Contextualització
Avui dia, sentim molt a parlar de la realitat virtual en múltiples camps. Són ja molts els departaments que estan utilitzant aquesta tecnologia per dur a terme diferents projectes. Però és tant senzill com sembla? La realitat virtual (RV) mostra un entorn d’escenes i objectes reals creats per la tecnologia informàtica, fent que l’usuari se senti immers en ell. Per mitjà d’unes ulleres especials o auriculars de realitat virtual, els usuaris poden observar i sentir-se en aquest entorn. Tot i que es tracta d’una tecnologia relativament nova, algunes persones pensen que un dels primers dispositius de realitat virtual es va inventar als anys 50. Es tractava d’una màquina amb un seient que podia reproduir pel·lícules en 3D i proporcionar vibració per fer l’experiència més realista. Encara que té poc a veure amb la realitat virtual tal com es coneix avui dia, es pot considerar com l’inici del desenvolupament tecnològic d’aquesta tecnologia.
Quan parlem de realitat virtual és important distingir-ho de la realitat augmentada. La realitat augmentada (RA) és la capacitat d’aplicar més informació a la realitat a través d’un dispositiu i està tot construït a partir del món real. El nostre entorn és el que està viu i es digitalitza. A diferència de la realitat virtual, que és un entorn completament aliè al real i ens submergim en ell. LA realitat augmentada, cal que tingui sistema GPS de localització, càmera digital, giroscopis, pantalla, entre d’altres. En canvi, a la realitat virtual només necessites un dispositiu d’immersió i el producte de RV.
Història i Evolució
La història, tant de la realitat virtual, com la de la realitat augmentada, van bastant de bracet. Abans dels cinquanta, podem parlar d’exemples artístics de realitat virtual. Com he dit abans, es considera en alguns àmbits, que cadires amb moviment per a veure pel·lícules ja eren realitat virtual als anys 50.
Evolució
De la mateixa manera, no va ser fins als anys 60 que realment van començar a aparèixer els primers models, que combinaven la manera d’utilitzar la tecnologia amb els sentits dels humans. L’any 1957, Morton Heilig va inventar una màscara molt semblant a la de realitat virtual que coneixem avui en dia, però no va aconseguir gaire èxit.
L’any 1962, Morton mateix, va patentar una màquina que es deia Sensorama. Una pantalla a color amb ventiladors, olors, so estèreo i una cadira que girava i permetia a l’usuari immersió total imitant un viatge en moto per Nova York. La gent vivia les mateixes sensacions que viuria un novayorkí: , el vent a la cara, les vistes de la ciutat, l’olor a benzina… eren tots recreats per la màquina.
Sensorama
Més tard van venir més inventors amb altres màquines:
1968: Ivan Sutherland- L’espasa de dàmocles. Casc de realitat augmentada per a pilots d’helicopter.
1975: Myron Krueger- Videoplace. Laboratori de realitat augmentada.
Als anys 80, la gent va continuar estudiant noves formes d’interacció home-ordinador. Empreses privades com Atari o VPL Research, universitats com la Universitat d’Illinois, i la NASA van evolucionar molt en aquest àmbit.
Fins aquest moment l’evolució i la recerca de la RA i la RV anaven de braç amb les grans empreses i departaments d’investigació. Però a finals dels noranta amb l’aparició dels smartphones això va canviar i va començar a ser un sector més accessible per a altres grups de la població.
A principis del 2000 apareixen noves tendencies com ara navegadors gps amb realitat augmentada.
És al 2016 quan s’encarrila la realitat virtual i augmentada cap a àmbits diferents. Això és degut a la sortida del primer joc de realitat augmentada (POKEMON GO). Avui en dia, amb la digitalització del món en que vivim, la realitat virtual i la realitat augmentada han arribat a un altre nivell. L’avenç de la tecnologia ha fet que amb màquines molt petites, que semblen simples però que tenen un recorregut ben complex, poguem sentir i fer una immersió quasi real en un món irreal.
Estat actual
L’estat actual de la realitat virtual i la realitat augmentada no té limits. En el món que vivim el sector ha evolucionat tant que moltes empreses de tots els àmbits segueixen aquesta pràctica. Tot i que aquesta eina es fa servir, des d’àmbits d’investigació fins a pràctiques periodístiques com el telenotícies, quan pensem en realitat virtual, el primer que ens passa pel cap són les ulleres de RV o popularment conegudes com ulleres Oculus Rift.
Les ulleres Oculus, són una eina que s’adapta a l’ordinador o consola i amb el producte adeqüat i compatible, la sala es transforma en la pantalla.
Oculus és l’empresa pionera en aquests cascos de realitat virtual que t’immersen en qualsevol lloc del món o habitat imaginable. Però, la realitat virtual i augmentada no només arriba aquí. La nova tecnologia permet que fins i tot es pugui avançar en medicina i projectes de salut. Logitech, per exemple, ha creat un producte de realitat virtual i augmentada (Realitat mixta) que es diu VR Ink, un llapis VR de primera generació per a ús empresarial. Permet escriure i dibuixar tant en superfícies físiques 2D com en espais de sala tridimensionals. De moment empreses pioneres com SouthernGFX, Sector5Digital, o BMW… són empreses que utilitzen aquest llapis per a investigació i recerca o altres àmbits. Fins i tot, l’empresa Realize Medical, treballa amb aquesta funció per a la impressió i visió de imatges mèdiques en 3D.
Centenars d’empreses avui en dia treballen amb realitat virtual i augmentada, a més, està evolucionant tant el món digital que la investigació i recerca d’aquest àmbit no s’atura. Cada dia, els productes d’immersió o augment de realitat són més visibles i més capacitats per al món real.
RELACIÓ AMB EL PERIODISME
La realitat virtual i augmentada en el món del periodisme és una eina comunicativa que és molt eficaç. Rep el nom de Periodisme immersiu.
El periodisme immersiu és aquell que “ fa referència a l’ús de tecnologies 3D i gravació i recepció 360°, per a crear en l’usuari la il·lusió d’estar present en determinats esdeveniments amb una perspectiva en primera persona.” Wikipedia, 2020. Aquesta pràctica, s’utilitza a la televisió catalana molt sovint amb l’eina de les pantalles verdes i blaves. En concret, un exemple clar és a l’especial d’eleccions de TV3, on la realitat augmentada es troba molt present. Podem veure que, el periodista està immers en el que està explicant, però realment es troba en un plató. Això ajuda a l’espectador a poder entendre millor la notícia o l’esdeveniment que succeeix i que la comunicació sigui més dinàmica.
La relació amb el periodisme i la realitat virtual i augmentada fa molts anys que existeix, però no ha sigut fins fa poc que es comença a fer servir amb més naturalitat i amb constança. Aquesta pràctica, ajuda a l’espectador a deixar de ser espectador passiu, a ser protagonista del que està passant. Ja no és una història amb productes audiovisuals i passa a ser una escena de realitat augmentada. Existeix el debat de si comunicar un fet amb realitat augmentada afavoreix a la manipulació de l’entorn. Es tracta d’un debat ètic que sostenta que: per adquirir aquestes realitats augmentades i que es pugui seguir fent televisó, s’han d’eliminar elements de l’entorn. Per altra banda, de la mateixa manera que se n’esborren, afegir-ne també es una questió de debat. Això, porta també, que l’espectador es pugui qüestionar la credibilitat de la notícia i el periodista.
WEBGRAFIA
BLOGS I WEBs
IMPLIKA
https://www.implika.es/blog/que-es-realidad-virtual
CODELEARN
EFIMATICA
LOGITECH
https://www.logitech.com/es-es/promo/vr-ink/enterprise-pioneers.html
PANORAMA AUDIOVISUAL
https://www.panoramaaudiovisual.com/
https://www.google.com/search?
WIQUIPEDIA
https://ca.wikipedia.org/wiki/