La comunicació podriem dir que forma part d’una de les tres necessitats bàsiques dels èssers vius (nutrició, reproducció i relació). La història humana ha anat lligada a la de la comunicació interpersonal que no és més que la interacció recíproca entre dos o més persones. Durant tota la història aquesta ha anat evolucionant i tornat-se cada cop més complexa, Internet no és més que una nova forma de comunicació que obviament té les seves derivacions en la comunicació interpersonal.
Actualment existeixen a la xarxa milions d’opcions per a interactuar amb altres persones però hauríem de fer una distinció i elaborar una definició de les que considerem de comunicació interpersonal. Per exemple, escriure un tuit o publicar al facebook no ho considerariem una activitat de comunicació interpersonal ja que no es pretèn (tot i existir l’opció) mantenir un diàleg o conversa entre emissor i receptors. Això ho englobariem dins la comunicació de masses que és la que està centrada en un únic emissor ja que el marge per a que la resposta del receptor sigui atesa és escàs. Les opcions de xat de Twitter i Facebook si que formen part de la comunicació interpersonal ja que l’objectiu és oferir l’opció de mantenir una conversa fluida i amb immediatesa entre dos o més persones. Per tant, considerarem plataforma de digital orientada a la comunicació interpersonal aquella que té un caràcter recíproc.
La definició del terme comunicació interpersonal no és únic, varia segons l’expert i no tots estarien d’acord amb quines plataformes digitals són orientades a la comunicació interpersonal. Segons el meu criteri he escollit les cinc que considero que formen aquest conjunt i faré un repàs de la història de cadascuna abans d’entrar en les aplicacions periodístiques que tenen aquestes plataformes. Les escollides són: el xat, el correu electrònic, els fòrums, les video-trucades i les trucades on-line.
Com veiem al 2018 les plataformes que registren més tràfic són les de comunicació interpersonal
Història de les plataformes
El xat
És un mètode de comunicació sorgit amb les noves tecnologies que consisteix en una conversa escrita realitzada de manera instantània mitjançant l’ús d’un software entre dos o més usuaris. El terme xat deriva de ‘chat’ en anglès, que vol dir xerrada. El xat amb els anys ha anat evolucionant i és d’una complexitat elevadíssima comparat amb els seus inicis. Va començar sent una simple plataforma per intercanviar missatges escrits i ara hi pots compartir àudios, vídeos, imatges, emoticones per expressar les teves emocions, ètc. .
Els primer precedent del xat el remuntem a la dècada dels 60, abans fins i tot que Internet, on usuaris autoritzats connectats a una mateixa computadora podien enviar-se missatges entre si. El 1988 ja a través d’Internet, Jarkko Oikarinen, va crear el primer servidor xat que es va denominar ‘Internet Relay Chat’. Ell era professor d’una universitat finlandesa i ràpidament universitats de tot el món van començar a crear els seus propis servidors de xat. El 1989 ja existien 40 servidors xat arreu del món.
Després d’aquestes primeres proves pilot van anar sorgint altres servidors i plataformes que van anar evolucionant al xat. La primera més coneguda va ser a la dècada dels 90 quan va arribar mIRC, una sala de xat que deixava molt endarrere el seu principal competidor (IRCd) ja que permetia traspassar qualsevol tipus d’arxiu. El 1996 el sistema de missatgeria instantània més popular era ICQ i ja al 2000 va arribar Windows Live Messenger. Va ser la més popular fins l’arribada de les xarxes socials on Facebook li va menjar el terreny ja que oferia moltes més possibilitats. Quan els ‘smarthphones’ van agafar popularitat el poc ús dels SMS va canviar per aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp o Telegram que han convertit l’ús del xat de Facebook en residual. Avui en dia només WhatsApp ja supera la barrera dels mil milions d’usuaris actius diaris.
El correu electrònic
És un sistema de missatgeria en línia que existeix l’opció tant de text com de qualsevol tipus d’arxiu. A diferència de les altres quatre plataformes el caràcter del correu electrònic és menys immediat. Per correu s’envien textos més formals o continguts en fotma de documents que no requereixen una resposta instantània.
Com el xat, el correu també és anterior a la creació d’Internet i el primer precedent el trobem al 1962 a Massachussets. No va ser fins al 1965 però que es va crear el servei MAIL que permetia enviar missatges entre els usuaris d’un mateix tipus de computadora. El primer correu electrònic enviat a travès de la xarxa va a ser el 1971.
És ja al 1977 quan el correu electrònic és converteix en un servei de xarxa estandaritzat i es comença a fer servir entre usuaris pertanyents a diferents xarxes i no només a la mateixa local. Actualment per la facilitat de transmetre arxius per les plataformes de missatgeria instantània i el límit de pes dels arxius que permet el correu electrònic ha perdut bastanta importància però segueix sent molt important al tràfic diari d’Internet.
Els fòrums
Un fòrum és una plataforma on un usuari planteja una qüestió o dubte i espera que altres usuaris li responguin o expressin la seva opinió sobre el plantejat. Tot i que un quan publca en un fòrum no sap a qui es dirigeix i en molts casos probablement ni obté resposta ho considero una plataforma de comunicació interpersonal. La intenció d’un fòrum compleix els requisits d’una comunicació recíproca i una voluntat de mantenir una conversa. És equiparable per exemple a quan es manté una discussió política per un grup de Whats App, no tohom hi intervè però els qui ho fan tenen la voluntat d’obtenir una resposta al que han escrit i de respondre al que respondran al seu missatge.
Considerem els fòrums fills dels BBS (Bulletin Board System) que van ser molt populars durant els anys 80 i 90 als Estats Units i consistien en la publicació de notícies i informacions pels usuaris que en formaven part. Amb el temps van derivar en plataformes perquè la gent discutis sobre el tema prèviament introduït. La majoria de fòrums són de webs dedicades a algun tema que tenen un fòrum a part on els lectors hi diuen la seva sobre temes actuals, que són notícia, històrics o qualsevol dubte relacionat que s’els hi ocurreixi. Dels fòrums destacar que un espanyol està entre els deu que té més tràfic de visites de tot el món i no pot ser un altre que Forocoches. Un fòrum que ha abandonat gairebè totalment els seus inicis dedicats a l’automoció i que ha aconseguit gestes com que els seus usuaris fessin sortir escollida Curri Valenzuela com la periodista més sexi del pais o que un cop que l’Armada Britànica va sotmetre a proposta popular l’elecció del nom del seu proper vaixell van presentar la candidatura i convertir-la en moments com la més votada de Blas de Lezo, un general espanyol que va dir en el seu dia que tot espanyol quan pixés hauria de fer-ho mirant a Anglaterra.
Les vídeo-trucades
És l’opció de trucar una persona amb la possibilitat de veures mútuament a través de la càmera del dispositiu mòbil o de la webcam als ordinadors. Els primers precedents d’aquesta plataforma és situarien a l’Alemanya nazi quan gràcies a una xarxa interna es van dur a terme comunicacions a través de vídeo. El següent esdeveniment al respecte no data fins al 1964 quan a l’Exposició Universal de Nova York es van presentar uns prototips de telèfon que transmetien la imatge de la càmera a la vegada que la trucada.
Entre el 1991 i 1994 es quan és data l’invenció de la webcam que serà clau per a l’evolució de les vídeo-trucades.El 1991 és el naixement de la webcam tradicional i el 1994 el de la càmera digital. És ja al 2003 quan neix l’aplicació Skype, al principi només per a trucades de veu per donà el pas a les vídeo-trucades i és l’empresa més important d’aquest tipus de plataformes. Les xifres d’ús d’Skype són estratosfèriques, registra 1.800 milions d’hores a l’any de vídeo-trucades.
Les trucades on-line
Les trucades en un principi no eren una plataforma digital, van néixer al segle XIX però no va ser fins dos segles desprès quan algunes és van començar a fer a través de connexió a Internet. Un dels primers precedents és l’anteriorment citada Skype al 2003, actualment amb l’inclusió de Whats App i Telegram d’aquesta opció ha agafat molta més popular i comença a haver-hi molta gent que en fa més ús que del sistema de trucada tradicional.
Aplicacions al periodisme
El fenomen de les plataformes digitals de comunicació interpersonal és bastant recent. Però és encara més recent el moment en que ha acaparat de manera molt important el nostre dia a dia i la manera de relacionar-nos amb la resta de persones. La societat encara està adaptant-se a tots aquests canvis i el periodisme està duent a terme el mateix procés.
El correu electrònic és probablement l’eina que el periodisme usa des de fa més anys a l’igual que la resta de persones. El ús era bastant semblant fossis periodista o no, enviament d’arxius, converses entre membres d’una mateixa empresa (redacció), ètc. . Abans de les opcions que t’ofereix Twitter o que els blogs estiguessin tan estesos una de les millors maneres de fer conèixer la teva opinió eren les cartes al director. Si en un inici les enviaves a la redacció via Correus quan va aparèixer el correu electrònic és va convertir en el medi principal per compartir aquestes cartes. Els diaris se les llegien i escollien les que sortirien publicades en l’edició en paper al dia següent. Tot i que avui en dia aquesta secció ha perdut pes per l’aparició de noves plataformes on compartir la teva opinió és molt més fàcil segueix existint a gairebé tots els diaris més importants. També els diaris aprofiten el correu per enviar-te algunes de les notícies més rellevants, però ara ja té poca utilitat ja que abans t’he n’enteres per Twitter.
Fa poc els correus electrònics van ser notícia dins el món del periodisme perquè el Consell d’Administració de ‘Radio Televisión Española’ va aprovar una norma en que la direcció de la cadena podria accedir als correus privats dels treballadors. Amb l’excusa de que volien combatre els recents problemes de ciberseguretat que havien tingut van atemptar contra la llibertat personal i periodística dels seus treballadors. Un dels atacs més greus és a l’article 20 de la Constitució que garanteix el secret professional dels periodistes i el dret a guardar les seves fonts d’informació. En un moment en que la imparcialitat de RTVE estava més en dubte que mai va sortir aquesta mesura que suposava tot un retrocés en la possibilitat d’exercir un periodisme lliure i democràtic.
Els mitjans de comunicació també han requerit molt dels fòrums. És una opció que atrau a molta gent a trobar-se entre els que comparteixen gustos o afició per discutir o informar-se de coses concretes. Els diaris generalistes no acostumen a tenir-ne un però si que webs més petites o especialitzades en tenen. Però un fòrum no és nomès un espai de discussió, ara hem de tornar a parlar de Forocoches perquè també han colat algun gol al periodisme. Una vegada un diari britànic va fer una enquesta sobre a qui havia de pèrtanyer el penyó de Gibraltar, obviament la victòria de l’opció espanyola va sorprendre a tothom fins que és va descobrir la trampa. Van deixar pels terres la imatge de la Televisió Pública Espanyola fent aparèixer un personatge tan rocamboles com ‘John Cobra’ com a aspirant a representar a Eurovisió que a més va guanyar les votacions populars. Un estiu van inventar-se un jugador de futbol i van atribuïr el seu fitxatge al Villarreal, va aparèixer en molts diaris esportius del pais.
Una de les situacions més esperpentiques va ser quan en un Real Madrid C – Navalcarnero els comentaristes de Marca TV amb prou feines tenien quatre dades dels jugadors de l’equip visitant, situació que van aprofitar els usuaris de Forocoches per començar a inventar-se sobrenoms, noms de pobles de Cuenca amb el que el Navalcarnero tenia rivalitat, el nom de la penya de l’equip o que el migcentre era el fundador de Forocoches. Un fòrum no és només un web on és duen a terme converses que desprenen coneixement sinó que és també un lloc on interactua molta gent i és poden posar d’acord en dur a terme segons quina acció. Aixií que Forocoches és un exemple d’una eina que moltes webs utilitzen per ser més atractives però que en alguns casos es pot girar en contra del periodista.
Les vídeo-trucades no són un recurs especialment útil per al periodisme però si que alguns programes tenen per costum fer-ho. Quan hi ha una notícia d’última hora una opció és fer una vídeo-trucada a la redacció d’un diari que té algun expert en la temàtica i aporta dades que els col·laboradors del programa i el presentador no tenen perquè acaben de rebre la notícia.
Eduardo Inda entra en directe des de la redacció d’Ok Diario a Al Rojo Vivo
Una altra cosa que s’ha posat de moda i no es ben bé una trucada són els directes. Els periodistes ho usen molt per si han de presentar-se ràpidament al lloc dels fets grabar el que està passant allà amb el mòvil. Això no ho considerarem una plataforma de comunicació interpersonal ja que hi ha un emissor únic i uns receptors que no hi intervenen. Però aquesta eina a vegades si que es converteix en una plataforma de comunicació interpersonal ja que molts famosos ho aprofiten per interactuar amb els seus fans, aquestes aplicacions inclouen l’opció de que els que estan veient el directe puguin intervenir enviant missatges que rep el que s’està grabant.
Els periodistes encara no han trobat un ús concret a aquesta eina per a la seva feina però si que en varies ocasions els hi ha donat notíces com quan per exemple Diego Costa jugava al Chelsea i era pretingut per l’Atlètic de Madrid va posar-se en un directe la samarreta del club madrileny liant un enrenou que obriria tots els diaris al dia següent.
La plataforma de comunicació interpersonal que més s’està barrejant últimament amb el món de periodisme és la de missatgeria instantània i, més concretament, el Whats App. Aquesta mateixa setmana la empresa a la que pertany Whats App ha anunciat que a partir d’ara un missatge només el podràs reenviar a cinc xats diferents en un intent d’aturar les ‘fake news’. Amb la victòria de Jair Bolsonaro a les eleccions del Brasil la propagació de bulos per l’aplicació de missatgeria instantània està més a primera línia que mai. 6 de cada 10 brasilers utilitzen aquesta aplicació cada dia, per tant, en una campanya que ha durat gairebè sis mesos 120 milions de persones eren bombardejades a diari amb informacions dedicades a menysprear al principal rival de Bolsonaro, el Partit Treballador.
Traducció d’un dels missatges que va corrèr durant la campanya
En grups de Whats App pro-Bolsonaro es contabilitzaven fins a 1.000 missatges diaris semblants al de la imatge. A Haddad (líder del Partit Treballador) s’el va arribar a acusar de crear ‘kits’ per a gais de 6 anys, que vol legalitzar la pedofilia o que qui va apunyalar Bolsonaro tenia fotos amb l’expresident Lula (també del Partit Treballador). En menor mesura, però Bolsonaro també va ser víctima d’alguna notícia falsa com per exemple que estava a punt de morir de càncer o que una empresa d’avions feia publicitat deliverada d’ell posant la seva fotografia als avions comercials.
Un estudi fet durant la campanya va extreure unes conclusions molt perilloses i que avisen del problema que s’ha de combatre. Segons l’Institut de Datafolha un 66% dels brasilers comparteixen notícies polítiques per Whats App i d’aquests, un 90%, ho fa unes 30 vegades al dia. Això barrejat amb que un estudi realitzat per Ipsos el va determinar com el pais del món més proclivi a creure’s notícies falses, almenys un 66% dels brasilers ho haurien fet. Però aquestes acusacions de que Whats App no només van lligades a la victòria de Bolsonaro, en el seu dia la victòria de Trump a Estats Units o l’auge de VOX a Espanya també s’ha atribuït als ‘bulos’.
Portada satírica de la revista El Jueves
Una aplicació que és molt útil per als periodistes, permet comunicar-se amb extrema rapidesa entre ells, és imprescindible per a programes com ‘el Món a Rac1’, explicava Jofre Llombart, sub-director del programa, que sense el grup de Whats no sap com s’ho farien cada dia per construir un guió que ha d’estar llest per a la matinada següent, ètc., però que a la vegada suposa un risc per al prestigi de la professió. Qualsevol avui en dia pot actuar de periodista per Whats App difonent informació amb resultats tan nefastos com els anteriorment citats en el cas de les eleccions del Brasil on la majoria de notícies difoses van resultar ser falses.
Però hi ha vegades que el Whats App deixa en evidència la nostra professió però per culpa pròpia. Posarè com a exemple el ‘cas Altsasu’, un fet que podem titllar objectivament de montatge policial el Whats App va demostrar com els mitjans de comunicació van crear un discurs de mentides en conjunt amb l’estat. La primera vegada que els nois van ser detinguts molts s’en van assebentar per Whats de que els anaven a detenir, El Mundo havia donat el número de detinguts que hi hauria a primera hora del matí, tan sols calia llegir el mateix diari uns dies abans per saber qui eren els encausats sense que a ells els fos anunciat, també ho van descubrir pel diari, i per tant, els que aquell dia anaven a ser detinguts.
Quan es van celebrar les primeres vistes on s’havia de decidir si entraven en presó provisional les famílies es van traslladar a Madrid a les portes del jutjat, on havia de ser el periodista, al peu del canó de la notícia. Si allà a les portes hi havia algun periodista no estaria massa preocupat per informar ja que els seus companys de redacció ja ho sabien. Així ho van relatar les famílies que van explicar com des de la porta del jutjat no s’assabentaven de res, tota la informació els hi arribava per Whats App de gent que estava a casa ja que les televisions estaven infortmant del que passava dintre o passaria. Aquest cas va demostrar com els periodistes i mitjans de comunicació estaven de part de l’estat en un montatge del que uns pobres nois en van ser víctimes. Això és un greu atemptat al periodisme perquè el periodista que és amic del poder, és un enemic de la professió.
Conclusió
Les plataformes digitals de comunicació interpersonal són un gran invent per al periodista, li ofereixen immediatesa, comunicació amb els usuaris i lectors, col·laboracions de gent anònima que es troba al lloc de la notícia mentres el periodista hi arriba o més facilitat en la pròpia professió. Tot i així, fins al moment, gairebè han suposat tan sols una amenaça per al periodista ja que els ‘bulos’ han protagonitzat els grans esdeveniments que han succeït al món últimament. El periodista, des de la seva llibertat i amor a la professió ha de combatre el desprestigi al qual està sent sotmés, sense oblidar mai, que en moltes ocasions, l’enemic està dintre.
Bibliografia
El caso Altsasu, de Aritz Intxusta i Aitor Agirrezabal
Webgrafia
Clasesdeperiodismo.com
Europapress.es
Ecured.cu
Dialnet – Comunicación Interpersonal Digital y nuevas formas de comunicación
Fotonostra.com
Natura som – bloc.xtec.cat
Wikipedia.org
Viquipedia.org
Publico.es
Trecebits.com
Libertaddigital.es
Lasexta.com
Lavanguardia.com
Eldiario.es
Periodistasdrag.blogspot.com
Elmundo.es
Eljueves.es
Cicerocomunicacion.es
Elpais.com
Ahoranoticias.cl