Tenim drets i deures digitals?

Ana Berdie Garcia

1. Presentació i definició

A l’espai digital existeixen drets i deures. Tot usuari, tal com ocorre a la vida real, disposa de drets que asseguren la seva dignitat, integritat i seguretat com a persona. Però, el fet que existeixin uns drets, implica que també han d’haver-hi uns deures. És a dir, de la mateixa manera que com a persona, un usuari exigeix un tracte adequat, la resta d’usuaris també han de rebre el mateix tractament. D’aquesta manera, es pot assegurar una bona convivència entre els usuaris digitals. 

Els drets digitals són una extensió dels drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), però aplicats a l’espai digital. La seva finalitat és evitar la bretxa digital i assegurar el lliure accés a la xarxa, entre d’altres. Tot i això, els països arreu del món no arriben a un acord unànime, per tant, cada país ha decidit elaborar una Carta de Drets Digitals.  Aquesta normativa obliga als proveïdors d’Internet a vetllar pel compliment i aplicació d’aquests drets. 

Figura 1. Usuaris d’Internet al món. Font: Creative Commons, 2022

El paper de la Unió Europea

L’única legislació sòlida fins ara és sobre la protecció de dades. La Unió Europea està proposant un marc comú respecte a la protecció de dades personals. Un exemple és el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) que obliga als països membres de la UE a protegir les dades personals dels ciutadans, però també a la lliure circulació de dades. Aquest reglament es va dur a terme l’any 2016, però va entrar en vigor l’any 2018 per la correcció d’uns errors.

Figura 2. Bandera de la Unió Europea. Font; Creative Commons, 2022

En tot el món, hi ha més de 120 països que disposen d’una legislació que protegeix les dades personals i l’accés a la informació d’Internet. Als Estats Units no hi ha una llei federal de protecció de dades, sinó que cada estat aplica regulacions diferents. 

Es pot denunciar la vulneració de drets digitals?

Sí, mitjançant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o per una denúncia judicial.  A més, la Unió Europea possibilita que els estats membres associïn les infraccions i sancions administratives amb sancions penals. Això significa que aquella persona que cometi algun incompliment d’aquest tipus, es pot veure condemnada també per la via penal.

Figura 3. 10 passos per millorar la seguretat de l’usuari a Internet.
Font: Creative Commons, 2022

2. Història

Origen

La creació dels drets digitals està lligada al naixement d’Internet i les noves tecnologies. Per tant, no es va començar a parlar d’aquests tipus de drets fins als anys 90.

John Perry Barlow

John Perry Barlow (1947-2018), va ser un poeta i filòsof d’Internet, cofundador de la Electronic Frontier Foundation i membre de la Junta Directiva des de 1990 fins a la seva mort.

La passió de Barlow per la vida, la llibertat i la connexió humana el va portar en contacte amb una àmplia gamma de persones i el va convertir en una inspiració a tot el món. En la seva tasca com a activista d’Internet, va fer reflexionar a tots sobre què podrien ser les xarxes d’ordinadors i com abordar el futur digital amb esperança.

Les parts principals d’Internet existeixen i prosperen gràcies a la visió i el lideratge de Barlow. Sempre va veure Internet com un lloc fonamental de llibertat, on les veus silenciades durant molt de temps poden trobar un públic i on la gent es pot connectar amb els altres sense importar la distància física.

Figura 4. John Perry Barlow. Font: Creative Commons, 2022

“La dificultat d’aplicar les lleis de copyright i patents existents ja està posant en perill la font última de propietat intel·lectual: el lliure intercanvi d’idees”.

John perry barlow

L’organització pionera

Una de les entitats més representatives en la defensa dels ciberdrets és l’Electronic Frontier Foundation (EFF), una organització sense ànim de lucre. L’EFF va ser fundada per John Perry Barlow, Mitch Kapor i John Gilmore, activistes d’Internet.

  • L’any 1996, Barlow va presentar l’article Declaració d’independència del ciberespai. En aquest escrit, es contraposava la discrepància de drets fonamentals entre la constitució d’Estats Units i la transgressió dels drets dels usuaris d’Internet.
  • L’EFF va defensar els drets dels usuaris digitals i, gràcies a aquest fet, es van establir els fonaments pel reconeixement dels ciberdrets a escala mundial.

2.1. Estat actual

Drets

La Carta de Drets Digitals d’Espanya té com a objectiu reforçar els drets, generar seguretat i incrementar la confiança entre la ciutadania. Aquest document divideix els ciberdrets en els següents sis aspectes.

Explicació sobre la Carta de Drets Digitals. Font: Govern d’Espanya

Deures

Els deures dels ciutadans tenen semblances amb els drets que els usuaris digitals posseeixen, ja que com podeu veure a la definició de drets i deures; tot dret està acompanyat per un deure:

  1. Respecte a altres persones a l’àmbit digital
  2. Respecte a la Llei de protecció de dades i la Llei de Propietat Intel·lectual
  3. Comportament ètic i jurídicament responsable per part dels usuaris 
  4. Obligació de prendre mesures de seguretat en l’ús d’Internet i les noves tecnologies
  5. Deure general de transparència
  6. Obligació a respectar les normes d’accessibilitat electrònica
  7. Reportar o notificar a les autoritats els delictes comesos a Internet
Entrevista a Edward Snowden, exespia nord-americà. Font: La Sexta

3. Relació amb el periodisme

Aspectes a vigilar

Els periodistes han de tenir molta cura quan informen sobre un fet, tant si l’esdeveniment es cobreix de forma audiovisual, en premsa escrita o en mitjans digitals. A Internet, els ciberdrets dels usuaris s’han de respectar de la mateixa manera que es fa amb els drets d’una persona a la vida diària. 

Figura 5. Aspectes a vigilar per part dels periodistes. Font: Ana Berdié

Dret dels periodistes

Els periodistes tenen dret a rebre remuneracions per part de plataformes quan aquestes publiquin continguts en l’espai digital, ja que es reconeixen els drets d’autor.

La Unió Europea ha modernitzat les normes sobre els drets d’autor entre les quals es vol Responsabilitzar les empreses sobre el contingut augmentarà les possibilitats dels titulars de drets (en particular, músics, intèrprets i guionistes, així com editors de notícies i periodistes) d’assegurar acords de llicència justos, obtenint així una remuneració més justa per l’explotació de les seves obres a l’entorn digital.

Les xarxes socials

Les xarxes socials estableixen les seves pròpies regles per regular quin és el contingut que es pot publicar, també determinen l’ordre a seguir del material que es publica. Per tant, aquest mètode afecta els continguts que veuran els usuaris. Això es coneix com a “moderació de continguts“.

Aquest fet afecta de manera especial a la feina dels periodistes, ja que la xarxa decideix quina informació mostrar i en quin ordre fer-ho. Tot seguit, es mostren les principals accions de moderació privada que utilitzen tres conegudes plataformes (Facebook, Twitter i Youtube)

Figura 6. Principals accions de moderació de continguts. Font: Ana Berdié

Exemple de suspensió de comptes d’usuari a Twitter

Fake News

Un cas de vulneració dels ciberdrets són les fake news. La informació falsa incompleix un dels drets digitals localitzat a “Drets de participació i de conformació de l’espai públic”, més concretament, no compleix el “Dret a rebre lliurement informació veraç”. 

Per exemple…

Allan dos Santos és un periodista i bloguer brasiler molt actiu a les xarxes socials i amb un canal propi a Youtube. Durant el mes de juny, Christian Eriksen, futbolista de la selecció de Dinamarca, va patir una parada cardíaca mentre jugava un partit. Dos Santos, va difondre per Internet que la malaltia del jugador era a causa de la vacuna Pfizer. Més tard, es va demostrar que la informació era falsa. Aquest comportament va indignar a molts usuaris de xarxes socials i, actualment, el periodista està sent investigat en el Tribunal Suprem Federal de Brasil. 

“El metge i cardiòleg en cap de l’equip italià va confirmar per ràdio italiana que Eriksen havia rebut la vacuna Pfizer el 31 de maig. S’especula que va tenir un coàgul de sang o una miocarditis, res confirmat encara en relació a la vacuna, però la pregunta és gran”.

Allan Dos Santos (@allanldsantos) June 13, 2021

“No tenia Covid i tampoc estava vacunat. Puc dir que l’equip mèdic de l’Inter ha estat en contacte amb tothom a Dinamarca i amb ell des del principi”. 

Marotta, emissora italiana RAI Sport.

4. Presentació PowerPoint

5. Webgrafia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.