la qual s’esmenta que els Estats prenen mesures apropiades per assegurar l’accés a la informació i a la comunicació, i fins i tot als sistemes i tecnologies de l’info-com.
- La tercera època comença el 2008 amb la publicació de la segona versió de les normes d’accessibilitat del W3C i continua fins avui. Els estudis de casos sobre les pàgines web mostren que una web accessible és més ben referenciada pels cercadors, més fàcilment consultable a través d’un telèfon mòbil i més adaptada a les necessitats d’un públic major d’edat. Gràcies a aquests estudis, el sector privat s’ha començat a interessar a l’accessibilitat i avui és un element imprescindible a l’hora de crear una pàgina web.
Estat actual i mirada cap al futur:
- Estat general:
L’usabilitat i l’accessibilitat són dos conceptes essencials pels programadors i els organismes que volen crear pàgines i eines web d’alta qualitat, sense excloure ningú dels seus productes i serveis. L’accessibilitat del contingut no és un concepte rígid que es conserva una vegada aconseguit, però cada nou contingut aportat a la pàgina necessita ser inclòs en una tramitació de seguit i d’avaluació. Actualment, l’objectiu de l’accessibilitat és de posar la web i els seus serveis a la disposició de tots els individus, qualsevol sigui el seu material, la seva infraestructura de xarxa, la llengua maternal, la cultura, la localització o les seves aptituds físiques o mentals. L’arribada de les noves interfícies vocals com Google Assistant o Alexa plantegen nous problemes específics de l’accessibilitat, especialment per les persones que pateixen d’un trastorn de la paraula. Per solucionar aquests problemes, Google ha llançat el projecte Euphonia, amb l’objectiu de millorar la reconeixença vocal i resoldre aquests problemes.
- L’HTML5:
A finals del 2016 el W3C publica la versió 5.1 del HTML5 (Hypertext Markup language 5) que és un format de dades concebut per representar les pàgines web. Aquesta versió finalitzada conté novetats que permeten facilitar el treball dels desenvolupadors d’aplicacions web. L’HTML5 és un dels avanços més importants d’aquests últims anys en l’àmbit de l’accessibilitat, i es considera com la solució essencial per fer que les pàgines web siguin més dinàmiques.
- L’Eye-Tracking:
Pel que fa a l’usabilitat, és un concepte necessari i essencial a cada etapa del procés de design. Actualment, quan es tracta d’estudiar l’usabilitat d’una aplicació o d’una pàgina web, es fa servir l’eye-tracking, que és una tècnica que consisteix a recollir tota l’informació que l’utilitzador percep, tot deixant-lo lliure d’actuar. Aquestes dades es basen principalment sobre la vista, ja que és a través de la vista que l’utilitzador rep la informació. Podríem dir que és una relació unilateral entre l’home i el sistema. Amb l’arribada de les tablets, no solament és sol·licita la vista sinó també el tacte, i això obra noves perspectives des del punt de vista de l’usabilitat. A més de continuar a buscar que l’informació sigui sempre més fàcilment i ràpidament identificable, també buscarem a optimitzar els gestos necessaris per arribar al resultat que es busqui. Aquest nou mètode s’anomena “finger-tracking” i consisteix a seguir el recorregut gestual de l’utilitzador amb l’objectiu d’identificar les debilitats d’un sistema i poder millorar l’experiència utilitzador. Des del 2005 se celebra la diada mundial de l’usabilitat (World Usability Day). Aquest esdeveniment permet promoure l’usabilitat davant de les empreses, dels professionals de la web i del gran públic.
Conclusions:
Per resumir, podríem dir que perquè una pàgina web sigui accessible i usable ha de complir un cert nombre de requisits, que fan que aquesta pàgina serà agradable i fàcil d’utilitzar. Les condicions òptimes d’una web accessible i usable són un temps de càrrega ràpid, una navegació clara i visible amb suficients contrastes, una llegibilitat dels textos, informacions clares i comprensibles, enllaços fàcilment identificables i l’adaptabilitat de l’interfície a tots els tipus de pantalles. Hem demostrat que més complexa sigui la pàgina web i menys serà agradable pel seu utilitzador.
Al llarg d’aquest estudi hem mostrat que l’usabilitat i l’accessibilitat són aspectes importants del nostre dia a dia, ja que ens permeten utilitzar una tecnologia normalment complexa amb fluïdesa, facilitat i rapidesa. Sense l’usabilitat i l’accessibilitat, les pàgines web no serien el que avui coneixement sinó que serien inutilitzables per les persones no especialitzades en aquest domini, i solament una petita part de la població tindria accés a la xarxa. És important continuar a treballar per què tothom pugui tenir accés a l’informació, tant se val la seva situació social, física o geogràfica.