El passat mes de març, una jove infermera andalusa va penjar un vídeo a TikTok, que es va fer viral. Des de la recepció de l’hospital Vall d’Hebron, a Barcelona, Begoña Suárez es queixava que per fer les oposicions a Catalunya, li demanaven el C1 de català. “Un sindicato nos ha explicado que sacan 3.500 plazas de infermera y resulta que para hacer las putas oposiciones nos tenemos que sacar el puto C1 de catalán.”
“Pues resulta que se va a sacar el nivel C1 de catalán mi madre, porque yo no lo voy a hacer” afirmava la infermera. El vídeo ha tingut més de 700.000 visualitzacions a TikTok i dos milions a Twitter.
La gravació és dins l’hospital de Barcelona i amb dos companyes més; una de Granada i l’altre de San Sebastià. Vestides amb uniforme i sense la mascareta obligatòria, es queixen dels requisits per les oposicions. Clara, de San Sebastià, afirma que s’apuntarà per treure’s el títol, al que Suàrez respon “¿Te has apuntado? Tía me estàs desmontando el vídeo.”
Un portaveu de Vall l’Hebron va comunicar que aquests fets “no es poden tolerar” i que “no representen al centre.” L’hospital ha obert un expedient a la treballadora i el conseller de Salut de la Generalitat, Manel Balcells, va fer públic que “arribaran fins al final de la qüestió.” Finalment, el 28 de març, la Generalitat va sotmetre a l’infermera que protagonitza el vídeo, a un interrogatori privat i només en català.
Jordi Borràs, foto periodista català, va contestar al vídeo reivindicant que “algú amb absència d’empatia i manca d’educació no pot treballar a cap servei públic.”
Carles Puigdemont, també hi va respondre amb varis Tweets. “L’odi a la llengua catalana és una constant entre molts espanyols”, afegint que “hi ha un lingüicidi en marxa.”
El vídeo de la infermera, que va posar les seves xarxes socials privades, va tenir molta repercussió. Balcells, a Twiter va afirmar que “les declaracions com aquestes són intolerables en una servidora pública.” “Obrim un expedient. El sistema sanitari ha de garantir l’atenció en la llegua pròpia de Catalunya.”
Una infermera valenciana treballant a Holanda, amb el perfil obert a xarxes socials on comparteix el seu dia a a dia, va respondre al cas viral. “Me apetecía responder este vídeo.” En la seva resposta explica que és infermera valenciana i que s’ha criat en una comunitat autònoma amb dos idiomes oficials (el valencià i el castellà). “He aprendido ambos porque la verdad es que son imprescindibles.”
La jove explica en el vídeo que amb una professió com la infermeria, el primordial és poder-se comunicar amb el pacient i per tant, saber els idiomes oficials de cada lloc per poder establir una bona comunicació.
“Quizás les choque que se necesite este segundo idioma para poder trabajar y tener una plaza fija.” Afageix, que “si estàs yéndote a una comunida que durante siglos ha hablado dos idiomes diferentes, hay muchísisma gente, sobre todo mayores, que no se saben comunicar bien en castellano pero sí en catalán o valenciano.”
Insisteix que si et mudes a un altre lloc per decisió pròpia, has de fer un esforç per adaptar-te. En el seu cas, treballant a Holanda, explica que va haver d’aprendre l’idioma oficial per comunicar-se amb els pacients.
“Eres tú el que has elegido irte a ese sitio y no puedes pretender que el idioma, la cultura y las tradiciones de un sitio se adapten a la gente que viene y no al revés.”
Raquel montesinos sempere (@enfermeraenholanda)
La seva resposta ha sigut molt aplaudida entre els espectadors del vídeo, que ha arribat a casi 500 mil persones. “Yo soy TCAE, trabajé durante dos años en Coruña y aprendí Gallego.” “Una respuesta de 10, toda la razón.” “Cuando te vas a un país u otra comunidad te adaptas. No van a cambiar ellos por ti.”
Tot i així, també hi ha respostes negatives de gent que no està d’acord amb el que va anunciar. “Yo quiero buenos médicos antes que bilingües. Creo que el requisito lingüistico deberia ser para un porcentage de plazas y pagado como un complemento.” “Exactamente, sabéis dos idiomes y podéis hablar espanyol. No sé dónde está el problema para quitar oportunidades a la gente.”
La lluita de llengües entre el català i el castellà sempre ha sigut tema de debat, des de fa anys. Mirant enrere, al 2013, Mel Domínguez, una jove de Huelva que residia a Barcelona, va denunciar amb un vídeo la catalonofia a Andalusia. Ho va fer a través de Youtube, on amb el títol ¡A mí me hablas español! va aconseguir més de 180.000 reproduccions i 9.000 Me Gusta.
Clarament tocada per el tema, explicava que “de pequeña, me enseñaron a odiar a los catalanes”, fins a tal punt que durant la seva infància, relacionava Catalunya amb una cosa negativa.”Catalán era algo que prefería no escuchar, y si lo hacía, te entraba un sentimiento repulsivo.”
En el vídeo, que ja no està disponible, Domínguez desmunta alguns dels mites que es diuen de Catalunya i el català; com per exemple, que es margina els castellanoparlants. Explica que ella, contràriament del que es diu, parla castellà inclús quan demana que li parlin en català. “En ninguna parte me han discriminado por hablar mi idioma.”
Al 2019, trobem un cas similar d’una noia mallorquina que va publicar un vídeo en contra de la catalanofòbia. En el vídeo viral, explica que en un bar, va escoltar a uns joves comentar que votarien a ultra dreta, només perquè estaven cansats de la lluita del català. “¿Estamos locos? ¿Quieres votar a un partido que está en contra de la ley de la violencia de las mujeres, que se la suda el cambio climático, que está en contra de la libertad sexual? ¡Todo por el catalán!”
Per la jove, hi ha problemes més importants com tenir un treball digne, independitzar-se o la igualtat, no la llengua. “Cuantos más idiomas sepas mejor.”
“Que no te la cuelen, el idioma no es un problema. El problema es que te traten como tonto y tu te lo creas.”
Opinió personal
Com a catalana, no m’entusiasma veure algú que treballant a Barcelona, en sanitat pública i de cara al públic, no estigui disposat a parlar la llengua oficial de la Comunitat Autònoma. Com a moltes altres persones, m’agrada que m’atenguin amb català, la meva primera llengua i amb la que m’expresso més còmodament. Però tot i així, no em va sobtar. A TikTok i a altres xarxes socials, hi ha molta gent que no es calla res i que amb l’excusa de la llibertat d’expressió diu qualsevol cosa que se li passa pel cap.
Oi tant que existeix la llibertat d’expressió, que es pot comentar, dir, explicar o compartir el que es vulgui. És més, opino que s’ha de fer i és necessari alçar la veu pel que realment importa. Però també crec que hi ha límits que no s’han de creuar. Considero que una treballadora de sanitat, no ha de publicar un vídeo on l’únic que vol és atacar i queixar-se i on parla sense respecte ni consideració. Molt menys, fer-ho en hores de feina, en el mateix centre i amb l’uniforme posat.
Deixant de costat el que va penjar a l’aplicació, el que més em fa reflexionar és les mesures que s’han pres. Va ser un vídeo molt comentat, criticat i amb milions de respostes. Comprenc la mesura d’obrir un expedient, podria arribar a comprendre l’expulsió de la protagonista del vídeo, però el que no puc entendre és que arribin a sotmetre a Suárez a un interrogatori privat, o que la Generalitat s’hagi escandalitzat tant.
A TV3, la televisió pública de Catalunya, hi ha el programa Està passant, on Toni Soler i Jaïr Dominguez parlen de l’actualitat d’una manera irònica i bromejant. Just per Setmana Santa, en un dels programes, els dos protagonistes van en riure-se’n de la verge del Rocío en una actuació de deu minuts. Deu minuts fent bromes i rient-se de la cultura andalusa i les seves tradicions. Hi ha hagut molt enrenou, fins i tot el president de la Junta d’Andalusia va demanar que Toni Soler es disculpés. Al que aquest va respondre: “Pots esperar assegut.”
Davant aquesta situació, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, va defensar a Soler dient que “és llibertat d’expressió.” Si aquesta és l’excusa, la resposta al vídeo de Begoña Suárez hauria de ser la mateixa. Però no va ser així, per què? Per què Toni Soler té un paper important en el món audiovisual català? Per què és molt més fàcil actuar amb una noia adolescent que ha penjat un vídeo de mig minut?
Ens podem trobar amb moltes més comparacions com aquesta, amb programes com Polonia, que es basa en sàtires sobre polítics i Borbons. O també amb la sèrie que va fer Peyu i Jaïr Dominguez, Bricoheroes, on Peyu va comentar que “li agradaria que li xupés la Leticia Ortiz.” Això també ho excusem com a llibertat d’expressió?
Per què quan ataquen la nostra llengua, les nostres tradicions o els nostres personatges, actuen tant ràpidament i brutalment, però quan nosaltres ho fem amb Espanya, “és llibertat d’expressió”?
Webgrafia
El Mundo (2023, 11 abril). Toni Soler, el humorista que se mofó de la virgen del Rocío: fascinado por el nazismo y el Holocausto y cronofóbico. https://www.elmundo.es/loc/famosos/2023/04/10/643437a6fc6c83eb3d8b45ab.html
El País (2023, 2 març). “El puto C1 de catalán”: expedientada una enfermera por menospreciar en TikTok los requisitos lingüísticos de las oposiciones en Cataluña. https://elpais.com/espana/catalunya/2023-03-02/el-hospital-vall-dhebron-expedienta-a-una-enfermera-por-criticar-que-el-puto-c1-de-catalan-sea-un-requisito-para-opositar-en-cataluna.html
El Mundo (2023, 12 abril). 50 minutos de interrogatorio “policial” y “muy agresivo” a la enfermera andaluza, sólo en catalán y con un enviado por el Govern. https://www.elmundo.es/espana/2023/04/11/6435a9d5e4d4d8b6118b4583.html
La Vanguardia (2023, 6 març). La aplaudida lección de una enfermera valenciana a la joven que cargó contra el C1 de catalán: “Si te mudas, te adaptas” https://www.lavanguardia.com/cribeo/viral/20230306/8805041/aplaudida-leccion-enfermera-valenciana-joven-cargo-c1-catalan-te-mudas-te-adaptas-mmn.html
El Periódico (2023, 31 març). La enfermera que criticó en TikTok el “puto C1 de catalán” deja de trabajar en el Vall d’Hebron. https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20230331/enfermera-tiktok-catalan-deja-trabajar-vall-hebron-85452268