My Heritage, és una empresa especialitzada en arbres genealògics, la qual gràcies a un anàlisis d’ADN, bases d’arxius, entre d’altres. et crea un mapa geogràfic i etnogràfic per veure les teves arrels. El passat febrer de 2020 va presentar un nou servei, una app que s’ha fet viral. Aquesta s’anomena Deep Nostalgia, en anglès profunda nostàlgia, i és l’aplicació capaç de reviure les fotografies antigues dels teus familiars. Aquesta el que permet és transformar una imatge antiga d’alguna persona, en blanc i negre i en primer pla, en un vídeo on la persona es mou.
Només necessites 5 minuts per tornar a veure al teu avi. Aquests són els passos que hauràs de seguir:
- El primer pas és registrar-te a la pàgina web de My Heritage. No podràs utilitzar Deep Nostalgia sense aquesta subscripció.
- Seguidament has d’entrar a la pàgina web o a la app de My Heritage, amb el teu usuari.
- Penges la teva fotografia a la plataforma.
- Quan l’hagis penjat i cliquis sobre ella, et sortirà un botó que posa “Animar”.
- Després d’uns minuts, la teva fotografia haurà sigut analitzada i animada. Et sortiran diferents opcions d’animació, les quals podràs escollir.
- Tot llest, només hauràs de descarregar-ho o compartir-ho a través d’un enllaç.
Tot i que sembla un fet innovador, aquesta tecnologia es porta utilitzant des de fa diversos anys. Forma part dels anomenats deepfakes i són vídeos totalment manipulats, fins al punt de no separar-se de la realitat. Un dels casos més famosos és el de Barack Obama insultant a Trump.
Sense anar tan lluny, trobem un altre dels casos més impressionants d’Espanya. Parlem de l’anunci d’aquest any de Cruzcampo, protagonitzat per la Lola Flores, morta fa ja vint-i-cinc anys. La veu la van aconseguir gràcies a la combinació de 6 veus, una d’elles, la de la seva filla Lolita.
Tot i formar part de la mateixa categoria de deepfakes, els dos anteriors i el cas de Deep Nostalgia, són força diferents. Tots dos tipus són vídeos manipulats a través d’intel·ligència artificial, però la seva intenció és completament diferent. En el cas dels deepfakes com el d’Obama, sempre són vídeos creats per terceres persones, la seva intenció és la manipulació i distorsió, la creació de notícies falses, per tal de persuadir. Fins a quin punt ens podria afectar com a societat i fins i tot com a democràcia, la difusió d’aquests vídeos manipulats dels nostres propis polítics?
En el cas de la Lola Flores, sembla una utilització aparentment positiva i ens sembla curiós, però s’està utilitzant de forma lucrativa per promocionar un producte. Seguint amb el mateix tema que l’anterior cas, trobem una utilització de la seva imatge sense el seu consentiment. Qui sap en quin moment es trobaria ara ella si estigués viva, i si voldria anunciar o no unes cerveses. Tenint en compte això, cal anar amb compte amb aquestes tecnologies i les dades que proporcionem als altres, ja que no sabem fins a quin punt poden anar en la nostra contra. De fet, la indústria que més utilitza aquests tipus de muntatge és la pornogràfica, utilitzant imatges de famosos, sobretot de Hollywood, en situacions explícitament sexuals.
En canvi, en el cas del fenomen Deep Nostalgia, l’única intenció és, com bé diu el nom, la nostàlgia, l’apropament amb aquells que ja no estan, un petit pas enfront de la mort. És una intenció únicament personal, que no neix amb cap intenció d’influenciar a ningú.
Aquest intent d’apropament amb els éssers que ja no estan, també existeix des de fa molt temps, de fet, des que existeix l’ésser humà. Com hem pogut veure, les noves tecnologies en relació amb la realitat virtual i artificial han ajudat a aconseguir grans avenços, com els explicats anteriorment.
Però, anem més enllà…Imagina’t que no només pots veure’ls, sinó que pots tocar-los, o fins i tot, parlar amb ells. Sembla una realitat molt llunyana, però està més a prop del que pensem.
“I Met You”, estrenat el passat febrer de 2020, és un documental sud-coreà que explica diverses històries de retrobament entre difunts: Una mare i la filla, la qual havia mort fa 3 anys a causa del càncer, o un matrimoni el qual la mort havia separat. Aquests retrobaments no haurien sigut possibles sense la realitat virtual, duent a terme un procés molt avançat d’aquesta tècnica per reconstruir i reviure als difunts de forma virtual.
Per altra banda, trobem la multinacional Microsoft. Aquesta volia aconseguir parlar amb els morts, a través d’un sistema que reproduïa la veu i la personalitat de les persones mortes. Volien dur-ho a terme a través de la recopilació d’informació a través de l’empremta digital que havia deixat a Internet la persona morta. A principis d’aquest any, van abandonar el projecte, pel fet que el consideraven molt “pertorbador”.
Sembla ciència-ficció, però Black Mirror ja ho va preveure, com sempre. En l’episodi “Be Right Back”, torno de seguida en català, combinant els dos casos anteriors, recreava físicament al difunt, gràcies a tota la informació que havia deixat, sense voler, a Internet.
Tenint en compte aquests exemples i les mateixes experiències personals, està clar que no som una societat preparada per afrontar la mort. Des de la Universitat de Barcelona, però, diversos científics han creat una experiència de realitat virtual que asseguren que ajuda a disminuir la por de la mort. L’experiment el van comprovar amb 16 dones, ficant-li uns cascos Oculus a cadascuna. Consistia a veure el seu propi cos en tercera persona. Van intentar comparar amb altres 16 dones, però sense que veiessin el seu cos en aquesta perspectiva. Després d’un qüestionari a ambdós grups es va demostrar que la por a la mort va disminuir més en el primer grup, ja el fet de separar el cos de la consciència, els ajudava a comprendre el que podria significar realment la mort.
Però no tot és trist i dolent. La intel·ligència artificial també s’ha utilitzat per fer vídeos d’allò més divertits. Existeix una app semblant a Deep Nostalgia, però res té a veure respecte a la temàtica de vídeo. Parlo de l’aplicació Wombo, una aplicació que transforma les imatges de persones (o d’allò que sembli una persona), en vídeos musicals. És semblant a l’app protagonista d’aquest article, ja que utilitzen el mateix mecanisme, utilitzant xarxes neuronals per convertir la fotografia en vídeo, però ja veureu que els resultats són molt diferents de tots els exemples anteriors.
Aquí podem veure al polèmic dictador de Corea del Nord, Kim Jong-Un, cantant “I will survive” de Gloria Gaynor. Tornem a tenir imatges de personatges famosos sense consentiment, però, quin mal pot fer un vídeo cantant? Ja no només de persones, sinó de pintures, escultures, o fins i tot, animals. Podríem dir que dintre dels paràmetres ètics, aquest tipus d’app es troba al límit, ja que es tracta d’humor.
Com s’ha pogut veure en aquest article, aquestes tecnologies poden tenir moltes utilitats, unes de molt interessants, i d’altres d’allò més inútils. Com a opinió personal he de dir diverses coses al respecte sobre cada cas.
En relació amb Deep Nostalgia, he de dir que fins i tot jo l’he utilitzat un cop per poder provar-ho amb el meu avi, que va morir fa 4 anys. Per mi, una persona la qual li dona pànic la mort i triga molt a passar el dol, aquesta app, en el moment de tristesa, va ser molt útil. Després d’una estona de veure el vídeo i ser conscient del que suposava, em va semblar pertorbador i preocupant, tant aquesta aplicació, com els altres projectes relacionats com són el de Microsoft o el documental de “I Met You”.
Fins a quin punt aquestes tecnologies i experiències ens ajuden a assumir la mort d’un ésser estimat, o la superació del dol? La veritat és que crec que l’ajuda és nul·la. És totalment comprensible voler tornar a veure a aquells que ja no estan, i és necessari recordar-los. Però, amb aquests casos l’únic que se’ns fabrica és una imatge errònia del que eren quan eren vius. A cas gesticulaven de la mateixa manera que es recrea en el vídeo? Clarament, no. Tant en el documental, com en l’aplicació, ens quedem amb la persona virtual que s’ha creat, i això és molt perillós en l’àmbit psicològic.
Per altra banda, tenim el perill de les nostres dades i de la impremta digital. Quan acceptem les condicions d’ús d’aquestes tecnologies, plataformes i aplicacions, no tenim en compte tot el que realment suposa acceptar-les. En ser majoritàriament persones anònimes, les quals ens autoconsiderem insignificants, pensem que les nostres dades no serveixen ni valen res. Doncs ens equivoquem. De fet, el passat 26 d’octubre de 2020, My Heritage va patir un robatori de dades de més de 92 milions d’usuaris de la plataforma. En aquest cas, de comptes de correu. Si ara per exemple ens robessin les fotos que hem penjat dels nostres avis, per exemple, podria suposar que les utilitzessin com a imatge d’un vídeo pornogràfic.
En conclusió, crec que és necessari formar part d’aquests avenços, però sempre tenint en compte les conseqüències, tan bones, com dolentes.
WEBGRAFIA
Castillo, T. (2021, 26 febrero). MyHeritage ahora permite animar antiguas fotos familiares transformándolas en vídeos estilo «deepfake»: así… Genbeta. https://www.genbeta.com/multimedia/myheritage-ahora-permite-animar-antiguas-fotos-familiares-transformandolas-videos-estilo-deepfake-asi-funciona
Claro, R. M. (2021, 2 marzo). MyHeritage: La aplicación que permite animar fotos antiguas; ¿Qué es y cómo funciona la Deep Nostalgia? MARCA. https://www.marca.com/claro-mx/trending/2021/03/02/603ead13268e3e8a1b8b458a.html
Fernández, J. S. (2021, 1 marzo). Deep Nostalgia, la “app” del momento que utiliza la IA para dar vida a tus fotos antiguas. La Sexta. https://www.lasexta.com/tecnologia-tecnoxplora/internet/deep-nostalgia-app-momento-que-utiliza-dar-vida-tus-fotos-antiguas_20210301603ce7816716f0000108e6ea.html
Iván, L. (2021, 3 marzo). Deep Nostalgia revive las fotos antiguas: así puedes animar las imágenes con MyHeritage. Xataca Android. https://www.xatakandroid.com/aplicaciones-android/deep-nostalgia-revive-fotos-antiguas-asi-puedes-animar-imagenes-myheritage
Marrón, M. (2021, 1 marzo). Revivir a un ser querido, como en el anuncio de Lola Flores, ya es posible con esta aplicación. Nius Diario. https://www.niusdiario.es/vida/visto-oido/deep-nostalgia-app-myheritage-resucitar-personas-fallecidas_18_3099345201.html
Morán, D. (2021, 3 marzo). Deep Nostalgia, el extraño e inquietante arte de inyectar vida a fotografías inanimadas. ABC. https://www.abc.es/cultura/abci-deep-nostalgia-extrano-inquietante-arte-inyectar-vida-fotografias-inanimadas-202103021748_video.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com%2F
Puntí, J. (2021, 5 marzo). «Deep Nostalgia»: familiar y fantasmagórico. El Periódico. https://www.elperiodico.com/es/opinion/20210305/familiar-fantasmagorico-11560370
Redacción El Tiempo. (2021, 5 marzo). Deep Nostalgia: App permite animar fotos antiguas en videos. El Tiempo. https://www.eltiempo.com/tecnosfera/apps/deep-nostalgia-app-permite-animar-fotos-antiguas-en-videos-my-heritage-570024
Roban datos de 92 millones de usuarios de la web genealógica MyHeritage. (2018, 7 junio). ELMUNDO. https://www.elmundo.es/tecnologia/2018/06/07/5b1909c5268e3e60278b4644.html
Vuelve a abrazar a su hija fallecida gracias a las nuevas tecnologías. (2020, 11 febrero). La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/cribeo/estilo-de-vida/20200211/473448088383/vuelve-abrazar-hija-fallecida-gracias-nuevas-tecnologias-realidad-virtual-documental-corea-del-sur-muerte-muerta.html