Per a entendre la història dels drets digitals cal conèixer una mica la història d’internet i quins van ser els seus inicis. Segons la definició que surt al diccionari, internet és una xarxa informàtica mundial de comunicació, que està constituïda per un conjunt de xarxes connectades entre elles per a transmetre informació.
Els principis d’internet
Als anys 70 del segle XX comencen a haver-hi múltiples xarxes de comunicació entre computadores, com ara ARPANET creada per l’anomenada ARPA (actualment anomenada DARPA, Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa), i sent la primera que aconsegueix connectar diverses xarxes mitjançant el protocol de comunicació TCP/IP. Són les primeres xarxes interconnectades; les primeres referències a Internet. La primera experiència de xarxa de xarxes apareix de la mà del Departament de Defensa dels Estats Units. Per aquest motiu, internet és concebut com un sistema obert i descentralitzat de xarxes, com un conjunt de protocols consensuat des d’un grup obert, amb protocols i en revisió contínua. Però, aquests primers temps d’internet no estaven regulats per drets digitals específics. No hi havia directrius clares, però es destacava la llibertat d’informació i l’anonimat.
Tim Berners-Lee i John Perry Barlow
Tim Berners-Lee, investigador de l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear buscava solucions perquè grups d’usuaris i persones soles que feien servir sistemes informàtics diferents i incompatibles entre ells, poguessin compartir informació. Apareix la idea de la informàtica personal. La proposta de Berners-Lee s’anomena World Wide Web. Però, hi ha altres opcions, com ara el sistema Gopher, proposat per la University of Minnesota, i que l’any 1993 es torna de pagament. Uns anys més tard, en 1995 el CERN decideix declarar la WWW com una solució lliure de drets i de domini públic. Apareixen doncs els conceptes d’interconnexió i interoperativitat. La convergència dels dos factors suposa als anys 90 l’explosió d’Internet, gràcies a l’accés a la xarxa dels milions d’ordinadors personals que estaven a disposició dels ciutadans. Amb la popularització d’internet, els drets digitals comencen a prendre força; la privacitat i la seguretat comencen a ser termes importants. La Declaració d’Independència del Ciberespai marca un abans, i un després important en l’evolució dels drets digitals. És John Perry Barlow, membre de l’Electronic Frontier Foundation (EFF), que l’any 1996 llegeix aquesta declaració durant el Fòrum Econòmic Mundial de Davos.
Què són els drets i deures dels usuaris digitals?
Els drets humans són aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana per garantir-li una vida digna. D’altra banda, els usuaris digitals són aquells que utilitzen internet, naveguen per la xarxa o que són membres d’una xarxa social o d’una comunitat específica d’internet.
Per això, de la mateixa manera que tothom té drets humans fonamentals, els usuaris digitals també han de tenir drets digitals, com ara el dret a la privacitat, el dret a l’accés a la informació i el dret a la llibertat d’expressió, entre molts d’altres. Aquests drets estan vinculats als drets humans, però incorporen l’extensió a l’entorn digital, com el dret a la llibertat d’informació, el dret a la privacitat i el dret a la llibertat d’expressió. Per això, la LOPD (Llei orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals), en vigor des del 7 de desembre de 2018, reconeix i garanteix, dins del títol X, els Drets digitals.
Tanmateix, els usuaris digitals també tenen deures, com ara el respecte a la privacitat dels altres usuaris, la prevenció del ciberassetjament i l’ús responsable de la tecnologia. De fet, el debat ètic en el món digital comença, pels deures dels usuaris, no pels seus drets. En aquest sentit, l’Association for Computing Machinery (ACM), crea el 1973 el primer codi d’ètica i comportament professional al voltant dels ordinadors i les xarxes digitals. Aquestes regulacions s’adapten als nous canvis tecnològics i les expectatives socials respecte als drets i deures dels usuaris digitals.
Normatives i lleis
És més cap a la dècada dels 2000 que sorgeixen les primeres regulacions i lleis per protegir els drets dels usuaris digitals, com ara la Directiva de Privacitat Electrònica de la UE o la Llei de Protecció de dades a escala global. En quant arriben els anys 2010, amb l’augment de les xarxes socials i la recollida massiva de dades creix la consciència sobre la privacitat en línia, i arriba el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la UE de 2018.
La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 només parla dels drets humans i no aborda les responsabilitats o com garantir-los. En canvi, la recent normativa europea de protecció de dades, el Reglament (UE) 2016/679, que es va implementar el maig de 2018, tracta tant els drets com les responsabilitats. Establert de manera separada, considera als ciutadans com a receptors dels drets en qüestió, mentre que les obligacions recauen en aquells que gestionen les dades. A la Llei orgànica 3/2018, adaptació espanyola de la normativa europea, es manté aquest mateix esquema de separació entre drets per a uns i responsabilitats per a altres.
Drets dels usuaris digitals
Segons la Consultoria especialitzada en Protecció de Dades i Seguretat de la Informació, Datax, la llei de Protecció de Dades i Drets Digitals (LOPDGDD), en el seu títol X introdueix un seguit de “drets i llibertats predicables l’entorn d’internet”. Aquesta llei té com a objectiu “reconèixer i garantir un elenc de drets digitals dels ciutadans d’acord amb el mandat establert en la Constitució”.
Deures dels usuaris digitals
Els usuaris tenen drets, com hem vist anteriorment, però també tenen deures amb relació a l’ús i el respecte d’internet i dels altres usuaris. Per aquest motiu apareixen termes com la “netiqueta“, un conjunt de comportaments i normes socials de cortesia que guien el “bon” comportament dels usuaris en línia. Com a curiositat, la paraula netiqueta és un acrònim de net (xarxa) i etiqueta.
Relació del tema amb el periodisme
Els periodistes tenen la responsabilitat d’informar de manera veraç, assegurant que el públic tingui accés a informació objectiva, real i rellevant, respectant el dret a la informació, incloent l’àmbit digital.
Protegir les fonts és un deure dels periodistes. Han de garantir la confidencialitat i la seguretat de les persones que proporcionen informació, especialment en entorns digitals, sense posar-les en perill.
En la publicació de continguts, s’han de seguir pràctiques ètiques com la netiqueta i evitar la difusió de notícies falses, verificant sempre la informació abans de publicar-la. A més, s’ha de mantenir la transparència en la identificació de les fonts d’informació, evitar el plagi i no manipular vídeos, fotografies o citacions.
Tanmateix, en les seves interaccions amb el públic, els periodistes han de seguir les regles de la netiqueta i mantenir un to respectuós i neutre, evitant comportaments que puguin perjudicar la reputació del mitjà de comunicació o la seva pròpia.
Presentació PDF
Presentació Drets i Deures dels Usuaris Digitals
Webgrafia
Assemblea General de les Nacions Unides. (1948, 10 de desembre). Resolució 217 A (III). Ohchr.org https://www.ohchr.org/sites/default/files/UDHR/Documents/UDHR_Translations/cln.pdf
Barrio Andrés, M. (2021). Génesis y desarrollo de los derechos digitales. Revista De Las Cortes Generales, (110), 197-233. https://doi.org/10.33426/rcg/2021/110/1572
BBC News Mundo. (2018). Qué es la neutralidad de internet y por qué importa que Estados Unidos haya acabado con ella. https://www.bbc.com/mundo/noticias-42347631
Bit2me Academy. (2019). ¿Quién es John Perry Barlow? https://academy.bit2me.com/quien-es-john-perry-barlow/
Blog de Protección de Datos para empresas y autónomos. (2018). Ley Orgánica de Protección de Datos y de Garantía de Derechos Digitales. Recuperat de https://protecciondatos-lopd.com/empresas/proteccion-datos-derechos-digitales/
CCMA. (2018). Els nous drets digitals. Recuperat de http://www.ccma.cat/catradio/popap/els-nous-drets-digitals/noticia/2883222/
CERN. (s.f.). Página de inicio. Recuperado de https://home.cern
COMUNICACIÓ INTERACTIVA. (2018). Els drets digitals. Interactiva.uvic.cat. Recuperat de http://interactiva.hostel.uvic.cat/bloc/2018/02/27/els-drets-digitals
Concepto.de. (s.f.). Página de inicio. Recuperado de https://concepto.de/
Datax. (2018). Aprovació imminent de la nova Llei de Protecció de Dades – Blog. Recuperat de https://www.datax.es/blog-actualitat-proteccio-dades/ca/aprovacio-imminent-la-nova-llei-proteccio-dades
Dretsdigitals.cat. (2018). Drets digitals – Els drets digitals són drets humans. Recuperat de http://www.dretsdigitals.cat
IBM. (s.f.). TCP/IP Protocols. https://www.ibm.com/docs/es/aix/7.1?topic=protocol-tcpip-protocols
Impulso Digital. (2018). ¿Conoces tus derechos digitales? Recuperat de http://www.impulsodigital.elmundo.es/seguridad-tecnologica/conoces-tus-derechos-digitales
Libremercado. (2016, 23 de gener). El Derecho Digital, nueva asignatura clave en la formación de abogados y juristas. Recuperat de https://www.libremercado.com/2016-01-23/el-derecho-digital-nueva-asignaturaclave-en-la-formacion-de-abogados-y-juristas-1276566178/
Lunaticoin. (2020, abril 22). Declaración de Independencia del Ciberespacio de John Perry Barlow en 1996 – Lectura. [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=ldC1naD8XtI
PantallasAmigas. ( 2020, setembre 2). Que es la Netiqueta? [Vídeo]. YouTube. https://www.netiquetate.com
Perez, M. (2023, 16 de juny). Definición de Derecho. Conceptodefinicion.de. Recuperat de https://conceptodefinicion.de/derechos-digitales/
Pérez Ramírez, E. (2023, 1 de març). Drets i deures dels usuaris digitals. Interactiva.uvic.cat. https://interactiva.uvic.cat/bloc/2023/03/01/drets-i-deures-dels-usuaris-digitals/
PowToon. (2017, gener 19). ¿Qué es la Netiqueta? [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=1G_tcANPiuo
University of Minnesota, Twin Cities. (s.f.). Página de inicio. Recuperado de https://twin-cities.umn.edu
Universitat Politècnica de Catalunya. (s.f.). Historia de Internet. Facultad de Informática de Barcelona – Universitat Politècnica de Catalunya. https://www.fib.upc.edu/retroinformatica/historia/internet.html
Imatge destacada generada per IA amb l’eina Midjourney.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.