Primerament, és necessari definir que és o què coneixem com a “big data” i com a “periodisme de dades”
Què és el big data?
Com bé indica el seu nom, ens referirem a big data quan ens parlem a un conjunt de dades amb un volum, complexitat i velocitat de creixement molt elevats que fan que l’anàlisi d’aquests no es pugui fer amb les tecnologies i eines convencionals. [1] Amb el sorgiment d’aquestes noves tecnologies, el big data s’ha convertit en un element molt important en diferents camps, com són empreses, esports, periodisme, etc.
[1] Big Data: ¿En qué consiste? Su importancia, desafíos y gobernabilidad. (s. f.). Recuperat 28 de octubre de 2022, de https://www.powerdata.es/big-data
FONT: Youtube
I el periodisme de dades?
Si ens centrem en el periodisme de dades, aquest ens parla d’aquell periodisme que fa ús de diferents dades o del big data. Aquestes dades poden ser simplement per acompanyar certes notícies o inclús per redactar una notícia a partir d’un recull de dades i de l’anàlisi d’aquestes. Les dades aporten riquesa i credibilitat a les notícies i fan que en els últims anys juguin un paper fonamental en el periodisme.
El periodisme de dades té com a objectiu rebre, analitzar i interpretar unes dades concretes per poder-ne veure patrons i tendències.
FONT: Youtube
Història i evolució
Cronologia
No podem posar una data concreta al “naixement” del big data, la majoria d’experts daten de la dècada dels 90 com a l’inici d’aquest fenomen. És en aquest moment quan amb l’aparició d’internet les dades comencen a tenir molt més valor i són més fàcils d’aconseguir i de compartir.
- La primera vegada que es fa servir el terme “big data” és l’any 1989 quan el periodista britànic Erik Larson, en un article sobre màrqueting on parlava de com s’utilitzen les dades dels clients, fa servir aquest terme.
- L’any 1995 es construeix un ordinador que era capaç de processar en un segon el que un humà tardaria 30000 anys a fer-ho amb una calculadora manual.
- A finals del segle passat, Google es posiciona com a principal motor de recerca a internet i això fa que l’emmagatzement i la generació de grans bases de dades es faciliti.
- A principis de segle, apareixen les primeres empreses que s’encarreguen de generar, emmagatzemar i distribuir bases de dades com per exemple “cloudera”.
- L’any 2012 el big data apareix en la política de la mà de Barack Obama.
Com apareix el periodisme de dades?
A finals de la dècada dels 60 als estats units es comencen a analitzar dades en el periodisme, aquests primers articles periodístics bastats en l’anàlisi de dades, utilitzaven unes bases de dades relativament petites que se centraven en enquestes puntuals.
A la dècada dels 80, també als EUA és quan el periodisme de dades comença a guanyar importància i cada cop és més usat, en aquesta època el periodista Eliot Jaspin és reconegut amb el Providence Journal Bulletin pel seu ús de les bases de dades en els seus articles periodístics.
L’any 1989 es reconeix el valor del periodisme de dades quan un seguit d’articles relacionats amb les disparitats racials en els préstecs hipotecaris rep un premi Pullitzer. Aquestes primeres obres periodístiques basades en el recull i anàlisi de dades tenen molt a veure amb Eliot Jaspin el qual juntament amb Daniel Woods van ser els creadors i desarrolladors del programa Nine Track Express que era el programa que usaven els periodistes de l’època.
En l’actualitat, les dades tenen una gran importància en el periodisme i fan que les notícies que estan basades o suportades per unes dades, guanyin valor, veracitat i rigorositat respecte a les que estan únicament basades en la redacció del periodista. Actualment, gran part de les notícies tenen algun tipus de dada.
Amb la implementació de les noves tecnologies, també han nascut nous projectes periodístics més ambiciosos que parteixen de bases de dades, com poden ser reportatges electorals per exemple.
Elliot Jaspin va ser un dels primer experts en el Periodisme de dades, junt amb Daniel Woods van crear i desenvolupar un dels primer programes dedicats a l’anàlisis de dades.
I en el futur… què?
Amb la ràpida evolució de les tecnologies i la constant innovació fan preveure que el big data serà cada cop una cosa més freqüent i utilitzada en el nostre dia a dia.
Com diu Alejandro Moreno, exalumne del Máster en Big Data Aplicado y Business Analytics en una entrevista a campusbigdata.com, “el que abans eren activitats reservades a grans companyies per la capacitat de dedicar recursos a aquests treballs, ara s’està generalitzant en companyies més petites”.
“El que abans eren activitats reservades a grans companyies per la capacitat de dedicar recursos a aquests treballs, ara s’està generalitzant en companyies més petites”
Alejandro Moreno, exalumne del Máster en Big Data Aplicado y Business Analytics en una entrevista a campusbigdata.com
Alguns experts denominen el Big Data com el “petroli del segle XXI” argumentant que les empreses que l’utilitzin de millor manera, seran les millors posicionades en un futur.
Tot i que el periodisme de dades és un àmbit relativament nou, cada vegada són més els periodistes que s’especialitzen en el tractament i anàlisi de dades. Això fa preveure que en un futur no molt llunyà es veuran treballs periodístics més complets i que tindran les bases de dades com a suport i com a punt de partida.
Nous perfils professionals
Amb l’apararició d’aquistes eines que poden ser altament informatives i importants pels comunicadors, ha nascut un nou perfil de periodista que cada cop és més sol.licitat.
Periodista de dades
Com hem anat veient, les dades juguen, cada cop més, un paper fonamental en el món del periodisme, això ha provocat que cada cop més periodistes s’especialitzin en el periodisme de dades, també recentment hi ha més màsters dedicats al món del periodisme de dades i del big data aplicats a la comunicació. Hem dit que les dades, també aporten un valor de credibilitat molt important i això fa que cada cop tinguin més importància.
Com dèiem, en els últims anys ha sorgit un nou perfil de periodista, i aquest és el del periodista de dades, que basa els seus treballs periodístics en l’elaboració de continguts a partir d’unes dades. Per elaborar un contingut a partir d’una base de dades, el periodista segueix aquests passos:
- Recopilació de dades: El periodista pot obtenir les dades a partir d’una recerca personal o externa.
- Sel.leció de dades: Aquí és on el periodista té la responsabilitat de triar o descartar aquelles dades que vulgui compartir.
- Treballar les dades: Aquí apareix el paper de la IA, el periodista, amb l’ajuda de certs programaris busca les relacions i els patrons d’aquestes dades, alguns d’aquests programes poden ser R Phynton, SPSS entre molts altres.
- Comunicar: Un cop obtinguts els resultats, el periodista, recolzat per les conclusions extretes, redacta la peça periodística amb el suport de diferents grafismes que ajudin a explicar.
Referents/exemples
Amb l’especialització de molts periodistes cap a aquest àmbit de la comunicació en sorgeixen molts referents. Un exemple n’es Alexis María Martín-Tamayo Blázquez o més ben conegut com a MisterChip.
Aquest conegut periodista esportiu es va donar a conèixer a Twitter compartint diversos fets curiosos a partir de la seva pròpia base de dades que ha anat recopilant al llarg dels anys.
Big data en els deferents àmbits del periodisme
En tots els àmbits i seccions del Periodisme, les dades en general, i el BigData cada cop més, en són presents en major o menor rellevància.
Periodisme politíc
Dins del periodisme, el periodisme polític és un dels àmbits on més ús es fa de les dades, al mateix temps aquestes ajuden a preveure situacions futures.
Sobretot es veu aquest fenomen en les setmanes prèvies de les jornades electorals, on els informatius estan plens de diferents grafismes i estadístiques que donen uns resultats esperats. Aquestes dades tenen un treball molt gran al darrere i podem seccionar-ne els resultats per posicions geogràfiques, edats, gèneres i moltes més variables que s’escullen a l’inici de l’estudi depenent de la informació que se’n vulgui extreure.
Periodisme esportiu
Dins del periodisme esportiu cada cop es fa més ús de les dades, aquestes dades serveixen per fer una anàlisi de cada equip o jugador, per veure com acostumen a jugar cada equip, en quins minuts fan els gols els equips, i una infinita llista de variables que s’analitzen i es converteixen en informació periodística de valor.
Periodisme social
En el periodisme social també es fa un gran ús de les dades, i és el que analitza unes bases de dades més complexes tant per grandària com per nombre de variables. N’és un clar exemple durant la pandèmia de la covid-19, on ens vam afartar de veure tota mena de taules de dades, mapes estadístics i gràfiques relacionades amb la pandèmia on s’analitzaven tota classe de variables.
Exemples gràfics
Figura 3: Gràfic sobre en quines comunitats autònomes hi havia més interès per Vox Font: statista.com 
Figura 4: Taula creuada entre els xuts a porta i els gols de cada equip de la lliga espanyola de futbol. Font: BeSoccer 
Figura 5: Gràfica sobre els contagis de covid a cada comunitat autònoma. Font: statista.com
Bibliografia/Webgrafia
Molina, D. (2021, 17 diciembre). Qué es el periodismo de datos y herramientas útiles. Thinking for Innovation. Recuperat el dia 30 d’octubre de 2022 de: https://www.iebschool.com/blog/big-data-y-el-periodismo-de-datos-big-data/
Big Data: ¿En qué consiste? Su importancia, desafíos y gobernabilidad. (s. f.-b). Recuperat el 30 d’octubre de 2022, de https://www.powerdata.es/big-data
Historia del Big Data. (2020, 25 septiembre). DYNAMIC. Recuperat el 30 d’octubre de: https://www.dynamicgc.es/historia-del-big-data/
mapacheveste@gmail.com. (2021, 21 septiembre). La historia del big data: sus orígenes y evolución. EGOS BI. Recuperat el 30 d’octubre de: https://www.egosbi.com/historia-del-big-data/
Serrano, A. (2020, 4 diciembre). El gran auge del Big Data: repaso desde los inicios hasta hoy (Infografía). Ideas para tu Empresa. Recuperat el 30 d’octubre de: https://ideasparatuempresa.vodafone.es/big-data-desde-los-inicios-hoy/
Una breve historia de 50 años de periodismo y de datos. (2019, 27 marzo). CONNECTAS. Recuperat el 30 d’octubre de: https://www.connectas.org/labs/una-breve-historia-de-50-anos-de-periodismo-y-de-datos/
School, T. (2022, 29 julio). Big Data y Periodismo: ¿qué relación tienen? Tokio School. Recuperat el 30 d’octubre de: https://www.tokioschool.com/noticias/big-data-periodismo/
Jose Lopez, P. (s. f.). 1. Antecedentes y fundamentos del Periodismo de datos. riuma.uma.es. Recuperado 30 de octubre de 2022, de https://riuma.uma.es/xmlui/bitstream/handle/10630/12465/Libro%20de%20actas%20RIUMA%20Cap1.pdf?sequence=3
Gargallo Garriga, À. (s. f.). “Periodismo Deportivo y «Big Data»: Análisis de datos y métricas en el fútbol”. https://repositori.udl.cat/. Recuperado 30 de octubre de 2022, de https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/72300/Periodismo%20deportivo.pdf?sequence=1