El choking challenge és un repte que és ‘viral’ des d’abans que existís la ràdio, però malauradament els adolescents encara hi segueixen jugant i n’hi ha molts que moren, any rere any, per intentar participar-hi.
El choking challenge consisteix en tallar la circulació de la sang i bloquejar les vies respiratòries (el coll). Això produeix una asfíxia temporal que fa que la persona deixi de rebre sang -i oxigen- al cervell. Aleshores, quan deixa d’asfixiar-se, tota la sang puja al cervell de cop i fa que es senti un ‘subidón’, un moment d’eufòria. Però aquesta ‘pujada’ és en realitat la sang intentant reviure les neurones que han mort al quedar-se sense oxigen. Això passa si no hi ha ‘cap problema’ i la persona es recupera; però si el seu cervell es queda massa minuts sense oxigen es produeix una anòxia cerebral hi pot haver conseqüències greus com lesions cerebrals, alteració del funcionament cognitiu, paràlisi i, fins i tot, la mort.
Hi ha hagut molts adolescents al llarg dels anys que han mort a causa d’aquest challenge, a la foto de sota en podeu veure sis dels que van morir als Estats Units. Tots tenien entre 12 i 17 anys i van ser trobats pels seus pares i familiars. Els seus pares se’n penedeixen de no haver vist els signes d’intents previs (marques al coll) i de no haver-los trobat abans, perquè en moments així cada minut que passa és clau per la supervivència.
Quan va començar?
L’origen del choking challenge és molt dubtós, hi ha proves que indiquen que altres versions d’aquest joc ja es jugaven des dels anys 30. Però hi ha experts que diuen que aquest joc ha existit des de que els adolescents eren curiosos; és a dir, des de sempre. Tot i que el challenge ha tingut diferents noms: Space Monkey, Flatliner, Pass-out challenge… Aquest darrer és el que s’ha popularitzat recentment (des del febrer) a TikTok. Molts experts i familiars de persones que han mort per voler participar a aquests challenges estan intentant conscienciar la població -especialment als adolescents- dels perills i les conseqüències que tenen, com el GASP (Games Adolescents Shouldn’t Play).
Molts adolescents al llarg de la història han ‘jugat’ a aquest challenge i l’han publicat a les xarxes socials, cosa que feia que altres adolescents hi volguessin participar. A més, explicaven amb tot detall com ofegar-se a ells mateixos perquè no necessitessin l’ajuda de cap amic ni amiga. Fins i tot hi ha usuaris de Twitter que en fan broma:
El cas més recent d’un jove mort pel choking challenge va ser fa tot just tres setmanes. Un adolescent de gairebé tretze anys moria ofegat a la seva habitació, es va asfixiar a ell mateix seguint aquest challenge. La seva mare s’ha unit a grups de suport amb famílies que han passat per la mateixa situació i aconsella a altres pares i mares que estiguin molt atents als seus fills i filles. La situació d’isolació que ha portat la pandèmia pot afectar a les ganes d’aquests adolescents d’experimentar sols.
Tant aquesta mare preocupada perquè passi a altres famílies com el diari elimpulso.com donen una sèrie de recomanacions perquè els pares i mares estiguin atents a senyals de que els seus fills i filles estan intentant fer el choking challenge. També els aconsellen que es fixin en si tenen marques al coll, que potser les intenten tapar amb un mocador, i que parlin amb ells perquè entenguin bé els perills i les conseqüències del challenge.
Los ojos ensangrentados, dolor de cabeza, pérdida de concentración, cara enrojecida, pueden ser motivo de sospecha de esta práctica, además los cambios en la personalidad, como agresividad o agitación.
Yulimar Rodríguez, elimpulso.com
Un dels adolescents que va jugar a aquest challenge i li va sortir malament es va quedar en estat vegetatiu, que vol dir que estava mort cerebralment. El seu cos seguia viu perquè estava connectat a una màquina que l’ajudava a respirar. La seva família va prendre la difícil decisió d’acabar la seva vida, és a dir, desconnectar-lo de la màquina que el mantenia viu. Van creure que el seu fill hagués volgut poder ajudar a tanta gent com fos possible, així que es van donar els seus òrgans sans a infants i adults que necessitaven un trasplantament per sobreviure. Aquesta és l’única cosa ‘bona’ que va sortir d’aquest challenge, que amb aquest adolescent que va perdre la vida n’hi ha d’altres que es van poder salvar.
Si voleu adrenalina, salteu d’un pont
La meva opinió personal sobre aquest challenge és que és una tonteria. Si vols sentir un ‘subidón’ d’adrenalina pots anar a fer puenting i si vols morir, pots fer-lo sense cordes. Aquest tipus de challenges no em sembla gens adequat que es facin virals ni que es ‘motivi’ als adolescents a provar-ho. També s’ha d’anar amb molt de compte amb aquells challenges que, tot i semblar inofensius, poden ser mortals i provocar l’asfíxia; com el Cinnamon Challenge que pot provocar un atac de tos, asfíxia i obstrucció de les vies respiratòries.
D’altra banda sí que us encoratjo a participar als challenges que no provoquen cap mal ni cap conseqüència negativa per a ningú. L’ice bucket challenge, per exemple, que pretenia conscienciar de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) tirant-se una galleda d’aigua amb gel pel cap o bé menjar puré de bebès per variar una mica la dieta. Aquests challenges són aptes per totes les edats!
Fonts d’informació
Ahillon, Paula (2018). The deadly craze sweeping Australian schools: Dangerous social media ‘choking game’ that killed a girl, 15, and is linked to another death resurfaces. Dailymail.co.uk [en línia]. Consultat el 19 de març de 2021. Disponible a https://www.dailymail.co.uk/news/article-6344197/Dangerous-social-media-choking-game-killed-girl-15-linked-death.html
Chan, Melissa (2018). Kids Are Playing the ‘Choking Game’ to Get High. Instead, They’re Dying. Time.com [en línia]. Consultat el 19 de març de 2021. Disponible a https://time.com/5189584/choking-game-pass-out-challenge/
Escalante Middle School (2017). The choking game. escalante.durangoschools.org [en línia]. Consultat el 21 de març de 2021. Disponible a https://escalante.durangoschools.org/apps/video/watch.jsp?v=135855
Rodriguez, Yulimar (2018). ¡Alerta! mortal juego de la asfixia. elimpulso.com [en línia]. Consultat el 21 de març de 2021. Disponible a https://www.elimpulso.com/2018/06/07/alerta-mortal-juego-de-la-asfixia/