A finals de Gener del present l’administració de justícia va donar a Hasel deu dies per entrar a presó de manera voluntària, la qual cosa ell es va negar rotundament i es va atrinxerar al claustre de la Universitat de Lleida.
Més de 200 artistes espanyols han donat suport a la llibertat del cantant de rap. L’endemà, 29 de Gener, els mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya van entrar a la Universitat i el van detenir. Què ha succeït veritablement fruit de la detenció? Qui és realment Pablo Hasel?
Pablo Rivadulla Duró és un cantant de música rap nascut a la ciutat de Lleida l’any 1988 que s’amaga sota el nom de Pablo Hasel dins de l’escenari. Aquest cognom no és que tingui gaire bon nom a la ciutat lleidatana, fet que el seu pare fou president del club de la ciutat durant un període de tres anys i deixà un deute de 10 milions d’euros i el seu avi fou un tinent franquista.
Va iniciar-se en aquest món l’any 2005 amb la maqueta “Esto no es el paraíso”. Sempre, des dels seus principis, s’ha decantat per un rap polític. A més a més, ha escrit diversos llibres. No obstant aquests fets, a causa del seu estil de rap i les lletres que crea ha tingut, de manera continuada, problemes amb la justícia.
Aquest primer conflicte tingué lloc l’octubre de 2011 quan va ser detingut per acusar el que havia set secretari general del PCE Manuel Perez Martínez amb la cançó “Democracia su puta madre”. A més a més, l’any 2014 va ser condemnat a dos anys de presó per fomentar el terrorisme per culpa del contingut de les seves lletres i pujant a la xarxa (Youtube) onze vídeos “conteniendo canciones de su creación que tuvieron una gran difusión” les quals apareixien bastants expressions en suport a organitzacions terroristes com ara ETA o Terra Lliure. Anys més tard, l’any 2020, fou condemnat a sis mesos de presó per agredir i ruixar amb un líquid de neteja a un periodista i a dos anys i mig de presó per agredir a un testimoni en un judici contra un agent de la guàrdia urbana.
«Con este historial delictivo, resultaría absolutamente discriminador respecto de otros delincuentes, y también una grave excepción individual en la aplicación de la ley, totalmente carente de justificación» Aquestes van ser les paraules de la pròpia audiència nacional dirigides a Pablo Hasel.
L’acusació més recent tingué lloc aquest mateix març, amb el mateix Hasel dins de presó, quan fou acusat per desordres públics contra l’autoritat i lesions i danys per l’intent d’assalt a la subdelegació del govern de Lleida la nit del 25 de març de 2018 amb motiu de protesta per la detenció de Carles Puigdemont.
No obstant aquests fets, per què va tenir tant de ressò aquesta? I és que arreu de l’estat espanyol, sobretot a Catalunya, concretament a Lleida i a Barcelona i va haver-hi diverses manifestacions en suport a l’artista. I és que la detenció de Hasel va comportar, al seu dia, una sèrie de protestes que va unir sobretot als joves en defensa de la llibertat d’expressió com un dels principis bàsics de la humanitat. A més a més, si li sumem que més de dos-cents artistes entre els quals destaquen Pedro Almodóvar, Joan Manuel Serrat, Javier Bardem, Fernando Trueba, Rayden, Paco León o Ayax i Prok van ajudar i han ajudat al fet que tingués tant de ressò.
Però tot aquest seguit de manifestacions han estat només per Pablo Hasel?
Des del meu punt de vista, com a ciutadà de Catalunya i de l’estat espanyol, de moment, crec que no tot i que aquí cadascú tindrà el seu criteri a l’hora de postular-se. Un dels casos semblants més recents fou també l’intent de detenció de l’estat al cantant, aquest cas a les illes Balears, Josep Valtonyc, acusat a tres anys i mig de presó. Aquests fets, que tingueren lloc el maig de 2018 també van crear certa tensió entre la població i a conseqüència es crearen diverses manifestacions. No obstant aquests fets, tot i que encara se’n parla, es va reduir el rebombori fruit que el cantant es va exiliar a Bèlgica per escapar de la policia espanyola.
Tornant al tema central, el detonant a aquest malestar general va multiplicar-se quan Hasel va decidir atrinxerar-se a la Universitat de la terra ferma i que els Mossos d’Esquadra entressin a la força per detenir-lo.
Aquest fet va recordar, sobretot a la població catalana amb un aire per l’independentisme, la manera com les forces de l’estat estan tractant a la força a gran part de la població i també de com el govern de l’estat espanyol està portant aquesta crisi econòmica de la qual no acabem de sortir, i és per això que gran part de la gent va sortir al carrer a manifestar-se, des del meu punt de vista, aprofitant la detenció del cantant. Aquí arribem allà on volia arribar en aquest post.
Però perquè s’estan canviant els guions a les diferents protestes que solíem veure en un passat no molt llunyà?
Hi ha part de la població que vol evitar parlar sobre aquesta realitat i és que últimament, de manifestacions pacífiques, només tenim les que es realitzen any rere any durant la diada de l’onze de setembre, com a símbol del poble català. Tota la resta van acompanyades de violència, sense gairebé cap excepció. Fins i tot actualment, amb aquesta devastadora pandèmia que s’està emportant milers i milers de vides.
I és que quan es convoca qualsevol manifestació la gent ja pensa en què podrà passar i quants contenidors es cremaran i quants vidres de cotxe o establiments comercials es trencaran. Sovint, els mateixos col·lectius radicals són els principals protagonistes d’aquest seguit d’actes. La pregunta és senzilla? Fan el bé o no?
A tot arreu hi haurà discussió sempre que es parli sobre el tema. No obstant aquests fets, persones amb influència dins la societat s’han manifestat sobre aquests actes. Aquí a Catalunya, els principals organitzadors de les manifestacions per a la llibertat del cantant eren el comitè de defensa de la República, més coneguts entre la població catalana i espanyola com a CDR.
El fet més revelador és que aquestes últimes manifestacions, les darreres a principis de març, no és que foren només per donar suport a Hasel, sinó que van aprofitar aquests fets, però el que de veritat manifestaven era la detenció de participants de les diferents manifestacions que hi havia hagut per tot l’estat i la força que van utilitzar els diferents cossos policials.
No obstant això esmentat línies anteriors, a les manifestacions passa el mateix que a quasi tota cosa a la vida. Totes les manifestacions tenien la mateixa tònica: s’iniciaven a la tarda amb un aire pacífic present on apareixia tota aquella gent que defensava el motiu de la protesta i estava en contra de tot allò que al·legava el govern per detenir-lo, però al mateix temps eren persones totalment en contra dels actes vandàlics. I és que, per ficar un senzill exemple, quan diuen que hi ha una manifestació a Barcelona, gran part de la gent s’imagina els preciosos carrers i places de la capital Catalana cremant-se vivament. Els Mossos en quasi totes les manifestacions que va haver-hi, van denunciar l’ús de la violència extrema per part dels protestants més radicals.
Ara bé, és necessari realitzar aquests tipus de manifestacions tan vandàliques?
Aquí, cadascú tindrà el seu criteri a l’hora de contestar però hi ha hagut certs personatges públics influents en la població, com ara la Juliana Canet, que han donat suport a aquest tipus d’actes explicant el perquè, relacionat amb el que he comentat anteriorment, ella mateixa en una entrevista afirma que: “la gent ja no surt al carrer per demanar la llibertat de Pablo Hasel o la llibertat d’expressió, sinó que els joves sortim al carrer perquè estem cansats de tot i volem que ens escoltin. D’aquí els actes vandàlics, perquè si només ens manifestem pacíficament no ens escolten.“ Amb aquestes declaracions hi haurà qui hi estarà a favor i qui hi estarà en contra. Qui creu que el vandalisme és el procés i qui creu que és impossible. Qui creu que estem tornant a un període fosc de la humanitat i qui creu que és el futur. El que sí és segur és que sempre hi haurà discussió.
La violència no hauria de ser mai el camí. Però, i si el que diu la Juliana Canet, per exemple, és el camí pel futur? No obstant això, des del meu punt de vista, crec que si uns actuen amb violència (els protestants/manifestants), les diferents forces policials la multiplicaran per x.
Ara bé, per aconseguir que el govern de l’estat espanyol escolti a tot aquest col·lectiu de joves i no tant joves, tant catalans com d’altres indrets de l’estat, és necessària la violència? O el que hauria de fer el govern és asseure’s entre ells i reflexionar sobre tot allò que protesta aquesta gent? Per què amb violència s’acabarà acabant? Des del meu punt de vista, crec que aquest grup de població amb uns ideals tan clars no pararà fins a aconseguir-ho.
WEBGRAFIA
Seefoo, J. (2021, 28 febrero). La detención del rapero Pablo Hasél y el trasfondo de las protestas en España. Grupo Milenio. https://www.milenio.com/internacional/europa/pablo-hasel-su-detencion-y-lo-que-hay-detras-de-protestas-en-espana
GuindalBarcelona, C. (2018, 25 mayo). La Audiencia Nacional ordena la detención nacional, europea e internacional de Valtonyc. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20180524/443800741557/fiscal-valtonyc-euroorden.html
Periódico, E. (2021, 6 marzo). Manifestaciones por Pablo Hasél en Barcelona | Última hora de las protestas en directo. elperiodico.
RTVE.es/AGENCIAS. (2021, 8 febrero). Más 200 artistas piden liberar a Pablo Hasel.
https://www.rtve.es/noticias/20210208/artistas-piden-liberar-hasel/2074260.shtml
T. (2021, 2 marzo). Juliana Canet, sobre les protestes per Hasél: «La violència està justificadíssima».
elplural.com. (2021, 19 febrero). Las protestas en defensa de Pablo Hasel llegan a Argentina: manifestación en Buenos Aires este sábado. El Plural.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.